|
|
|
> Origen > Localització i funcionament > L'evolució de les colònies dilluns, 10 de gener de 2005
Aquest 2005 fa cent cinquanta anys de la promulgació de la llei que va permetre la formació de les colònies industrials, molt lligades a la industrialització del Principat. Aquesta llei, publicada el 21 de novembre de 1855, va afavorir l'establiment de les primeres colònies industrials a la vora dels rius Llobregat, Ter i Cardener, per més que, d'entrada, sols pretenia acréixer els assentaments agrícoles.
Arran de l'aniversari, particulars i entitats diverses han impulsat una colla d'activitats per al 2005, proclamat l'Any de les Colònies Industrials de Catalunya el passat mes de desembre, en un acte tingut a Barcelona. D'aquestes activitats, la més primerenca es va fer l'1 de gener, amb el repic de campanes de les esglésies de les colònies industrials. Les quasi cent colònies del Principat seran les veres protagonistes dels actes commemoratius, que enclouen un Congrés Internacional de Colònies Industrials i Habitatges Obrers, organitzat conjuntament pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa, Vallès Occidental), i l'Ajuntament d'Esparreguera (Baix Llobregat; capital de la Cultura Catalana del 2005). Per una altra banda, cal assenyalar que, a les darreries de l'any passat, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mateix i una vintena de municipis de llarga tradició industrial van aplegar-se en una xarxa per promoure l'anomenat turisme industrial.
OrigenDe raons de l'aparició de les colònies industrials, se n'han apuntades unes quantes, dues sobretot. L'una, la manca de carbó (s'havia d'importar) va propiciar l'ús de l'energia hidràulica, val a dir, l'aprofitament dels salts d'aigua dels rius per a moure la maquinària tèxtil; l'altra, el desig dels industrials d'aïllar els treballadors del moviment obrer, que, al Principat, es desenvolupava amb força a Barcelona i rodalia. Aquests industrials volien estalviar-se els conflictes socials que oposaven amos i obrers, o burgesia i proletariat.
Localització i funcionamentSigui com sigui, a partir de mitjan segle XIX, a les conques dels rius Llobregat, Ter, Cardener, Fluvià i Freser hi van començar a proliferar uns complexos industrials en què el propietari feia i desfeia amb la finalitat d'obtenir el màxim benefici de la producció fabril, cosa que implicava jornades de treball inacabables i condicions laborals duríssimes. La vida de les famílies obreres, que sols podien treballar a la colònia, hi era fortament regulada, tant que hom ha comparat les relacions entre propietari i obrer amb les que hi havia al temps feudal. De fet, la colònia industrial era un petit món, amb la fàbrica, les cases, les botigues, l'escola, l'església..., tot propietat de l'industrial.
L'evolució de les colòniesCal fer notar, nogensmenys, que durant el segle XIX, i una bona part del XX, la situació dels obrers era molt precària, i no sols a les colònies, sinó a tot arreu. La diferència més important entre viure a les unes o a les altres era, potser, el control social dels amos, més gran a les colònies. En tot cas, aquestes instal·lacions industrials van atènyer una gran importància social i econòmica, especialment entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX, i començaren a declinar després de la guerra del 1936-1939. Les colònies Güell, Sedó, Vidal, Rosal i l'Ametlla de Merola foren algunes de les més notables.
|
Investiga
> Colònies industrials de la riba del Llobregat, el riu més treballador del Principat.
> Tomb virtual per la colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
> La cripta de l'església projectada per a aquesta mateixa colònia, obra d'Antoni Gaudí.
I també...
- Xarxa de museus vinculats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
- El patrimoni cultural del Ter.
- La colònia industrial de Borgonyà, situada en un meandre d'aquest riu.
- Dissenyeu una colònia industrial.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |