Edu365.cat

L'any que entrem en farà cent de la publicació de 'Solitud', obra cabdal de l'escriptora Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel pseudònim Víctor Català, autora d'una obra d'una gran importància en l'evolució de la narrativa catalana del segle XX.

Abans d'ocupar-nos de la seva obra mestra, apareguda, com detallarem més endavant, entre els anys 1904 i 1905, convé de fer una breu semblança de Caterina Albert, nada l'11 de setembre de 1869 a la vila empordanesa de l'Escala, la mateixa on va morir, noranta-set anys després, el 1966.

Filla d'una família rural benestant, l'ambient que s'hi respirava va facilitar el contacte d'Albert amb disciplines artístiques diverses, tals com el dibuix, la pintura, l'escultura i, és clar, l'escriptura. De formació autodidacta i molt afeccionada a la lectura, els seus primers treballs reconeguts foren el poema 'Lo llibre nou' i el monòleg 'La infanticida', guardonats als Jocs Florals d'Olot del 1898. (El darrer títol va moure un escàndol sonat, quan va saber-se que n'era autora una dona).

A partir d'aleshores, i desprès d'adoptar, el 1900, el pseudònim de Víctor Català, comença a engruixir la seva obra literària, que va excel·lir en el camp de la narrativa, si bé també enclou peces teatrals i poètiques. De la primera dècada del segle XX daten alguns dels títols més reeixits, com 'Drames rurals' (1902), 'Solitud' (1905) i 'Caires vius' (1907).

La seva obra s'ha relacionat amb el modernisme, de primer, i amb el naturalisme, després, si bé l'autora era partidària d'allò que anomenava un 'eclecticisme desenfrenat', amb què volia subratllar la seva independència literària, cosa que no li va pas estalviar les crítiques del moviment noucentista. El daltabaix de la guerra del 1936-1939 va estroncar l'activitat literària de l'autora escalenca, culminada, tanmateix, a la postguerra amb 'Vida mòlta' (1950) i 'Jubileu' (1951).