|
|
|
> Els huracans: categories > Com es formen? > L'ull de l'huracà dilluns, 20 de setembre de 2004
Durant aquestes darreres setmanes les Antilles i els territoris del sud-est dels Estats Units han estat víctimes dels efectes devastadors de dos huracans. Els estralls causats per l'huracà Frances, de primer, i per l'Ivan, després, han palesat la força destructiva d'aquests ciclons tropicals.
Especialment catastròfica ha estat la petja de l'huracà Ivan, que ha afectat greument les illes de Jamaica i Grenade, a la mar de les Antilles, i hi ha deixat una setantena de morts. Cuba va poder evitar en gran part l'assot de les onades gegantines, pluges torrencials i fortíssimes ratxes de vent mercès a un canvi de darrera hora del rumb de l'Ivan, que s'endinsà pel Golf de Mèxic, en direcció als Estats Units, on hi va causar no pas menys de trenta-tres morts. A banda els morts, l'huracà va fer incomptables danys materials i va obligar a evacuacions en massa. A Cuba mateix, on s'esperava que l'Ivan afectaria de ple el centre de l'illa i la capital, l'Havana, es van evacuar un milió i mig d'individus; igualment, centenars de milers de nord-americans van abandonar la casa abans que l'huracà no arribés al litoral dels Estats Units. Res d'estrany, si pensem que l'Ivan va aixecar vents de 270 km/h, velocitat sols atesa pels huracans de màxima potència de l'escala de Saffir-Simpson, que en mesura la intensitat.
Els huracans: categoriesEls huracans són fenòmens meteorològics de gran activitat tempestuosa, acompanyada de ventades poderosíssimes. Segons la velocitat del vent, hi ha cinc categories d'huracans, d'acord amb l'escala Saffir-Simpson. En els de la categoria 1, generalment poc virulents, els vents bufen a una velocitat que oscil·la, aproximadament, entre els 120 i els 150 km/h, però en els de la categoria 5, ultrapassen els 250 km/h. Els efectes causats pels d'aquesta categoria poden ésser devastadors i assolar els territoris per on passen. Nogensmenys, la perillositat d'un huracà no depèn solament de la velocitat a què es desplaça, sinó també dels elements atmosfèrics que hi interactuen i de la zona afectada.
Com es formen?La formació d'un huracà depèn, almenys, de cinc factors: temperatura de la mar càlida, invasió d'aire fred a les capes altes de l'atmosfera, humitat elevada, vents calents prop de la superfície marítima i tempesta pre-existent. Aquests factors es donen a les zones tropicals, on es combinen per acréixer la tempesta, que es desplaça circularment i que pot atènyer unes dimensions gegantines. El remolí es forma pel moviment de rotació de la Terra.
L'ull de l'huracàAl centre mateix d'aquest remolí hi ha l'anomenat ull de l'huracà, d'un diàmetre que fluctua, generalment, entre els trenta quilòmetres i els seixanta, si bé n'hi ha que poden fer-ne més de dos-cents. Contra allò que podríem pensar, l'ull de l'huracà és un espai de calma relativa, que va d'arran de mar al capdamunt de l'huracà, i que pot ultrapassar els quinze quilòmetres d'alçada; un espai sense precipitació ni núvols, que contrasta amb la zona que l'envolta, les parets de l'ull, d'una gran activitat tempestuosa.
|
Investiga
> El recorregut i la força dels huracans de l'Atlàntic del període 1950-2003, en un mapa interactiu.
> Classificació dels huracans.
I també...
- Generalitats sobre aquests ciclons tropicals.
- Llista dels noms assignats als ciclons atlàntics.
- Rastre de destrucció de l'huracà Ivan.
- Una mirada a l'ull de la tempesta.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |