VilaWeb - Diari escola: Els jocs olímpics moderns

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 23 de novembre de 2024

> Participació femenina

> Els jocs olímpics d'hivern

> Jocs, política i ideologia

dilluns, 16 d'agost de 2004

Els jocs olímpics moderns tenen una història més que centenària. Impulsats pel baró Pierre de Coubertin a les darreries del segle XIX, els de la I Olimpíada es van disputar el 1896 a Atenes, que ara, en ple 2004, acull els de la XXVIII.

Cal assenyalar, això no obstant, que, d'Olimpíades, no se n'han pas fetes vint-i-vuit, sinó vint-i-cinc. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va impedir que es dugués a terme la del 1916, igual que la Segona (1939-1945), que va impedir les del 1940 i 1944.

Sigui com sigui, el cas és que els jocs olímpics moderns, bé que inspirats en els de l'antiga Grècia, han incorporat (de bell començament o amb el temps) novetats molt importants respecte dels de l'antiguitat.

Per exemple, els antics sempre es feien al mateix indret, Olímpia, i eren reservats als ciutadans grecs. Ben altrament, els jocs moderns són oberts a la participació d'esportistes de tot el món, i canvien de seu cada quatre anys. Però cal dir que París, Londres i Los Angeles han organitzat uns jocs olímpics moderns dues vegades, i que Atenes organitza els segons enguany.

A banda, a l'antiguitat grega no hi havia jocs d'estiu i d'hivern. Això sí, els jocs antics, que eren sempre a l'estiu, han inspirat una bona part dels esports que formen l'actual programa olímpic d'estiu.

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Olimpisme

Participació femenina

+ Les dones van debutar a les Olimpíades de París del 1900.

Una altra diferència destacadíssima entre els jocs antics i moderns és el paper reservat a les dones. Si, en els primers, les dones no sols no hi podien competir, ans hi tenien vedada l'entrada (llevat que fossin fadrines), en els segons la participació femenina s'ha obert pas, després de vèncer tota mena de prejudicis, començant pels de Pierre de Coubertin, que no hi era favorable. Les dones van debutar a les Olimpíades de París del 1900, les segones, tot i que competint únicament en dos esports: tennis i golf. Actualment, competeixen en tots els esports del programa olímpic, tret de dos: boxa i beisbol.

Els jocs olímpics d'hivern

+ Partit d'hoquei sobre gel als primers jocs olímpics d'hivern, els de Chamonix.

A la primeria de la dècada del 1920 la popularitat creixent dels esports de neu va moure el Comitè Olímpic Internacional a organitzar la Setmana Internacional dels Jocs d'Hivern, tinguda el 1924 a Chamonix (Savoia). L'experiència, del tot reeixida, assenyala el naixement dels jocs olímpics d'hivern, que també es fan cada quatre anys. D'aquests jocs, se n'han disputats dinou, els darrers a Salt Lake City (Utah, EUA), el 2002. Ara mateix, hi ha set esports olímpics d'hivern, amb l'hoquei sobre gel, l'esquí i el patinatge entre els més populars.

Jocs, política i ideologia

+ Ciutat de Mèxic 1968: dos atletes nord-americans mostren l'oposició a la discriminació racial.

Si bé els jocs olímpics són un esdeveniment esportiu, no per això han deixat de reflectir conflictes d'abast polític i ideològic. Als de Berlín (1936), per exemple, uns quants esportistes no van acudir-hi en senyal de protesta contra el règim nazi; a Ciutat de Mèxic (1968) dos atletes nord-americans negres van manifestar, en el moment de rebre les medalles olímpiques, l'oposició a la discriminació racial dels Estats Units; quatre anys més tard, a Munic, el grup guerriller palestí Setembre Negre va assassinar onze atletes israelians (cinc dels guerrillers i un policia també van perdre la vida); i el 1980, quan encara era vigent la Guerra Freda, els Estats Units i una colla d'estats més van boicotar els Jocs Olímpics de Moscou, cosa que també van fer la Unió Soviètica i els països de l'òrbita comunista a les Olimpíades següents, tingudes a Los Angeles.

MATERIALS

Olympic Games
Format:Web
Pàgina del Comitè Olímpic Internacional (COI) dedicada als jocs olímpics. Informa de totes les olimpíades disputades, tant d'estiu com d'hivern.
Athletes
Format:Web
Una altra pàgina del COI, amb el perfil de més de tres-cents vencedors olímpics.
Great names of Olympic history
Format:Web
Índex dels esportistes més destacats dels jocs olímpics, del 1896 al 2000.
Recursos
Format:Web
Una selecció de vincles sobre les olimpíades modernes.
The Olympic Games Timeline
Format:Web
Cronologia històrica dels jocs olímpics, antics i moderns.

QUE HO SABIES?

Els jocs olímpics encara no han trepitjat terra africana. L'Àfrica és l'únic continent que no n'ha organitzats cap.
A les Olimpíades de Berlín (1936) el gran atleta afroamericà Jesse Owens va guanyar quatre medalles d'or, cosa que no va agradar gens al dictador Adolf Hitler, que volia veure confirmades les seves teories racistes.
En protesta per la utilització política d'aquests jocs pel règim nazi, Barcelona va voler celebrar els que han passat a la història amb el nom d'Olimpíada Popular, una mena de jocs olímpics alternatius, que havien de començar el 19 de juliol del 1936. Però com que el dia abans van aixecar-se els militars facciosos, fet que va originar la guerra del 1936-1939, s'hagueren de suspendre.