|
|
|
> La llegenda... > ...i Sant Joan de les Abadesses > El comte Arnau i el feudalisme dijous, 22 de juliol de 2004
Els dies 24 i 25 de juliol va escenificar-se a Sant Joan de les Abadesses la llegenda del comte Arnau, una de les més arrelades i populars. Les escenificacions formen part del IX Cicle de representacions del mite del comte Arnau, que serveix a aquest municipi del Ripollès per endinsar-se de ple en el temps feudal.
El Cicle consta de visites nocturnes escenificades al centre històric, d'activitats adreçades a la mainada, dansa, música... Ara, l'atracció central és, sens dubte, la representació de la llegenda, originada en terres del Ripollès i difosa posteriorment pel Principat, les Illes i Catalunya Nord. La representació que es fa a Sant Joan de les Abadesses es basa en la versió que en féu el gran escriptor barceloní Joan Maragall, considerada la més reeixida de totes. Però, de versions, n'hi ha força més; de fet, en l'afermament de la llegenda, hi van participar una colla d'escriptors i estudiosos de gran vàlua: Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Pau Parassols, Serafí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler), Jacint Verdaguer, Josep Carner, Josep M. de Sagarra...
La llegenda...El protagonista de la llegenda és un poderós senyor feudal que sols fa que maleses: sedueix i deshonra les donzelles, es nega a pagar la soldada als mossos, maltracta els vassalls i no té respecte per res ni ningú. Aquestes maleses, nogensmenys, les haurà de pagar després de mort, condemnat a vagar, ànima en pena, per les muntanyes del Ripollès, tot espantant petits i grans. Aquesta llegenda té l'origen en una cançó popular del segle XVI, una conversa entre l'ànima del comte Arnau i la seva vídua, en què el protagonista dóna compte dels patiments que ha de suportar com a càstig de les seves malvestats, fetes en vida.
...i Sant Joan de les AbadessesLa figura del comte Arnau va molt lligada a Sant Joan de les Abadesses. Aquesta vila nasqué a redós del monestir de monges benedictines fundat pel comte Guifrè el Pelós l'any 885, que hi posà d'abadessa la seva filla, de nom Emma. Amb el pas del temps el monestir es va fer molt ric, però a la primeria del segle XI fou clausurat, perquè la comunitat era acusada d'immoralitat i llibertinatge. És en aquest context que adquireix protagonisme la figura del comte Arnau, relacionat amb l'abadessa Adelaida.
El comte Arnau i el feudalismeSi bé la llegenda es basa en un personatge que en va fer de molt grosses, no per això deixa de reflectir, fins a un cert punt, com n'eren, de dures, les condicions de vida de la gent durant l'època feudal. Els senyors oprimien els pagesos (la majoria de la població) tant com podien, exigint-los tota mena de tributs i obligant-los a fer ús dels serveis que ells mateixos monopolitzaven; uns senyors que, si més no al camp, eren amos absoluts, no debades tenien tot el poder polític i eren els encarregats d'impartir justícia. En vist dels abusos comesos per la noblesa, no fa gens estrany que prenguessin vida llegendes com la del nostre protagonista.
|
Investiga
> La cançó del comte Arnau, inspiradora de la llegenda.
> El poeta mallorquí Marià Aguiló, compilador de la composició.
> El castell de Mataplana, residència de la nissaga nobiliària del mateix nom.
> L'elaboració del mite.
I també...
- Joan Maragall, figura central en aquesta elaboració.
- Maragall per a nins.
- Una ruta seguint la llegenda del Comte Arnau.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |