|
|
|
> El símbol de la flama > Olímpia > Els jocs olímpics moderns dijous, 3 de juny de 2004
Si bé el compte enrere dels Jocs Olímpics Atenes 2004 va començar el 25 de març, amb l'encesa de la flama a l'antiga ciutat grega d'Olímpia, va ésser el 2 de juny que aquest símbol de l'olimpisme va sortir de les fronteres gregues per recórrer els cinc continents.
La flama es passejarà per tot el món, inclosa l'Àfrica i l'Amèrica Llatina, que li donaran la benvinguda per primera vegada, i tornarà el 9 de juliol a Grècia, i el 13 d'agost arribarà al punt de destinació: l'Estadi Olímpic d'Atenes, on es farà la cerimònia d'obertura dels Jocs. El recorregut mundial de la torxa olímpica durarà trenta-cinc dies, comprendrà uns setanta-vuit mil quilòmetres i uns quants milers de corredors tindran el privilegi de dur-la per mil cinc-cents quilòmetres. Com és habitual, la flama passarà per les seus olímpiques anteriors, entre les quals hi ha Barcelona, que la rebrà el 27 de juny; i per unes quantes ciutats més: Brussel·les, Lausana, Rio de Janeiro, Ciutat del Cap, Pequín, Madrid... En total, més de dos-cents seixanta milions de ciutadans podran assistir en directe al pas de la flama.
El símbol de la flamaPer als grecs antics el foc, un element d'una significació especial des de temps ancestrals, simbolitzava, entre més coses, la creació del món i la renovació i la puresa vitals. Al centre de les ciutat gregues hi havia un altar on cremava una flama consagrada a Hestia, deessa de la llar. Durant els jocs olímpics els atletes competien en una correguda de relleus en què es passaven la torxa, i la flama d'Olímpia restava encesa durant tots els dies de competició. Els jocs olímpics moderns, restablerts el 1896, han preservat el símbol de la flama, lligada als valors de la pau, l'agermanament dels pobles i la noblesa en la competició.
OlímpiaLlegendes diverses atribueixen l'origen dels jocs olímpics a personatges de la mitologia grega, tals com l'heroi Hèracles o Zeus, el sobirà dels déus de l'Olimp. Però les primeres referències històriques es remunten a l'any 776 aC. A partir d'aquest any la ciutat d'Olímpia va acollir cada quatre anys uns jocs que ultrapassaven l'àmbit esportiu en una celebració magna en què es barrejava l'esport, la religió, la cultura, el comerç i la política. Milers i milers de ciutadans grecs de tota l'Hèl·lade s'hi aplegaven per competir, fer negocis, retre culte al gran Zeus i difondre les darreres novetats literàries i filosòfiques. Però això no deslluïa gens la competició esportiva, i els atletes coronats a Olímpia eren rebuts a la ciutat originària com uns vers herois nacionals.
Els jocs olímpics moderns
+ Pierre de Coubertin, impulsor dels jocs olímpics moderns.
Els jocs olímpics antics van deixar de celebrar-se el 393 dC, quan foren prohibits per l'emperador romà Teodosi I. Hagueren de transcórrer més de quinze segles, fins al 1896, abans que no es reprenguessin. Mercès a l'impuls del pedagog francès Pierre de Coubertin, aquest any els jocs van tornar a la pàtria que els havia vist néixer: Grècia. D'aleshores ençà, els jocs s'han fet vint-i-quatre vegades, una cada quatre anys, interromputs tan sols per les dues guerres mundials. A més, des del 1924 se celebren també els anomenats Jocs Olímpics d'Hivern, i des del 1960, els Jocs Paralímpics, cada vegada més concorreguts, en què participen esportistes amb discapacitats.
|
Investiga
I també...
- Vista interactiva dels monuments del santuari d'aquesta ciutat, un per un.
- Viatge als jocs olímpics de l'antiguitat.
- L'esport a l'antiga Grècia.
- El jurament olímpic.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |