|
|
|
> Un país divers > Les relacions amb el Paquistan... > ...i el conflicte del Caixmir dilluns, 10 de maig de 2004
El 10 de maig es van cloure les eleccions legislatives de l'Índia, que han passat per quatre etapes, la primera de les quals el 20 d'abril. Més de 670 milions d'electors han estat convocats a les urnes, en unes eleccions que han estat les més grans de la història.
Això és tant com dir que l'Índia és la democràcia més populosa del món. Pensem que té una extensió de prop de 3.300.000 quilòmetres quadrats i una població que sobrepassa els mil milions d'habitants, xifres que tan sols supera la Xina, però que no té un règim democràtic. De la magnitud del procés electoral, en donen una idea les xifres següents: 700.121 col·legis electorals, més d'un milió de màquines electròniques per a l'escrutini, 2,1 milions de policies i militars mobilitzats, i 2.250 observadors. De la quarantena llarga de partits polítics que hi concorren, n'hi ha dos que es destaquen: el Congrés Nacional Indi, de centre-esquerra, gairebé invicte fins el 1996; i el Bharatiya Janata Party, del primer ministre Atal Behari Vajpayee, de tendència nacionalista; sembla que aquest darrer és el favorit, encara que els últims sondatges electorals assenyalin que les diferències entre totes dues formacions s'han escurçat notablement.
Un país diversL'Índia és un país molt divers, tant culturalment com religiosament i lingüística. La religió majoritària és l'hinduisme, que professen el 80% dels indis, seguida de l'islam (14%), si bé també hi ha fidels cristians, sikhs, budistes i jainistes. Quant a llengües, l'hindi i l'anglès, molt parlades, comparteixen oficialitat amb disset més, entre les quals hi ha el bengalí, el telugu, el tàmil, l'urdú i el marathi. No cal dir que, si aquesta diversitat enriqueix enormement el país, també explica que no sigui gens fàcil de governar-lo. D'una altra banda, l'Índia és una república federal, que vol dir que els territoris que la integren tenen autonomia política.
Les relacions amb el Paquistan...
+ Molt darrerament s'ha obert una escletxa d'esperança en les relacions indo-paquistaneses.
L'Índia va atènyer la independència el 15 d'agost de 1947, i amb això es va deslliurar de la tutela de la Gran Bretanya, que l'havia ocupada des de mitjan segle XIX. La sobirania es va assolir després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i de molts anys de desobediència civil i d'activisme pacífic, preconitzats pel mahatma Gandhi. El somni de Gandhi era el d'una Índia unida, on poguessin conviure gent de cultures i religions diverses, però aquest somni es va esvair aquell mateix any 1947, perquè el territori indi va dividir-se en dos estats: l'Índia, de majoria hindú, i el Paquistan, majoritàriament musulmà. D'aleshores ençà aquests dos països s'han combatut en tres guerres.
...i el conflicte del CaixmirDes del 1947 el territori del Caixmir ha estat el focus principal de tensió entre l'Índia i el Paquistan. El Caixmir és una regió septentrional del subcontinent indi, dividida bàsicament en dues parts, l'una sota sobirania índia, i l'altra sota sobirania paquistanesa (la Xina també n'ocupa una porció, més petita). La major part del Caixmir és controlada per l'Índia, i les guerres d'aquests darrers cinquanta anys no han fet sinó consolidar aquesta posició dominant. Es dóna el cas, tanmateix, que la majoria de la població caixmiresa és musulmana. Sigui com sigui, molt darrerament s'ha obert una escletxa d'esperança, des que els bàndols en conflicte han reprès el diàleg.
|
Investiga
> El sistema electoral de l'Índia.
> Insígnies d’aquest país.
> Radiografia del conflicte del Caixmir.
> L'Índia i el Paquistan, unes relacions problemàtiques.
I també...
- Perfil d'Atal Behari Vajpayee, l'actual primer ministre.
- I de Sonia Gandhi, capdavantera del Congrés Nacional Indi.
- La llarga història d'aquest moviment.
- Els resultats electorals del 1999.
- Una colla de dites de Mohandas Gandhi.
- Semblança del capdavanter de l'alliberament de l'Índia.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |