|
|
|
> Un bri d'esperança > Orígens i èxode > Un poble perseguit dijous, 29 d'abril de 2004
Tot i que fa de mal dir, per manca de xifres oficials, hom estima que la població gitana és d'uns dotze milions d'individus a tot el món, vuit dels quals, pel cap baix, al continent europeu. D'aquests, la majoria es troben escampats per l'Europa central i oriental. Amb l'ampliació de la Unió europea la minoria gitana esdevé, doncs, una de les més nombroses de la Unió Europea.
En efecte, la majoria dels nous estats membres tenen un percentatge important de població gitana, sobretot Eslovàquia, Hongria i Txèquia. I ja no diguem Romania i Bulgària, que passaran a formar part de la Unió Europea el 2007. A Romania, per exemple, la població gitana deu oscil·lar entre 1.800.000 i 2.500.000 individus. En tots aquests països, i en els altres del continent, la nació gitana ja fa segles que s'hi mou, encara que això no li hagi assegurat gens la igualtat de drets, sinó que, encara avui, els gitanos són ben discriminats pertot arreu. De fet, des de l'ensulsiada del comunisme, ara fa quinze anys, la discriminació del poble rom, com també se'n diu, no ha fet sinó endurir-se, com demostren un índex de desocupació més elevat, una disminució del grau d'educació i un empitjorament de les condicions de vida. Pensem que en alguns països centreuropeus els gitanos són quasi obligats a assistir a escoles de discapacitats, i hi ha col·legis que els segreguen en aules separades.
Un bri d'esperança
+ En general, la comunitat gitana veu positivament l'ampliació europea.
I tot això a despit dels programes d'ajut de la Unió Europea i de les exigències imposades als nous estats membres perquè mitiguin aquesta situació. Les polítiques d'integració deficients de la minoria gitana a països com Hongria i Eslovàquia han merescut advertències i crítiques severes de la Unió. A Eslovàquia, per exemple, país amb una població rom que deu vorejar el 10%, el mes de febrer passat els gitanos van revoltar-se contra la retallada de les subvencions que tenien, i el govern eslovac va mobilitzar més de dos mil soldats i policies per aixafar la revolta, en un desplegament sense precedents a l'Eslovàquia democràtica. En aquest context, no fa estrany que les organitzacions gitanes vegin l'ingrés de vuit països de l'Europa central a la Unió Europea com un fet positiu.
Orígens i èxode
+ Ensenya de l'Índia, país d'on és originari el poble gitano.
El poble gitano és originari del nord-oest de l'Índia, d'on va partir, devers el segle X, cap a ponent, i el segle XIV ja el trobem establert als Balcans. A la primeria del segle XV una nova onada migratòria el dugué a l'Europa central i occidental, i els gitanos arriben al nostre país l'any 1425. El fet d'ésser nòmades els ajudà a escampar-se per tots els racons del continent europeu i a passar, més endavant, a terres americanes. El nomadisme i la tendència a l'endogàmia s'han assenyalat com dos dels factors que n'han dificultat la integració a les societats d'acollida.
Un poble perseguitPerò aquestes societats tampoc no els l'han facilitada gens, la integració, ans han convertit els gitanos en víctimes permanents de persecucions i vexacions. A l'alba de l'edat moderna la majoria de països europeus van dictar lleis discriminatòries, que van arribar fins i tot al decret d'expulsió. Durant el segle XVIII llur situació va millorar mercès als valors imperants de la Il·lustració, un corrent de pensament que confiava en la raó per edificar una humanitat més justa. Però això va durar poc, i al segle XX s'arribà fins i tot a l'intent d'extermini: durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) més de centenars de milers de gitanos foren brutalment assassinats.
|
Investiga
> Les aspiracions de la nació gitana.
I també...
- L'èxode rom.
- Expectatives dels gitanos sobre la nova Europa.
- El suport de la Unió Europea a les comunitats gitanes del centre i l'est d'Europa.
- Una estimació de la població gitana als estats europeus.
- Les migracions i la llengua dels romí.
- El motiu dels gitanos, tractat a bastament en l'obra pictòrica d'Isidre Nonell.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |