|
|
|
> Allò que deien els sondatges > El Congrés dels Diputats i el Senat > Els estudiants i el govern espanyol dilluns, 15 de març de 2004
Les eleccions del 14 de març a l'estat espanyol n'han capgirat el mapa polític: el PSOE ha guanyat les eleccions, amb 164 diputats, per 148 del Partit Popular, que ha sofert una bona derrota. Tot i que, com veurem més endavant, els sondatges donaven la victòria al PP, el cas és que finalment els electors han passat factura al partit conservador espanyol.
El PSOE ha augmentat significativament el resultat de l'any 2000, amb quasi 40 diputats més, els mateixos que ha perdut el PP. A banda, Convergència i Unió, tot i haver perdut un terç del suport electoral, s'ha situat com a tercera formació política, amb deu escons. L'augment més espectacular ha estat el d'Esquerra Republicana de Catalunya, que ha passat d'un diputat a 8, de manera que és la quarta força del Congrés dels Diputats espanyol. Les altres formacions polítiques amb representació parlamentària són el Partit Nacionalista Basc, amb 7 diputats; Coalición Canaria, amb 3; Izquierda Unida, amb 5, després de perdre'n 4; el Bloc Nacionalista Gallec, que n'ha obtinguts 2; i, finalment, la Chunta Aragonesista, Eusko Alkartasuna i Nafarroa Bai, que n'han aconseguit un cada un. No cal dir que la tragèdia de Madrid ha tenyit aquestes eleccions, talment que, segons els analistes, n’ha determinat els resultats; i això, tant perquè el PP havia ocultat informació sobre els autors dels atemptats, com perquè aquests mateixos atemptats han tornat a situar a primer pla de l'actualitat el suport del govern espanyol a la guerra de l'Irac.
Allò que deien els sondatges
+ De sondatges, se'n poden publicar fins el dilluns abans de les eleccions.
Els sondatges electorals preparats pels mitjans de comunicació acostumen a animar les campanyes electorals. Al nostre país i a Espanya, de sondatges, se'n poden publicar fins el dilluns abans de les eleccions, que s'escauen sempre en diumenge. Doncs bé, tots els sondatges relatius a les eleccions del dia 14 de març indicaven que el PP guanyaria les eleccions, però sense atènyer la majoria absoluta; llevat d'un, el del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), que donava 176 diputats al PP, just els necessaris per a revalidar aquesta majoria. Així mateix, tots sense excepció concedien a ERC un augment espectaculardels sufragis.
El Congrés dels Diputats i el Senat
+ Hemicicle del Congrés dels Diputats.
A les eleccions del 14 de març els ciutadans han pogut elegir els representants polítics del Congrés dels Diputats i del Senat, les dues cambres que formen les anomenades Corts Generals espanyoles. La primera cambra té poders legislatius, i és la que vota la investidura del president, d'acord amb la voluntat sorgida de les urnes. El Senat és, teòricament, una cambra de representació territorial, amb poders també legislatius; però a la pràctica les coses són ben diferents, perquè no representa la voluntat de les nacions de l'estat i té funcions molt limitades. No debades hi ha formacions polítiques que demanen de reformar-lo de dalt a baix.
Els estudiants i el govern espanyol
+ Els estudiants han sortit als carrers per a protestar contra la política del govern espanyol.
Aquesta última legislatura, val a dir, aquests darrers quatre anys, el govern espanyol ha estat al centre de la polèmica per la política que ha dut a terme en àmbits diversos. En tenim l'exemple més clar en el suport que ha donat a la invasió de l'Irac, contestada per milions de ciutadans. En l'oposició a aquesta invasió, s'hi van significar moltíssim els estudiants, que també s'han manifestat molt contra la política educativa del govern. La Llei Orgànica d'Universitats, la Llei Orgànica de Qualitat de l'Ensenyament i el sobrepès educatiu atorgat a l'assignatura de religió són algunes de les iniciatives governamentals que van dur milers d'estudiants a la vaga el 4 de març.
|
Investiga
> Resultats electorals del 14 de març.
> Dossier sobre eleccions i democràcia.
> Unes quantes curiositats sobre les eleccions a les Corts Generals espanyoles.
> Les candidatures del nostre país.
I també...
- La llei d'Hondt, sistema d'atribució d'escons.
- Condicions per a formar grup parlamentari.
- Què en diu, del Senat, la constitució espanyola?
- La querella contra l'actual president del govern espanyol, admesa a tràmit pel Tribunal Penal Internacional.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |