|
|
|
> Deslocalització... > ...deguda a una mundialització... > ...incompleta dijous, 29 de gener de 2004
Fa unes quantes setmanes que se senten molt paraules d'àmbit econòmic com 'deslocalització', 'multinacional' i 'mundialització' (o 'globalització'). Mirem d'escatir què signifiquen aquestes paraules i per què van en boca de tothom.
La primera cosa a dir és que les realitats que designen aquests termes econòmics afecten la vida diària de molta gent. De fet, els mitjans de comunicació de casa nostra se n'han fet força ressò, sobretot, quan algunes empreses han resolt de tancar les fàbriques que tenen al país. A mitjan gener, per exemple, l'empresa coreana Samsung va anunciar el tancament de la fàbrica de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), i pocs dies abans una altra, la Philips, neerlandesa, havia fet igual amb la planta de la Garriga (Vallès Oriental). Com veieu, aquestes empreses no són d'aquí, però hi treballen. Com és això? Doncs perquè són multinacionals, que vol dir que disposen de filials en alguns països, pocs o molts, de tot el món. Sigui com sigui, el tancament d'aquestes fàbriques tindrà repercussions econòmiques molt negatives, sobretot perquè molta gent perdrà la feina. Ara, aquests tancaments no afecten el nostre país i prou, sinó molts més d'Occident, sobretot d'Europa. La majoria de vegades, tanmateix, aquestes empreses no tanquen pas, ans es traslladen a un altre país, generalment menys desenvolupat. És això que s'anomena... 'deslocalització'.
Deslocalització...
+ Philips i Samsung han resolt de tancar les fàbriques que tenen al Vallès.
Bàsicament, la deslocalització respon a l'ambició de les empreses multinacionals d'augmentar els beneficis; dit amb unes altres paraules: volen fer més diners. Vet aquí per què aquestes empreses se'n van sovint als països on els materials i la mà d'obra són més barats. I, és clar, si han de pagar menys als treballadors, els guanys que fan són més elevats. Vegem-ne un exemple. La multinacional Samsung traslladarà la producció de les fàbriques de Palau-solità i Plegamans i de la Gran Bretanya a Eslovàquia, entre més raons perquè en aquest país de l'Europa central els sous dels treballadors són més baixos que no pas a l'Europa occidental. També hi ha multinacionals que malden per instal·lar-se a la Xina, on els costos de producció són baixíssims i on els treballadors no poden fer valer llurs interessos, sotmesos com es troben a una dictadura.
...deguda a una mundialització...
+ Les crítiques del moviment antimundialització s'adrecen a organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional.
La deslocalització és una de les conseqüències d'un fenomen de gran abast: la mundialització. El mot 'mundialització' s'empra per designar la transformació que ha sofert el sistema capitalista aquests darrers vint anys, amb la supressió de les barreres duaneres, la intensificació de les relacions econòmiques entre països, i la lliure circulació de béns, serveis i individus; una transformació afavorida per la revolució dels transports i de les telecomunicacions, que, alhora, han permès d'acostar gent i idees separades per milers de quilòmetres de distància. En tot això, és clar, l'invent d'internet hi ha tingut un paper molt important.
...incompletaEn aquest procés de mundialització les multinacionals s'han instal·lat allà on han cregut oportú, i on sovint han estat rebudes amb els braços oberts, perquè, com és sabut, les multinacionals proporcionen llocs de feina. Tot i amb això, a la pràctica la mundialització beneficia, d'una manera molt unidireccional, l'Occident. Per exemple, Europa pot vendre els productes agrícoles i manufacturats propis als països en vies de desenvolupament, però aquests no poden pas fer igual. Per què? Doncs perquè Europa té unes barreres duaneres que graven els productes forans amb impostos sovint molt elevats. I si barra el pas als productes agrícoles, també el barra als individus, que no poden emigrar lliurement a Europa.
|
Investiga
> El proteccionisme, tendència econòmica contrària a la mundialització.
> Què és el G-8?
> La mundialització actual no en vol saber re, de relacions comercials justes entre països rics i pobres
> Petit diccionari crític de la mundialització.
I també...
- El Fòrum Social Mundial i el Fòrum Econòmic Mundial, dos models diferents de mundialització.
- Conferència didàctica sobre mundialització i immigració.
- Com prenen les decisions les multinacionals més poderoses.
- La mundialització no és gaire mundial.
- Dades i activitats del Fons Monetari Internacional.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |