|
|
|
|
|
 |
 |
 > La constitució > Aspectes polèmics > Institucions de la Unió Europea dijous, 15 de gener de 2004
Això que avui anomenem Unió Europea va començar a perfilar-se just després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per assegurar la pau i la prosperitat d'Europa. Originàriament, l'anomenat procés de construcció europea es basava en una decisió política, no econòmica. Es tractava d'evitar per sempre més les guerres que havien assolat el continent i hi havien fet milions de morts. I si era un projecte polític, com encara és, sembla natural que es doti d'una constitució. Però avui aquesta constitució es troba ben empantanegada.
En efecte, el mes de desembre de l'any passat els líders polítics europeus foren incapaços d'arribar a cap acord sobre el text constitucional. Les negociacions, que es van fer a la ciutat de Brussel·les (Bèlgica), no van reeixir perquè hi ha estats europeus que mantenen posicions molt divergents sobre el repartiment de poder al si de la Unió. Bàsicament, hi ha França i Alemanya d'una banda, i Espanya i Polònia d'una altra. Les relacions entre aquests dos grups d'estats no són gaire bones, menys encara si tenim en compte les posicions preses en la guerra de l'Irac: els govern francès i alemany van manifestar-se contraris a la invasió, alhora que l'espanyol i el polonès abonaven els Estats Units. Vist el blocatge de la constitució europea, alguns dirigents europeus han demanat que, si enguany no s'arriba a cap solució definitiva, s'impulsi una Unió Europa de dues velocitats. Què vol dir això? Doncs una Unió formada per dos grups de països, que no anirien al mateix pas. Ara, aquesta proposta és rebutjada per molts altres dirigents perquè, diuen, encara acabaria portant més divisions i dificultats.
 
La constitució
+ Valéry Giscard d'Estaing, president de la Convenció Europea.
Com ja deveu saber, les constitucions són disposicions que estableixen els drets i deures bàsics dels membres d'una comunitat i que regulen les funcions dels distints òrgans i institucions que la regeixen. L'organisme que ha posat les bases de la futura constitució europea és la Convenció Europea, presidida pel francès Valéry Giscard d'Estaing, que el juliol del 2003 en va enllestir l'esborrany, format d'un preàmbul i quatre parts. El text enuncia els principis que defineixen la Unió i n'assenyala els objectius i el funcionament. També incorpora la Carta dels Drets Fonamentals, que proclama valors universals tals com el dret de la vida, la llibertat i l'educació.
Aspectes polèmics)
+ Els governs espanyol i alemany mantenen posicions molt divergents sobre el repartiment de poder al si de la Unió.
Durant quinze mesos van treballar els membres de la Convenció Europea en la redacció d'un esborrany constitucional que ha suscitat molta polèmica i poca concòrdia. La qüestió més controvertida és la del sistema de vot al si del Consell de la Unió Europea, que ha oposat Alemanya i França a Espanya i Polònia. També s'ha discutit molt la conveniència de fer una menció constitucional de les arrels cristianes d'Europa, cosa que la Convenció Europea va desestimar per no discriminar algunes altres idees religioses o filosòfiques que també han tingut molt de pes en la història europea.
Institucions de la Unió Europea
+ Edifici del Parlament Europeu a Estrasburg .
De les moltes institucions de la Unió Europea, hem de destacar-ne tres de molt importants: el Parlament Europeu, format pels diputats escollits cada cinc anys per sufragi universal, amb funcions legislatives i de control democràtic; la Comissió Europea, constituïda per vint comissaris encarregats de fer valer l'interès europeu per damunt del dels estats; i el Consell de la Unió Europea, també dit Consell de Ministres, instància que pren la majoria de decisions i l'única que representa els estats membres de la Unió. També hem d'esmentar el Tribunal de Justícia, que vetlla per la correcta aplicació de la legislació europea, i el Tribunal de Comptes, que comprova que els diners siguin ben gestionats.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> La Carta dels Drets Fonamentals, fita del projecte de constitució europea.
> Principals novetats de l'esborrany de la constitució.
> Què en sabeu, de la Convenció Catalana?
> Què diu la sentència que encapçala el preàmbul de la constitució?
I també...
- Òrgans principals de la Unió Europea.
- La turbulenta història europea, en mapes.
- Fets més remarcacables del procés d'integració europea.
- Què diu la constitució sobre els temes més variats.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |