|
|
|
|
|
 |
 |
 > Un conflicte que ve de molt lluny > L'Acord del Divendres Sant > El sentit d'un procés de pau dilluns, 1 de desembre de 2003
Els resultats de les eleccions del 26 de novembre a l'Assemblea del Nord d'Irlanda podrien fer replantejar el procés de pau obert fa poc més de cinc anys. Un procés que, com no podia ésser d'una altra manera, ha tingut qui-sap-los alts i baixos, però que, de moment, ha permès d'aturar la violència i els enfrontaments armats.
Les eleccions les ha guanyat el Partit Democràtic Unionista d'Ian Paisley, contrari al procés de pau, mentre que el Sinn Féin, el partit de Gerry Adams, ha estat el més votat en el bàndol republicà. L'augment de vots d'aquestes dues forces, completament oposades, fa témer que s'estanqui el procés pacificador. Paradoxalment, fa poc més d'un mes que l'IRA, sigla de l'Irish Republican Army (Exèrcit Republicà Irlandès), va fer un nou lliurament d'armes, el més gros fins ara, un gest que havia acrescut les esperances de consolidar la pau. Com potser ja sabeu, al Nord d'Irlanda, hi viuen dues comunitats enfrontades: la irlandesa, o republicana, partidària d'integrar políticament els sis comtats de la part septentrional de l'illa a la república d'Irlanda, i l'anglo-escocesa, que vol mantenir el Nord d'Irlanda lligat a la Gran Bretanya. Un sector significatiu de la comunitat republicana del Nord d'Irlanda és de religió catòlica, mentre que entre la població anglo-escocesa hi són majoritàries les religions anglicana i protestant (la primera, entre els anglesos, la segona, entre els escocesos). El conflicte polític del Nord d'Irlanda ja va sorgir a la dècada del 1920, quan la major part d'Irlanda (vint-i-sis comtats) es va constituir en estat lliure, essent així que els sis comtats restants del nord romanien sota control britànic, malgrat l'oposició dels republicans irlandesos.
 
Un conflicte que ve de molt lluny
+ El conflicte anglo-irlandès data del segle XII.
Per a entendre bé el conflicte irlandès cal remuntar-se molt lluny, a la baixa edat mitjana. El 1175 Anglaterra va sotmetre l'illa i els colonitzadors anglesos se'n van repartir les terres, unes terres que els irlandesos, vexats i oprimits, van haver de treballar en condicions duríssimes. Per si això fos poc, durant el segle XVI Anglaterra va adoptar la reforma religiosa que es va estendre per bona part de l'Europa septentrional, mentre Irlanda es mantenia fidel al catolicisme. Les diferències religioses van fer encara més asfixiant la dominació anglesa, sobretot al nord del país, on es van instal·lar molts colonitzadors anglesos i escocesos, de religió anglicana i protestant, respectivament. Va ésser, justament, la gran presència anglesa i escocesa al nord de l'illa que va fer possible que el 1921 els sis comtats del nord es mantinguessin sota control britànic, quan la resta de l'illa accedia a la independència.
L'Acord del Divendres Sant)
+ El procés de pau va endegar-se el 1998.
Però, com dèiem suara, el domini britànic sobre la part septentrional d'Irlanda no era acceptat per la comunitat republicana que hi vivia, i al final de la dècada del 1960 l'IRA va optar per la lluita armada, contestada per les forces britàniques i per grups paramilitars anglo-escocesos. Els enfrontaments entre uns i altres van causar milers de morts, en un conflicte sense fre ni aturador. Però el 1998 el primer ministre britànic, Tony Blair, va impulsar un procés de pau que es va concretar en l'Acord del Divendres Sant, acceptat per totes les parts en conflicte. Aquest acord proposava la creació d'una assemblea amb poders autònoms al Nord d'Irlanda, l'establiment d'un consell únic per al nord i el sud de l'illa, l'alliberament progressiu de presos i el lliurament de les armes. El govern de la Gran Bretanya també es comprometia a acceptar el dret dels nord-irlandesos a decidir llur futur polític.
El sentit d'un procés de pau
+ El procés de pau ha permès d'aturar la violència i els enfrontaments armats.
D'aleshores ençà el procés de pau, que posa fi a molts anys de violència, ha passat per no poques dificultats, que no l'han arribat a jugular. Podríem dir que la pau al Nord d'Irlanda s'ha anat consolidant perquè la Gran Bretanya ha reconegut l'existència d'un conflicte polític i l'ha volgut resoldre amb mitjans polítics. El govern britànic s'ha adonat que la violència, per més injustificada que fos (que ho és), obeïa a unes causes que no es podien ignorar. Però hi ha una altra raó que ha permès al procés de pau de sobreviure: la ferma voluntat de no aturar-lo quan anaven maldades, quan semblava que no hi havia sortida possible.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Aquesta cronologia et detalla el procés de pau del Nord d’Irlanda.
> El conflicte irlandès fa anys i panys que s'arrossega.
> Assabenta't dels punts principals de l'Acord del Divendres Sant.
> El dret d'autodeterminació forma part d'aquest acord?
I també...
- Que et sona l'himne irlandès?
- Vet aquí els artífexs de la pacificació del Nord d'Irlanda.
- Aquestes dades et permetran de comprendre millor la realitat de la Irlanda septentrional.
- Per Sant Patrici els irlandesos fan festa grossa.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |