|
|
|
> Orígens medievals > Una història plena de dificultats > Funcions legislatives dijous, 6 de novembre de 2003
Un parlament és una assemblea legislativa sorgida de la voluntat popular, expressada a les urnes amb el vot individual, lliure i secret, i té unes atribucions que els textos legals regulen, si més no als països anomenats democràtics.
El Parlament de Catalunya és un dels òrgans principals d'autogovern, i representa la capacitat dels catalans de governar-se, una capacitat definida per l'estatut d'autonomia de Catalunya i limitada per la constitució espanyola. De fet, el Parlament és una de les tres institucions de la Generalitat, l'òrgan suprem de l'autogovern català. Les altres dues són la Presidència de la Generalitat i el Consell Executiu. El Parlament de Catalunya es renova cada quatre anys per via electoral. Els cent trenta-cinc diputats que en formen part són elegits per un sistema proporcional, que, a diferència del sistema majoritari, en què solament compta el nombre de vots, també hi juga la provinença dels vots. En principi, el sistema d'elecció proporcional es fa per assegurar un cert grau de representació territorial; val a dir, perquè les zones poc poblades del Principat tinguin representació al Parlament.
Orígens medievals
+ Imatge que representa el rei Jaume I presidint una sessió de les corts.
Els precedents del Parlament de Catalunya se situen a la baixa edat mitjana, concretament al segle XI, quan els comtes de Barcelona, que s'anaven consolidant en detriment dels altres senyors feudals, van envoltar-se d'una cort de notables procedents del braç eclesiàstic i de la noblesa civil. Alhora, l'església, amb l'abat Oliba al capdavant, va impulsar les assemblees de Pau i Treva, amb l'objectiu de protegir el poble de la violència dels nobles, que augmentaven el poder a costa dels pagesos indefensos, mancats d'armes per a plantar-los cara. Malgrat aquests precedents, hem de dir que el parlamentarisme medieval no va arribar a la majoria d'edat fins al regnat de Pere el Gran (1276-1285), que, freturós de diners per sufragar la guerra i consolidar les conquestes territorials, va haver d'atorgar més poder a les corts, val a dir: al parlament, als representants del poble.
Una història plena de dificultats
+ La Guerra de Successió va significar la fi de les institucions catalanes.
Ara, les corts catalanes no es regien pas pels criteris democràtics moderns, entre més raons perquè solament hi eren representats els sectors privilegiats de la societat, que, sovint, obtenien concessions del rei en benefici propi, prescindint del conjunt de la població, la majoria pagesos que malvivien com podien. Això no obstant, el parlamentarisme medieval català va obligar el monarca a consultar les decisions de govern, i això, en aquella època, ja era molt. A la gran majoria de territoris europeus el rei feia allò que li semblava, prescindint de tothom. Sigui com sigui, les corts catalanes van tenir una durada molt llarga, fins el 1716, quan el rei Felip V les va suprimir pel decret de Nova Planta, i ja no es tornaren a recuperar, i encara parcialment, fins el segle XX: durant uns pocs anys de la quarta dècada i, més establement, des del 1980… fins ara.
Funcions legislatives
+ El Parlament de Catalunya té poders legislatius.
El Parlament de Catalunya té poders, bàsicament, legislatius. Què vol dir això? Que té la potestat d'aprovar lleis. Però aquesta potestat és limitada a les qüestions que l'estatut de Catalunya recull i que la constitució espanyola permet. Aquesta limitació (inherent a qualsevol règim autonòmic, que és per definició un règim de subordinació) també afecta les Corts valencianes i el Parlament de les Illes. De totes maneres hi ha formacions polítiques que reclamen un altre estatut per ampliar aquella potestat, per fer que l'autogovern sigui més gran o, dit d'una altra manera, que augmenti la sobirania del país.
|
Investiga
> Fes un tomb virtual pel Parlament de Catalunya.
> Quines funcions té el Parlament, a banda la de legislar?
> Repassa els orígens del parlamentarisme català.
> El Parlament de Catalunya és format per sis òrgans amb funcions específiques.
I també...
- El parlamentarisme català medieval no va impedir que els pagesos visquessin sotmesos a les arbitrarietats del nobles.
- Qui té dret de vot a les eleccions catalanes?
- T'agradaria de seguir en directe les sessions del Parlament?
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |