|
|
|
|
|
 |
 |
 > El sistema d'elecció > El marc: la Capella Sixtina > 'Habemus Papam'
dilluns, 13 d'octubre de 2003
Les últimes aparicions públiques del papa Joan Pau II han deixat veure que la salut li flaqueja molt, cosa confirmada pels cardenals Joseph Ratzinger i Christoph Schönborn, i això fa pensar que abans de gaire podríem assistir a l'elecció d'un nou cap de l'Església Catòlica.
L'elecció d'un nou papa recau en l'anomenat col·legi cardenalici, que agrupa tots els cardenals que es reuneixen en conclave: l'assemblea que, a la mort d'un papa, escull el seu successor. L'elecció d'un nou papa no sol ésser gaire predictible, per molt que els mitjans de comunicació publiquin llistes dels candidats amb més possibilitats, i és que, com diuen els italians, 'qui entra papa al conclave en surt cardenal'. Tot i amb això, sempre n'hi ha que presumeixen de saber tots els secrets del Vaticà i fan endevinalles sobre el futur papa. Però hem de pensar que als conclaves hi ha representades tendències teològiques i espirituals que poden ésser molt diferents, això sense comptar que hi participen cardenals de tots els continents/a>, amb sensibilitats culturals ben distintes. D'una altra banda, durant el conclave els cardenals estan completament aïllats: ni poden parlar amb ningú de fora, ni mantenir correspondència telefònica o epistolar, ni esbrinar què diuen els mitjans de comunicació.
 
El sistema d'elecció
+ El nou papa l'elegeixen els cardenals que no hagin complert els vuitanta anys.
Abans del conclave es fan nou dies d'exèquies funerals pel papa difunt, que sol ésser enterrat entre el quart i el sisè dia d'haver-se mort. Passats quinze dies del traspàs, els cardenals que no hagin complert els vuitanta anys es reuneixen per elegir el seu successor. Ara, el procés electoral pot requerir unes quantes votacions, perquè es necessiten dos terços dels vots, que són individuals i secrets. De fet, perquè un papa pogués sortir per majoria simple abans s'haurien d'haver fet trenta votacions sense que ningú obtingués els dos terços necessaris.
El marc: la Capella Sixtina)
+ Les votacions es fan a la Capella Sixtina.
Com ja deveu saber, la volta de la Capella Sixtina fou decorada pel gran artista del Renaixement, Miquel Àngel, que va pintar també el fresc de la paret de l'altar, el famós 'Judici Final'. Doncs bé, és en el marc incomparable de la Capella Sixtina que es fan les votacions per a escollir el nou papa. Els cardenals s'hi dirigeixen en processó tot cantant el 'Veni Creator', un himne que invoca l'assistència de l'Esperit Sant. Arribats a la Capella, els cardenals dipositen, un per un, el vot a l'urna, aixecant visiblement la mà on porten la papereta.
'Habemus Papam'
+ Mentre dura la votació, molta gent es congrega a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
Després de la votació es fa l'escrutini. Si ningú no ha obtingut els vots necessaris, les paperetes es cremen amb un producte químic que fa un fum negre, l'anomenada 'fumata nera', visible des de la plaça de Sant Pere del Vaticà. Contràriament, quan ja hi ha papa electe, i aquest ha acceptat el càrrec, el fum ja no és negre, sinó blanc. Quan el papa elegit s'ha triat el nom que vol portar, un dels cardenals surt al balcó de la basílica de Sant Pere i fa aquesta proclama: 'Annuntio vobis gaudium magnum, Habemus Papam' (Us anuncio una gran joia, ja tenim papa). Tot seguit, fa aparició el nou pontífex i dóna la benedicció 'urbi et orbi' (a Roma i a tot el món).
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Saps el nom de pila dels darrers nou papes?
> Contempla l'impressionant fresc que decora la volta de la Capella Sixtina, on es fa l'elecció papal.
> Què en saps, del papa actual, Joan Pau II?
> Els cardenals elegeixen el papa, però, saps qui nomena els cardenals?
I també...
- El capítol setè de la constitució apostòlica ’Universi Dominici Gregis’ explica el procediment a seguir en la proclamació d’un nou pontífex.
- Qui va ésser el primer papa?
- Informa't d'algunes dades i peculiaritats de l'estat del Vaticà.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |