|
|
|
> La revolta d'octubre de 1993 > Conflicte al Caucas > Qui mana a Rússia?
dimarts, 7 d'octubre de 2003
El 8 de desembre de 1991 la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va deixar d'existir, i el president rus, l'ucraïnès i el bielorús van signar l'acord que constituïa la Comunitat d'Estats Independents (CEI). D'aquesta manera es dissolia un immens imperi controlat per Rússia, que durant més de quaranta anys havia sotmès militarment l'Europa oriental. Avui, dotze anys després, l'estat rus es troba en un llarg procés de transició econòmica, social i política, ple de dificultats.
I no fa gens estrany que sigui així. Pensem que des del 1922, quan va fundar-se la Unió Soviètica, fins a l'ensulsiada del comunisme, el 1991, els russos foren governats amb mà de ferro per un sistema que pretenia defensar la justícia, però que, a la pràctica, coartava la llibertat i la iniciativa de tothom. Tot el poder es concentrava en uns dirigents que controlaven la societat, l'economia i la política russes. Però és que, ja abans que el comunisme arribés al poder (1917), Rússia estava en mans d'uns tsars autocràtics ('tsar' en rus vol dir, més o menys, 'gran rei'), que oprimien la població. És amb aquests precedents que, el 1991, Rússia es va embrancar en una transició democràtica i d'economia capitalista o de mercat, quan no estava gaire preparada per a posar-s’hi: de democràcia i de capitalisme, els russos no en sabien res, ni en tenien experiència, i les instàncies internacionals no els van ajudar gaire.
La revolta d'octubre de 1993
+ El 4 d'octubre de 1993 Borís Ieltsin va ordenar l'assalt del Parlament rus.
És per tot això que la transició russa resulta tan llarga i traumàtica, i tan esquitxada d'episodis tràgics, com el del 4 d'octubre de 1993, quan Borís Ieltsin, el president que dos anys abans havia capitanejat la resistència contra un cop d'estat que volia restaurar el comunisme, va ordenar l'assalt del Parlament rus, on l'oposició s'havia fet forta. Els parlamentaris s'havien amotinat contra Ieltsin, que volia dissoldre la Duma (o Parlament), però el motí, que es va estendre al carrer, era, en el fons, una reacció contra les reformes polítiques i econòmiques que es duien a terme. La corrupció ho infectava tot, i molts russos vivien al llindar de la pobresa, alhora que uns pocs s'enriquien d'una manera mai vista. El motí es va acabar amb l'assalt al Parlament i més d'un centenar de morts.
Conflicte al CaucasUn altre problema que palesa la fragilitat de la incipient democràcia russa té a veure amb l'estructura territorial de l'estat. Pensem que Rússia és un immens mosaic de cultures i ètnies amb una identitat nacional pròpia, forjada durant segles d'història. Això és particularment cert al Caucas, territori muntanyós que s'estén entre les mars Càspia i Negra. Els pobles que hi habiten han rebut, històricament, una influència molt gran de la religió musulmana sunnita, però han estat maltractats per Rússia des que els va ocupar militarment el 1859. Quan la Unió Soviètica es va esfondrar, alguns d'aquest pobles van independitzar-se, com Armènia, l'Azerbaitjan i Geòrgia, però alguns altres, no, amb la conseqüència de sagnants enfrontaments contra l'estat rus, com passa a Txetxènia. Però el conflicte txetxè, que ja ha fet milers de víctimes, encara s'ha de resoldre.
Qui mana a Rússia?
+ El Parlament rus: un poder sobirà?
Molts experts i organitzacions internacionals han criticat sovint la corrupció del nou estat rus, sorgit el 1991. El fitó d'aquestes crítiques ha estat, sobretot, l'ex-president Borís Ieltsin, que durant la dècada del 1990 va privatitzar l'economia russa deixant-la en mans d'un reduït grup d'oligarques, moguts únicament per interessos particulars, però que van tenir una influència política fora mida. De totes maneres, el nou president rus, Vladímir Putin, no ha pogut o volgut capgirar aquesta situació, ans ha continuat la tendència de deixar les regnes de l'estat a una oligarquia amb interessos poc clars. Us en donarem un exemple: el govern rus està ben decidit a vendre's la meitat dels boscos de Rússia (un total de 8,4 milions d'hectàrees) a empreses privades que en podrien fer l'ús que volguessin! Els grups ecologistes ja han alertat que, si el Parlament aprovava la iniciativa, en un futur no gaire llunyà podríem trobar-nos amb un desastre ambiental de grans proporcions.
|
Investiga
> Mira si en fa, d'anys, que s'arrossega el conflicte txetxè.
> Fes un cop d'ull a la història i a la cultura de la ciutat de Sant Petersburg, i també als tresors artístics que custodia.
> Fixa't en el procés de transició democràtica dels països de l'est, sotmesos fins a final dels anys 1980 al poder soviètic.
> Aprofundeix en la història i la cultura dels pobles del Caucas.
I també...
- Informa't dels esdeveniments clau que van emmenar la dissolució de la Unió Soviètica.
- Llegeix les biografies de Borís Ieltsin i Vladímir Putin, dos dels protagonistes de la transició russa.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |