|
|
|
|
|
 |
 |
 > Alexander Fleming > Abans de la penicil·lina > Els antibiòtics: ús i abús
dilluns, 22 de setembre de 2003
El 3 de setembre de 1928, en tornant de les vacances d'estiu, el bacteriòleg escocès Alexander Fleming s'adonà que al laboratori de l'Hospital Saint Mary de la Universitat de Londres, que és on treballava, s'hi havia esdevingut un fet sorprenent: un plat de cultiu de bacteris s'havia florit i aquests havien deixat de créixer. El fong causant de la floridura havia estat el Penicillium notatum. Poc temps després Fleming identificava la substància que havia matat els bacteris: la penicil·lina, el primer antibiòtic conegut.
Amb el pas dels anys, aquest descobriment casual havia de tenir una gran importància en el desenvolupament de la medicina. Però Fleming desistí dels seus estudis, després d'infructuosos intents de purificar la substància descoberta. No fou fins a la darreria de la dècada de 1930 que un grup de científics britànics, dirigits per Ernst B. Chain i Howard Florey, va reprendre les investigacions, que, aquesta vegada sí, van reeixir després d'un estudi sistemàtic de les substàncies dites antibacterianes i de vèncer no pocs entrebancs. El febrer del 1941 la penicil·lina s'aplicà per primera vegada a l'home, i l'agost del mateix any el govern nord-americà va començar-ne la comercialització. En plena Segona Guerra Mundial (1939-1945) aquesta substància, aïllada de poc, va administrar-se eficaçment a milers de ferits dels camps de batalla, que, altrament, haurien perdut la vida. D’aleshores ençà la penicil·lina ha permès de guarir moltes malalties infeccioses.
 
Alexander Fleming
+ Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina el 1928.
Alexander Fleming fou un dels metges bacteriòlegs més importants del segle XX. Fill d'una família de pagesos d'Ayrshire (Escòcia), va interessar-se de ben jove per la medicina, ciència que va estudiar més tard a l'Hospital Saint Mary de la Universitat de Londres on, passant els anys, ell mateix havia d'ensenyar. El 1921 va descobrir el lisozim, una substància amb propietats antibacterianes, present en determinats teixits i secrecions, com ara la llàgrima i la saliva. Es diu que va considerar aquest descobriment el més important de tots els que havia fet, però no va ésser fins el 1928, just després d'identificar la penicil·lina, que Fleming esdevingué una autèntica celebritat, i va rebre tota mena de reconeixements i guardons, entre els quals, el 1945, el Nobel de Medicina, juntament amb Ernst B. Chain i Howard Florey.
Abans de la penicil·lina
+ Abans les ferides obertes solament es podien combatre amb antisèptics com el iode.
Abans de descobrir-se la penicil·lina, les malalties infeccioses eren molt difícils de guarir. Perquè ens en fem una idea, molta gent es podia morir d'una otitis, d'una tuberculosi o d'una meningitis. També la infecció d'una ferida podia ésser letal, perquè, a la primeria del segle XX, solament es podia combatre amb antisèptics com el iode. Però els antisèptics emprats presentaven dos inconvenients: d’una banda, eren poc eficaços en ferides profundes, perquè difícilment podien entrar en contacte amb tota la part infectada; d'una altra, destruïen els glòbuls blancs o leucòcits (cèl·lules de la sang que segreguen substàncies capaces de destruir els microbis), amb què reduïen les defenses naturals de l'organisme.
Els antibiòtics: ús i abús
+ Els antibiòtics s'han de prendre quan són realment necessaris, en la dosi justa i sota supervisió mèdica.
Els antibiòtics són substàncies químiques produïdes per microorganismes que maten o inhibeixen el creixement d'uns altres microorganismes. Després del descobriment de la penicil·lina, d'antibiòtics, se'n van identificar molts, fet que va permetre de combatre eficaçment un nombre cada vegada més gran de malalties. Ara, antibiòtics que tenen importants efectes secundaris s'han abandonat en benefici d'uns altres de més 'moderns' i no tan nocius. Sigui com sigui, els antibiòtics s'han de prendre quan són realment necessaris, en la dosi justa i sota supervisió mèdica. Pensem que hi ha gent que hi és al·lèrgica, sobretot a la penicil·lina. A sobre, si no se'n pren la quantitat adequada i durant el temps prescrit, poden aparèixer microorganismes resistents, capaços d'inhibir-ne l'efecte.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Assabenta't ben bé de com va anar el descobriment de la penicil·lina llegint aquesta nota.
> L'ús d'antibiòtics es va generalitzar durant el segle XX, com podràs comprovar amb un clic.
> El descobriment de la penicil·lina es degué, en bona part, a l’atzar. Mira, si no, la competició que va organitzar la Royal Society of Chemistry de la Gran Bretanya per commemorar el setanta-cinquè aniversari de l’antibiòtic identificat per Alexander Fleming.
> Saps quin col·lectiu va rebre el primer subministrament de penicil·lina? En quin any? Cerca’n la resposta al quadre que apareix a la part inferior d’aquesta pàgina.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |