Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Després de Mart, la Lluna

> L'únic satèl·lit del planeta blau

> 1969: hi arriba l'home

> Viure a la Lluna?



dimarts, 9 de setembre de 2003
Si el 2 de juny proppassat la nau espacial Mars Express emprenia el viatge a Mart, l'Agència Espacial Europea és ara a punt d'enviar la sonda SMART-1 a la Lluna, l'únic satèl·lit del planeta Terra.

Aquesta missió, ajornada ja dues vegades, anirà a bord del coet Ariane-5, que serà llançat des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana francesa. Sembla que un dia d'aquests s'anunciarà la data definitiva del llançament, principi d'un viatge de setze mesos (fins a la fi del 2004), quan la sonda arribarà a l'òrbita lunar.

Una de les novetats d'aquesta nova missió a la Lluna, la primera impulsada des d'Europa, és que s'hi farà servir un motor d'energia solar, que li permetrà de descriure una òrbita per l'espai en comptes de volar directament a la Lluna. Amb el temps, aquest nou sistema de propulsió podria escurçar notablement els viatges espacials.

Més concretament, aquesta expedició sense tripulants es fa per saber més coses sobre l'origen i la formació de la Lluna, un satèl·lit situat a menys de 400.000 quilòmetres del nostre planeta (que no són gaires en termes relatius), però encara força desconegut, i que potser per això continua cridant l'atenció de molta gent, fascinada pels secrets que pugui amagar.
  • ! Actualització el 11/09/2003 a les 08:20

L'únic satèl·lit del planeta blau


+ Imatge de la Terra vista des de la Lluna.
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Els satèl·lits són astres sense llum pròpia que giren al voltant dels planetes i sobre si mateixos. Curiosament, la Lluna hi està el mateix temps a completar aquestes dues voltes: 27 dies, set hores i quaranta-tres minuts. És precisament aquesta coincidència que explica que, des de la Terra, sempre en vegem la mateixa cara. Però aquest no és pas l'únic fet sorprenent del nostre satèl·lit. Segons una hipòtesi, que sembla la més versemblant, fa uns 4.500 milions d'anys un meteorit de dimensions semblants a les de Mart va topar contra la Terra i el material que sortí projectat a l'espai es condensà i formà... la Lluna.

1969: hi arriba l'home


+ El 20 de juliol de 1969 l'home va trepitjar la Lluna per primera vegada.
Encara hi ha molta gent que recorda què feia el 20 de juliol de 1969. Aquest dia els astronautes Neil A. Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins, tripulants de la nau espacial nord-americana Apol·lo XI, van arribar a la Lluna. El primer a petjar (amb el peu esquerre) la superfície lunar fou Armstrong, moment que la televisió va transmetre en directe. 'Un petit pas per a l'home i un salt de gegant per a la humanitat', aquestes foren les cèlebres paraules que va proferir Armstrong mateix. Ara, aquesta mateixa humanitat temia que, en qualsevol moment, no esclatés una guerra nuclear de conseqüències catastròfiques. Pensem que aleshores hi havia dues potències mundials, els Estats Units i la Unió Soviètica, que representaven dos sistemes polítics i econòmics contraris i que eren enemigues del tot. No fa gens estrany, doncs, que Armstrong i Aldrin plantessin l'ensenya nord-americana sobre la Lluna abans de tornar a la Terra: la rivalitat entre soviètics i nord-americans arribava a l'espai i tot.

Viure a la Lluna?


+ Serà possible de viure a la Lluna? Fa un centenar d'anys aquesta imatge hagués semblat impossible...
Malgrat aquesta fita del 1969, l'interès per la Lluna va decaure de seguida. Durant molts anys la recerca astronòmica va seguir uns altres viaranys, i el satèl·lit va restar oblidat. Però avui la Lluna torna a captar l'atenció no solament dels astrònoms, sinó de molta gent que no té res a veure amb la investigació científica. Pensem que hi ha experts que sostenen que d'aquí a un parell de dècades s'hi podrien establir colònies humanes, i això fa que aquest satèl·lit es vegi com una futura destinació turística. Però, és realment possible de viure a la Lluna? Abans s'haurien d’aclarir uns quants interrogants, com ara el de saber si hi ha aigua o no. Potser l'SMART-1 ens farà sortir de dubtes. Un dels objectius d'aquesta missió és justament d’identificar restes d'aigua gelada al fons dels cràters lunars.

MATERIALS

  • Agència Espacial Europea
    Format:Web
    Pàgina oficial de l'agència europea que ha impulsat la missió espacial SMART-1 a la Lluna.
  • Viatge a la Lluna
    Format:Web
    Web que descriu, un per un, els passos necessaris per a fer realitat una de les fites de l'astronomia: arribar a la Lluna.
  • Els nou planetes i la Lluna
    Format:Web
    Pàgina que informa a bastament dels nou planetes que formen el Sistema Solar, com també de la Lluna, l'únic satèl·lit natural de la Terra. Conté un seguit de vincles i imatges de cadascun d'aquests astres.
  • Sistema Solar Bàsic
    Format:Web
    Didàctica guia que permet de conèixer, amb tot detall, el Sistema Solar.
  • L'arribada de l'home a la Lluna
    Format:Web
    Reportatge de la British Broadcasting Corporation (BBC) centrat en l'arribada de l'home a la Lluna, el 1969. Conté diferents vídeos i documents sonors sobre el cèlebre esdeveniment.
  • Què hi ha a l'Univers?
    Format:Web
    Les galàxies, el Sistema Solar, la Terra i la Lluna, explicats de forma planera en aquesta pàgina del portal educatiu edu365.
  • Astronomia
    Format:Web
    Pàgina de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) on es recullen una seguida de vincles sobre astronomia.
  • De la Terra a la Lluna
    Format:Llibre
    Divertida novel·la d'aquest escriptor francès de ciència-ficció, centrada en les peripècies que ha d'afrontar una expedició a la Lluna.
    Editorial Barcanova

QUE HO SABIES?

  • No se sap del cert si pot haver-hi vida a la Lluna, però la temperatura que hi fa no sembla gens agradable: durant el dia la temperatura mitjana de la superfície lunar ultrapassa els 100°C, i de nit raneja els 150°C sota zero. La manca d'atmosfera explica aquesta gran oscil·lació.
  • La Lluna no té llum pròpia, però és observable des de la Terra perquè reflecteix els raigs del Sol. Ara, com que la Lluna gira sobre si mateixa bo i voltant el nostre planeta, la superfície il·luminada pel Sol varia, i fa que hi distingim fases lunars diferents: lluna nova, quan no es veu; lluna creixent, quan la meitat dreta es fa cada vegada més visible; lluna plena (o vella), quan apareix tota rodona; i lluna minvant, quan la part esquerra il·luminada va decreixent cada dia que passa.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

HEMEROTECA

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

> Aprèn a distingir les quatre fases lunars amb l'ajut del portal educatiu Edu365.
> Vols veure la cara de la Lluna que no és observable des de la Terra? Heus-la ací.
> Saps quan s'escauen els eclipsis de lluna? La resposta, en aquesta pàgina.
> Mira aquest vídeo sobre l'arribada de l'home a la Lluna, el juliol del 1969.
I també...
  • La Lluna se separa de la Terra uns quants centímetres cada any. Quants? Mira-ho en aquest espai.
  • Mira d'encertar aquestes endevinalles 'astronòmiques', que posaran a prova el teu enginy.
Portada | Europa Press | El Punt | La premsa | Especials | Diari de l'escola | LesFinances.info | Editorials | Mail obert | Els blocs | Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua