|
|
|
> Un país de majoria xiïta > Per què el radicalisme islàmic mana a l'Iran? > Una població decebuda
dijous, 17 de juliol de 2003
L'Iran, anomenat Pèrsia fins el 1935, és un extens país de l'Orient Mitjà, bressol de grans civilitzacions, com la dels medes i sobretot la dels perses. Des del 1979 és governat per un règim despòtic, de base islàmica radical, que no respecta els drets humans i que impossibilita la llibertat. Doncs bé, aquestes darreres setmanes sembla que alguna cosa s'hi mou, que hi bufen vents de canvi.
En efecte, des del juny el país no para de protestar, ço que palesa el descontentament d'una població molt jove (més del 65% no arriba als vint-i-cinc anys), que no ha conegut sinó l'opressió i que exigeix reformes econòmiques (l'índex de desocupació hi és elevadíssim), socials i polítiques que capgirin la situació actual. Les protestes, feroçment reprimides per les forces policíaques, també s'han repetit a Europa, on hi ha una important minoria iraniana exiliada, que s'ha solidaritzat amb els seus compatriotes i que repudia les detencions multitudinàries que es duen a terme a l'Iran. Les protestes han estat especialment contundents a França, on uns quants iranians han intentat d'immolar-se. Ara, la insatisfacció no és cosa dels iranians i prou. Els Estats Units també acusen el règim que governa el país d'aixoplugar i protegir grups terroristes disposats a morir matant i l'ha amenaçat. De fet, el govern nord-americà considera que l'Iran és un dels països de 'l'eix del mal'. Per si tot això fos poc, la comunitat internacional observa l'esdevenidor amb preocupació, després de constatar que l'Iran ha provat, amb èxit, un míssil que allarga uns 1.300 quilòmetres. Aquest míssil podria arribar fins al Golf Pèrsic, on hi ha apostades les tropes nord-americanes, i també fins a Israel, enemic declarat del règim iranià.
Un país de majoria xiïta
+ El corrent islàmic xiïta és majoritari a l'Iran.
L'Iran i l'Irac són dos països de comunitat xiïta majoritària. Però a l'Iran el percentatge de seguidors del xiisme encara és més elevat: quasi un 90% (a l'Irac voreja el 62%). Si el xiisme és el segon corrent islàmic en nombre de fidels, el sunnisme, que n'és el primer, engloba el 84% de l'Umma, o comunitat de creients musulmans. Els xiïtes consideren que Mahoma va designar un successor, Alí, cosí i gendre seu, a qui va transmetre la veritat oculta de l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Això ha afavorit l'aparició de dirigents espirituals i polítics que es consideren guies de la comunitat xiïta, com ocorre a l'Iran, que l'aiatol·là Alí Khamenei governa amb mà de ferro, malgrat els esforços del president Muhàmmad Khatami, partidari de donar més llibertat al poble. De totes maneres, els dirigents del corrent xiïta no es poden pas considerar responsables únics de la dictadura teocràtica que atenalla l'Iran; de responsables n'hi ha més, i l'Occident n'és un.
Per què el radicalisme islàmic mana a l'Iran?Per a entendre per què el radicalisme islàmic mana a l'Iran cal remuntar-se a la primera meitat del segle XX, concretament al 1941. Aquest any les potències occidentals en guerra amb l'Alemanya nazi van forçar l'enderrocament del règim iranià, que van substituir amb un de presidit per Muhàmmad Reza Pahlavi. El nou xa, nom amb què es designaven els sobirans iranians, va ajupir-se als interessos dels països occidentals, que hi cercaven tot de recursos naturals, com ara petroli, i amb el pretext de modernitzar el país va menar una política contrària als interessos de la majoria de la població, plena de corrupcions i denigradora de la cultura i les formes de vida iranianes. Mentre es passejava com una autèntic emperador per Europa, on passava els estius enmig d'un luxe escandalós, la gent del seu país malvivia com podia i els adversaris polítics eren reprimits i empresonats sense contemplacions. Finalment, el 1979 una revolució va fer caure el xa i dugué al poder l'aiatol·là Khomeini, un islamista radical.
Una població decebuda
+ El poble iranià està cansat dels seus dirigents i exigeix reformes.
Els abusos del xa, sostingut per Occident, van obligar la població a atorgar el poder a un home fanàtic, que no en volia saber res, de democràcia, drets humans i llibertat. La gent, que no es pensava pas que instauraria un règim islàmic radical, basat en una interpretació esbiaixada de l'Alcorà, el va rebre com un heroi. Però el nou règim va reprimir l'oposició, va obligar les dones a tapar-se i va governar despòticament sense tolerar la més mínima llibertat d'expressió, opinió i manifestació. D'aleshores ençà el poble iranià ha sofert humiliacions de tota mena i les seves esperances s'han vist contínuament frustrades. Però aquestes esperances es tornaren a revifar quan Muhàmmad Khatami, reformista i partidari d'ampliar els espais de llibertat, va arribar a la presidència del país el 1997. De totes maneres, els esforços de Khatami han topat amb la resistència de l'aiatol·là i dels individus més intolerants del règim. És per això que la gent ha sortit al carrer a protestar, cansada dels seus dirigents.
|
Investiga
I també...
- Quins són els principals grups ètnics de l'Iran? Saber-ho no costa gaire.
- Les dades econòmiques, polítiques i socials que trobaràs en aquesta adreça t’il·lustraran força sobre la situació actual de l'Iran.
- L'aiatol·là Alí Khamenei i el president iranià Muhàmmad Khatami representen dues ideologies força distintes. Llegeix, si no, aquest text.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |