|
|
|
|
|
 |
 |
 > Els orígens de la tonada > Les havaneres de Calella de Palafrugell > Els indians
dilluns, 7 de juliol de 2003
Com ja és tradicional, el primer dissabte de juliol Calella de Palafrugell (Baix Empordà) obre la temporada de les cantades d'havaneres que els mesos d'estiu es fan a moltes poblacions costaneres del país, sobretot de la Costa Brava.
Les havaneres són tonades marineres originàries de l'illa de Cuba que van arrelar amb força a casa nostra, portades pels indians (vulgarment dits, a vegades, 'indianos'), nom amb què es designava la gent que a la darreria del segle XVIII i durant tot el XIX se n'anà a 'fer les Amèriques', val a dir: a cercar fortuna al continent americà, sobretot a l'Amèrica del Sud. Els indians que, rics o pobres, tornaven van escampar pel país aquesta música de ritme indolent i gronxadís. De taverna en taverna, on els mariners cercaven refugi en dies de tràngol, les havaneres es van anar convertint en una musica molt arrelada. Les cantades d'havaneres de Calella de Palafrugell, Palamós, Begur, l'Escala, totes viles empordaneses, són una petita mostra de la popularitat que ha adquirit aquest gènere al Principat, tant que fins i tot es deixa sentir per la festa major de molts pobles del pla o de muntanya. Les havaneres solen anar acompanyades del 'cremat', beguda feta de rom, cafè, pell de llimona, sucre..., que abans de beure es flameja fins a la combustió gairebé completa de l'alcohol. El 'cremat' ajuda a vibrar al so romàntic i nostàlgic de les havaneres, que parlen de la vida marinera, d'amor, d'enyorança, d'experiències d'ultramar...
 
Els orígens de la tonada
+ Les havaneres sorgiren a Cuba de resultes de diversos antecedents musicals.
L'havanera va néixer el segle XIX, però no pas d'un acte creatiu únic. Per cercar-ne els antecedents musicals, que són diversos, cal remuntar-se molt lluny en el temps. De fet, es considera hereva de la contradansa anglesa del segle XVI, arribada al Carib quan corsaris i pirates al servei de la corona anglesa minaven el poder espanyol al continent americà. Les influències caribenques d'origen africà donaren a la contradansa un ritme més lent, i els criolls (els americans descendents de famílies originàries de la Península Ibèrica) hi donaren el toc definitiu. Aquesta combinació d'influències fou especialment vivaç a Cuba, on sembla que sorgí la nova dansa. Fou un basc, Sebastián Iradier, qui va compondre, el 1840, 'El arreglito', la primera peça musical amb ritme d’havanera, si bé els experts daten la primera havanera cubana del 1842. Dècades més tard, el compositor cubà Manuel Saumell, de pares catalans, en fou un destacat compositor.
Les havaneres de Calella de Palafrugell
+ Imatge de Calella de Palafrugell, on s'hi fa la cantada d'havaneres de més anomenada.
La cantada d'havaneres de més anomenada es fa a Calella de Palafrugell, bella població del Baix Empordà (l'Empordanet, com l'anomenava l'escriptor Josep Pla). La primera cantada oficial es féu el 1967. L'any abans la taverna Can Batlle, situada al cor de la vila i freqüentada per pescadors, va organitzar una cantada informal arran de la publicació del llibre 'Calella de Palafrugell i les havaneres', en què va tenir una participació decisiva Ernest Morató i Vigorós, gran compilador i cantaire d'havaneres. L'entusiasme fou tal que la cantada s'ha anat repetint d’aleshores ençà, amb una acceptació creixent de crítica i públic. Cada any desenes de milers d’assistents hi escolten mítics grups d'havaneres com Port-Bo, Peix Fregit i l'Espingari, que hi interpreten peces tan populars com 'El meu avi', 'La paloma', 'La bella Lola', 'Un llop de mar', 'Mariner de terra endins', 'Mi madre fue una mulata'...
Els indians
+ Imatge dels Porxos d'en Xifré, considerat el primer gran edifici burgès de la Barcelona vuitcentista.
Dèiem suara que els indians foren els introductors al país de les havaneres i d'alguns costums de l'altra banda de l'Atlàntic. Aquests individus, originaris, si més no en gran part, de les poblacions marineres del país, se n'anaren a fer fortuna a les terres americanes, sobretot a l'illa de Cuba, que el segle XIX era l'única possessió espanyola d'ultramar, i molts hi van assolir, i amb escreix, l'objectiu. Els més dotats per als negocis tornaren amb les butxaques plenes i es feren construir unes cases espectaculars, d'estil modernista o d'estil colonial, on menaven una vida luxosa. Alguns d'aquests adinerats 'americanos', com també els anomenaven, esdevingueren veritables benefactors de les viles que els havien vist néixer. Aquest és el cas de Josep Xifré i Casas, potser el més conegut dels indians del segle XIX. Nat a Arenys de Mar, Xifré hi féu construir un teatre i l'hospital, i la rebuda que li dispensà la població fou apoteòsica. Ara, no tots els qui partiren cap a les terres americanes hi feren tanta sort; la immensa majoria hi va fracassar i menar una vida plena d'infortunis i misèria.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> A banda el nostre país, l’havanera esdevingué un gènere musical que es popularitzà en alguns altres llocs. Quins? Heus-ne la resposta.
> Les lletres de les havaneres abasten un bon ventall de temes, tal com es pot comprovar al cançoner dels Pescadors de l’Escala.
> Les havaneres tenen un ritme acompassat ben característic. Fixa-t’hi escoltant ‘El meu avi’.
> Vols aprofundir en les havaneres? Aquesta pàgina didàctica te’n brinda la possibilitat.
I també...
- Els indians es beneficiaren de l’obertura dels ports catalans al comerç americà, facilitada tres segles més tard de la descoberta d’Amèrica. En saps exactament l’any? Aquí el tens.
- En Manuel Saumell, cubà d’origen català, es destacà en la composició d’havaneres. Aquesta pàgina biogràfica te’n dóna més detalls.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |