|
|
|
> 'Homo sapiens idaltu' > Homo sapiens sapiens i Homo sapiens neanderthalensis > L’hominització
dijous, 26 de juny de 2003
L'11 de juny proppassat un grup de científics de la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA) i del Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra) van publicar un descobriment d'una gran transcendència en la recerca dels orígens de la humanitat: les restes fòssils més antigues d'un Homo sapiens, avantpassat directe de l'Homo sapiens sapiens, designació tècnica de l'home.
En concret, els investigadors van identificar les restes del crani de dos adults i el d'un nen a prop del poblat de Herto (Afar, Etiòpia) i creuen que els fòssils trobats tenen de 154.000 anys a 160.000. Segurament que us deveu demanar per què és tan important aquest descobriment; comptat i debatut, què més fa que les restes tinguin uns quants milers d'anys més o menys? La resposta és ben senzilla: els cranis identificats han aparegut a la zona geogràfica i concorden amb les dates que molts paleontòlegs consideraven de fa temps les més probables de l'origen de la humanitat. En efecte, molts científics creien que l'home devia sorgir fa uns 200.000 anys en aquella zona del continent africà, però no en tenien proves. Ara en tenen, de manera que la hipòtesi que avançaven encara resulta més plausible. Per si això fos poc, el descobriment dóna la raó, si més no parcialment, als qui creuen que l'Homo sapiens sapiens i l'Homo sapiens neanderthalensis van conviure un quant temps, sense que el primer fos descendent del segon. Però, això, ja ho veurem més endavant.
'Homo sapiens idaltu'Dèiem suara que l'home es relaciona amb l'espècie Homo sapiens, exactament la mateixa a què pertanyen les restes fòssils identificades a Etiòpia. Ara, com que aquestes restes no s'avenen pas amb la subspècie Homo sapiens sapiens, designació tècnica de l'home, els científics en propugnen una altra de nova que identifica els tres cranis desenterrats: Homo sapiens idaltu. El mot 'idaltu' vol dir 'vell' en la llengua parlada a l'Afar, que és la regió on es va fer el descobriment. El cas és que els cranis trobats es diferencien força dels nostres: tenen les celles més prominents i són més grossos i allargats. No es tracta de diferències gaire substancials, però sí prou apreciables per a tipificar una nova subspècie, diferent de la nostra. No hi ha dubte, tanmateix, que aquests cranis formen part de la nostra línia evolutiva, la que ha arribat fins a nosaltres.
Homo sapiens sapiens i Homo sapiens neanderthalensis
+ Malgrat les semblances amb l'Homo sapiens sapiens, l'Homo sapiens neanderthalensis s'extingí fa uns 35.000 anys.
Abans de descobrir els tres cranis que han donat nom a la subspècie Sapiens idaltu, investigadors i paleontòlegs havien identificat dues subspècies diferents, però pertanyents a l'espècie Homo sapiens: la Sapiens sapiens i la Sapiens neanderthalensis. De la primera, que és la nostra, se n'han trobat restes a l'Àfrica que tenen 130.000 anys; de la segona, se sap que aparegué a Europa i l'Orient Mitjà fa uns 200.000 anys, i que es va extingir en fa uns 35.000. Fins ara hi havia paleontòlegs que sostenien que l'home actual havia evolucionat a partir del Sapiens neanderthalensis. Però aquesta troballa fa més plausible la hipòtesi que sostenia la majoria: que els Sapiens sapiens són originaris de l'Àfrica, des d'on emigraren a Europa, on devien ésser contemporanis dels Sapiens neanderthalensis fins que aquests s'extingiren. Diguem, de passada, que les causes d'aquesta extinció han fascinat durant molt de temps, i encara fascinen, investigadors de tot el món.
L’hominitzacióFins ara hem parlat únicament de l'espècie Homo sapiens, d'una antiguitat d'uns centenars de milers d'anys; però l'evolució que ha menat a l'home actual no ha pas durat milers d'anys, sinó milions. De fet, aquesta llarga evolució, que rep el nom d'hominització, va començar fa uns cinc milions d'anys. En voleu saber els protagonistes? Doncs un grup d'animals del gènere dels primats que, per obtenir l'aliment necessari que els permetés de sobreviure, es van veure obligats a baixar dels arbres, on fins aleshores vivien, per causa d'una sèrie de canvis climàtics. Aquest fet, que pot semblar insignificant, va obligar a una progressiva adaptació al nou medi: els primats, que anaven de quatre grapes, van adonar-se que posar-se drets els facilitava molt les coses; milers d'anys després van descobrir el foc, que els va permetre d'escalfar-se, protegir-se dels altres animals i, cosa més important, coure determinats aliments. Consegüentment, el canvi d'alimentació va acréixer la capacitat cranial, cosa que els va fer, com més anaven més intel·ligents i conscients; el llenguatge, la capacitat d'enginyar estris cada vegada més sofisticats, d'acumular coneixements..., tot plegat va afavorir l'origen de l'Homo sapiens sapiens: l'home.
|
Investiga
> Saps a quin ordre, família i espècie pertany l'home? L’XTEC te’n dóna la resposta.
> El procés d’hominització va començar fa milions d’anys. Segueix-lo amb aquest vídeo.
> La majoria de científics creuen que l’Homo sapiens neandethalensis era un xic menys intel·ligent que l’Homo sapiens sapiens, si bé no tothom hi concorda plenament, com podràs comprovar llegint aquest article.
> Les restes fòssils de l'Homo sapiens idaltu s’han trobat a Etiòpia. Identifica aquesta país en aquest mapa.
I també...
- Visualitza aquest documental, que et permetrà de fer-te una idea dels orígens de la humanitat. N'hi ha prou que cliquis sobre 'Becoming Human' i recularàs milions d'anys.
- Observa la línia evolutiva de l'Homo sapiens sapiens clicant aquí.
- Informa't de l'homínid més antic identificat fins ara, conegut amb el nom d'Ardipithecus ramidus.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |