Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Els terratrèmols

Com es mesura un terratrèmol?

Sismes submarins

Zones de risc



dilluns, 2 de juny de 2003
Un terratrèmol és un fenomen que s'origina a l'interior de la Terra i que pot causar estralls espantosos, com el que el 21 de maig proppassat va sacsejar Algèria i fou seguit de rèpliques d’intensitat vària.

Però, que és exactament un terratrèmol? Per a entendre-ho cal saber que l'estructura del nostre planeta consisteix en un nucli, un mantell i una escorça. Quant a l'escorça, la part més exterior de la Terra, es divideix en plaques, anomenades tectòniques, que es mouen incessantment. Doncs bé, quan una de les plaques topa amb una altra tenim un terratrèmol.

La topada entre aquestes plaques desencadena una vibració que es transmet a la superfície en forma d'ones, dites sísmiques, i que segons la intensitat de la topada es faran notar més o menys. Si el frec entre les plaques és molt lleuger, solament el copsarà un aparell especial anomenat sismògraf. Ara, si és intens, l'ona sísmica resultant arriba a esfondrar edificis, ponts, carreteres, obrir grans esvorancs a terra i causar milers de morts.

El punt on dues plaques freguen o topen s'anomena hipocentre o focus. Normalment, l'hipocentre dels terratrèmols sol trobar-se a setanta quilòmetres sota la superfície terrestre, però pot localitzar-se a qualsevol punt que no ultrapassi els set-cents quilòmetres de profunditat.

Finalment, el punt de la superfície terrestre més a prop de l'hipocentre s'anomena epicentre, que és on el moviment sísmic resulta més intens. Naturalment, com més lluny és una zona de l'epicentre, més poc s'hi perceben els efectes d'un terratrèmol, o pràcticament gens.

Com es mesura un terratrèmol?


+ Els sismògrafs mesuren la intensitat dels terratrèmols.
Com dèiem suara, els terratrèmols i qualssevol altres moviments sísmics es mesuren amb un aparell anomenat sismògraf. Els sismòlegs, que s'ocupen d’estudiar la intensitat dels terratrèmols, utilitzen bàsicament l'escala de Richter, de deu graus (de 0 a 9), en què cada grau representa una intensitat deu vegades superior a la del grau anterior. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 6 de l'escala de Richter és deu vegades més intens que no pas un de magnitud 5. Ara, els sismòlegs també fan servir una altra escala, la de Mercalli, que no mesura pas la intensitat de les ones produïdes per un terratrèmol, sinó el grau de destrucció que causen a la superfície terrestre. Aquesta escala, diguem-ne subjectiva, té dotze graus: el primer indica un sisme humanament imperceptible o quasi, i el dotzè, la destrucció total de l'àrea afectada per l'epicentre.

Sismes submarins


+ Els tsunamis poden causar grans estralls al litoral.
Dels terratrèmols que tenen l'epicentre a mar, se’n diuen sismes submarins, i tenen les mateixes causes que els terratrèmols, encara que els efectes siguin ben diferents. Els sismes submarins causen onades, una o moltes, de més alçada o menys, segons la intensitat del sisme. D’aquestes onades, se'n diuen 'tsunami', mot japonès que vol dir 'ona portuària' ('tsu' significa 'port' i 'nami', 'ona'). Els tsunamis poden causar grans estralls al litoral, si hi arriben abans de desfer-se. Això justament va passar no fa gaire a les illes Balears, arran de l'ona expansiva del terratrèmol que sacsejà la costa algeriana. Ara, els tsunamis no són únicament deguts als sismes; també poden tenir per causa la caiguda de meteorits a mar i l'erupció o explosió de volcans marins.

Zones de risc


+ No hi cap punt del planeta que pugui considerar-se lliure d'activitat sísmica.
Els terratrèmols no tenen pas la mateixa intensitat i freqüència a tot arreu. En general, es considera que hi ha cinc zones d'activitat sísmica i, alhora, volcànica: la circumpacífica o 'anella de foc', l'atlàntica, la mediterraneo-asiàtica, l'índica i l'africana. 'L'anella de foc' és la més activa: més del 80% de l’activitat sísmica total. Originada a la serralada dels Andes i a les Muntanyes Rocalloses de l'Amèrica del Nord, s'estén circularment per l'Oceà Pacífic i abasta illes i costes d'Amèrica, Àsia i Oceania. El cas és que no hi cap punt del planeta que pugui considerar-se lliure d'activitat sísmica, si bé la de l'Antàrtida és poca i de baixa intensitat.

MATERIALS

  • Els terratrèmols
    Format:Web
    Tot el que cal saber sobre els terratrèmols, explicat de forma planera i entenedora en aquesta pàgina web.
  • Volcans i terratrèmols
    Format:Web
    Didàctica pàgina que informa a bastament dels volcans i els terratrèmols. Conté un apartat dedicat als diferents tipus de roques.
  • Setmana de la Ciència: els terratrèmols
    Format:PDF
    Document dedicat íntegrament als terratrèmols, elaborat amb motiu de la Setmana de la Ciència del 2002 al Principat.
  • Els sismògrafs
    Format:Web
    Web amb tot d'informació sobre sismògrafs. Informa de com es construeixen.
  • Per què es produeix un terratrèmol?
    Format:Web
    Pàgina centrada en les causes que originen els terratrèmols. Informa de les zones sísmiques al nostre país.
  • ICC Infosis
    Format:Web
    Pàgines d'informació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya sobre sismicitat del Principat: terratrèmols recents, risc sísmic, xarxa sísmica...Conté un seguit de vincles sobre sismologia.
  • Els tsunamis
    Format:Web
    Grup de recerca dels tsunamis, les onades provocades pels sismes marins. Informa de la localització exacta dels darrers tsunamis esdevinguts al món.

QUE HO SABIES?

  • Els terratrèmols de petita magnitud són relativament freqüents al nostre país. El mes de febrer d'enguany, per exemple, se n'hi van enregistrar dos: l'un, de 3,8 graus de l'escala Richter, que tenia l'epicentre entre Camprodon i Ribes de Freser (Ripollès), es va notar a la Garrotxa, Osona i Bages. L'altre, de 3,1 graus, es va fer sentir a Crevillent (Baix Vinalopó).
  • La sismologia, la branca de la ciència que estudia els sismes, és molt recent. Això no obstant, tenim notícia de moviments sísmics esdevinguts fa milers d'anys. El primer que ens consta és de l'any 1177 aC, a la Xina. A Europa la primera menció d'un terratrèmol es remunta al segle VI aC, i del continent americà, se'n sap un del segle XIV.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Vols saber on hi ha hagut els darrers terratrèmols del món? I la intensitat que tenien? Clica aquest mapa.
Els terratrèmols han donat origen a no pas poques llegendes a tot arreu del món. Repassa, si no, aquesta pàgina.
Entre els anys 1900 i 1994 tres terratrèmols van atènyer o ultrapassar els nou graus de l'escala Richter. On era l'epicentre de cadascun? La resposta, aquí.
El nostre país té dues zones sísmiques ben definides. Quines? Aquest documentat treball escolar ho explica.
I també...
  • Es pot predir un terratrèmol? Saber-ho no costa gaire.
  • El lliscament de les plaques tectòniques ha originat els continents. Aquest mapa dinàmic et permet de comprovar-ho.
  • Voldries construir un sismògraf? Doncs segueix aquestes instruccions.
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua