|
|
|
> La tasca del G-8 > La imatge del poder > Al centre de la polèmica
dijous, 29 de maig de 2003
L'anomenat G-8 és un grup molt influent, integrat pels set països més industrialitzats del món i Rússia, que es reuneix cada any per debatre qüestions d'abast polític, econòmic i social i adoptar decisions comunes de gran importància. Enguany la reunió es farà de l'1 al 3 de juny a Évian-les-Bains (França), una població situada a la vora del llac Leman, a prop de la frontera suïssa.
Els països del G-8 són, a més de Rússia, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó. A més dels caps d'estat i de govern d’aquests països, la Unió Europea és representada a les reunions del G-8 pel president de la Comissió Europea i pel cap de govern del país que presideix el Consell Europeu. La primera reunió del G-8 es va fer el 1975 a la ciutat francesa de Rambouillet, però aleshores no eren pas vuit els reunits, sinó sis, perquè el Canadà i Rússia no en formaven part. Aquest darrer país no s'hi va incorporar fins el 1994, i de fet tan sols hi és present per a les qüestions d'abast polític. Sigui com sigui, els sis països reunits a Rambouillet pretenien posar remei a la severa crisi econòmica que afectava el món aquells anys. Però aquest grup, amb més d'un quart de segle d'existència, com més va més polèmic resulta, com veurem més endavant. I és que, si n'hi ha que hi veuen un grup que persegueix fins lloables, també n'hi ha que l'acusen de dirigir els destins del món en benefici propi.
La tasca del G-8Hem dit que el G-8 es reuneix per abordar grans qüestions. Però, quines? Bàsicament, qüestions d'ordre macroeconòmic: el comerç internacional, les relacions comercials entre Occident i Orient, les fonts d'energia, les relacions amb els països en vies de desenvolupament... Però també s'hi examinen matèries com el terrorisme internacional, el medi, les drogues, el crim organitzat, els drets humans i el control d'armes. Això, si més no, afirmen els responsables màxims dels països integrants del G-8. L'agenda de la reunió d'Évian-les-Bains, per exemple, proposa d'estudiar-hi la solidaritat amb l'Àfrica, el foment de la responsabilitat dels governs i les grans companyies econòmiques mundials en el benestar de la població i l'aprofundiment del sistema democràtic a base de diàleg amb la societat. Ara, tan important com els temes que s'hi tracten, o més, és l'orientació econòmica i política adoptada a l'hora de solucionar-los. I és aquí que el G-8 en surt sovint perjudicat.
La imatge del poder
+ El G-8 s'associa sovint amb el poder, la riquesa i els privilegis.
Si bé els responsables del G-8 afirmen que les propostes del grup no són vinculants, és a dir, no són d'execució obligatòria, i que no es poden instaurar sense l'acord dels altres països i institucions internacionals, el cas és que són molts els qui creuen que, a la pràctica, els destins del món es decideixen a les cimeres a porta tancada d'aquests vuit països, sense que ningú més pugui dir-hi res. És per això que el G-8 apareix com una associació que comparteix els mateixos principis que organitzacions i internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, acusades de promoure una mundialització sense regles que únicament afavoreix una minoria de privilegiats i que perpetua la misèria de la majoria de la població de tots els cinc continents. Reforcen aquesta sensació, per exemple, les institucions patrocinadores del grup de recerca del G-8, la majoria bancs i entitats financeres internacionals. Tant si aquesta sensació és fonamentada com si no, el cas és que molts ciutadans associen el G-8 amb el poder, la riquesa i els privilegis.
Al centre de la polèmicaEl G-8 té un antagonista, cada dia més fort: l'anomenat moviment antimundialització (que els mitjans de comunicació anomenen, per influència de l’anglès 'antiglobalització'). A cada reunió del G-8, i també del Fons Monetari Internacional o del Fòrum de Davos (totes protegides per impressionants mesures de seguretat), s'hi concentren milers i milers de manifestants per demanar un món més just, que no sigui dominat pels diners. Aquests manifestants, convençuts que 'un altre món es possible', clamen per posar fi a la misèria que rosega milions i milions d’homes de tot el món. El moviment antimundialització va néixer a la ciutat nord-americana de Seattle el 1999 i ha demostrat una gran força a les protestes d’aquests darrers anys a Barcelona, Florença, Gènova i Gotemburg. Molts dels col·lectius que les coordinen, ho fan via internet, precisament l'eina de mundialització més important.
|
Investiga
> Vols llegir una interpretació crítica del G-8? Doncs clica aquest document. Et sembla bé això que diu? Per què?
> Què en saps, del fenomen de la mundialització? Saber-ne més no et costarà gaire.
> Vols saber les ciutats que han acollit les reunions del G-8? Aquí les tens.
> Les protestes del moviment antimundialització contra el G-8 s'organitzen via xarxa. Comprova-ho.
I també...
- En aquest espai es detallen les entitats que patrocinen el grup de recerca del G-8? Quines hi són majoritàries? Què et fa pensar, que sigui així?
- El president del Brasil, Lula da Silva, és molt crític amb la mundialització vigent, com podràs comprovar en aquesta notícia del Diari Escola, que també t'assabentarà de la manera com es governa la ciutat de Porto Alegre.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |