|
|
|
|
|
 |
 |
 > 'Els màrtirs de Chicago' > Els 'tres vuits' > Barcelona, 'La rosa de foc'
dijous, 1 de maig de 2003
L'1 de maig és la jornada més significativa del moviment obrer, i se celebra des del 1890 en record dels quatre treballadors de Chicago (Illinois, EUA) sentenciats a mort el 1886 pel simple fet d’haver reivindicat un seguit de millores socials i laborals molt justes. Aquest dia treballadors de tot el món es manifesten amb un esperit clarament reivindicatiu.
Originàriament, les manifestacions del Primer de Maig reivindicaven sobretot una jornada laboral de vuit hores, una demanda que avui ens pot semblar estranya i tot, però hem de tenir en compte que llavors un obrer podia arribar a treballar a la fàbrica setze hores cada dia en unes condicions pèssimes. Aquests últims cent anys les condicions laborals i socials dels treballadors han variat substancialment, sobretot a Occident. Però, malgrat la lluita obrera incessant de final del segle XIX i de la primera meitat del XX, les condicions de vida del proletariat no van millorar, d'una manera important, fins després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Aleshores els milions d'individus que havien participat en la pitjor de les guerres van reclamar de poder viure en pau i amb un mínim de drets socials garantits. La sanitat i l'educació públiques, les pensions, les vacances pagades i el subsidi de desocupació foren alguns dels beneficis assoliats pels treballadors. Malauradament, el nostre país restà al marge d'aquests canvis, aïllat per la ferotge dictadura franquista, que no tan sols va reprimir el moviment obrer, ans va provar per tots els mitjans d'anorrear la llengua i la identitat catalanes. Sigui com sigui, a mitjan dècada del 1970 els drets socials i laborals dels treballadors foren retallats severament, i encara ho foren més arran de l'ensulsiada del comunisme, l’any 1989. Els drets socials bàsics s'han mantingut, però han tornat a florir les idees econòmiques liberals que havien dominat la Revolució Industrial, pleníssima de penalitats per a la classe treballadora.
 
'Els màrtirs de Chicago')
+ L'11 de novembre de 1887 foren executats els quatre 'màrtirs de Chicago'.
El primer Primer de Maig reivindicatiu es va fer el 1890, convocat pel Congrés Internacional Socialista de l'any anterior en record dels fets de la ciutat de Chicago (Illinois, EUA). Per a entendre aquests fets cal que ens remuntem al 1884. Aquest any el sindicat obrer American Federation of Labour va acordar la jornada laboral de vuit hores a partir de l'1 de maig de 1886. Arribat aquest dia hi hagué manifestacions reivindicatives, que obligaren molts empresaris a acceptar la reducció d'hores de feina exigida pels treballadors. Però a Chicago hi hagué molts avalots els dies posteriors, perquè l'empresa Mc. Cormik no va acceptar les demandes obreres. La repressió de la policia privada va fer força víctimes entre els obrers. Enmig del caos, va esclatar una bomba contra els repressors, i hom en va acusar vuit obrers, quatre dels quals foren sentenciats a mort, amb la indignació dels treballadors de tot el món... Si els 'màrtirs de Chicago' foren condemnats sense proves, molts anys després es va poder demostrar la falsedat de les acusacions.
Els 'tres vuits')
+ Durant el segle XIX els obrers feien jornades llaguíssimes en condicions infrahumanes.
Les reivindicacions del moviment obrer que sorgia amb força la segona meitat del segle XIX es poden resumir en els anomenats 'tres vuits': vuit hores de descans, vuit hores de feina i vuit hores d'educació. No oblidéssim pas que, aquells anys, la Revolució Industrial batia el ple i que els obrers de les fàbriques havien de treballar jornades llarguíssimes per sobreviure en condicions infrahumanes. Treballaven més de dotze hores diàries, o setze i tot en alguns casos; hi havia un sol dia de festa la setmana, i sense vacances de cap mena; els sous eren tan miserables que àdhuc els infants havien de treballar: des dels vuit anys feien jornades esgotadores cobrant encara menys que no els adults; els obrers vivien atemorits per por d'ésser despatxats en qualsevol moment, car no eren protegits per cap assegurança, si es quedessin sense feina. Tot plegat va empènyer els treballadors a lluitar per uns drets molt justos.
Barcelona, 'La rosa de foc')
+ Les lluites socials van fer que Barcelona fos coneguda com 'La rosa de foc'.
Barcelona va ésser durant el segle XIX i una bona part del XX una ciutat capdavantera en la lluita obrera. Pensem que la Revolució Industrial, que havia nascut a la Gran Bretanya, es desenvolupà amb molta força al Principat i, sobretot, a la capital catalana. La industrialització de Barcelona va dividir la societat entre una burgesia rica i ostentosa i un proletariat reivindicatiu i conscient de la força que tenia. Això va fer que molts teòrics del socialisme, com ara Karl Marx i Friedrich Engels, es pensessin que la revolució social hi acabaria triomfant. Ara, el moviment obrer barceloní no es va pas inclinar per les idees socialistes, sinó per les anarquistes, que propugnaven la destrucció total de l'estat. Sigui com sigui, la força del moviment obrer i les lluites que sostenia amb la burgesia capitalista van fer que Barcelona fos coneguda internacionalment com 'La rosa de foc'.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
I també...
- Salvador Seguí fou un dels dirigents més importants del moviment obrer català. Saps quin motiu tenia? Esbrina-ho en aquest text biogràfic.
- Segons l'ideòleg Karl Marx, quins avantatges en resultarien de la instauració d’una societat comunista? Cerca'n la resposta en aquest espai. Creus que era massa optimista, en Marx? Per què?
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |