|
|
|
> Palestina en temps de Jesús > Els essenis > Pau de Tars
dilluns, 14 d'abril de 2003
Fa poc més de dos mil anys, a Galilea (regió septentrional de l'Israel modern), hi va viure una de les figures més influents de tota la història de la humanitat, Jesús de Natzaret. Pels milions de cristians de tot el món, Jesús és, sobretot, el fill de Déu que es va fer home, va donar la vida per redimir la humanitat i va ressuscitar tres dies després de mort. Per molts no-cristians Jesús de Natzaret és, si més no, el portador d'un missatge d'amor, justícia i fraternitat únic.
De la infantesa i la joventut de Jesús, se'n sap poca cosa, tret que devia viure a Galilea, on, quan devia vorejar la trentena, va començar a predicar una doctrina que atreia el poble, però que no agradava a les autoritats jueves. Gent humil que vivia a prop del llac de Genesaret va seguir Jesús i el va acompanyar pertot. A base de paràboles Jesús proclamava la necessitat d'ésser compassius, d'ajudar els pobres, de treballar per la pau i d'estimar-se els uns als altres. El seu pensament es pot resumir en l'anomenat Sermó de la Muntanya, consignat a l'evangeli de Mateu. No cal dir que la predicació de Jesús, que cada vegada arrossegava més gent, inquietava, com més va més, les autoritats locals, temoroses de l'autoritat de Jesús, en qui molts veien el Messies que havia d'alliberar el poble jueu de l'ocupació estrangera, com havien anunciat els antics profetes. Finalment, Jesús fou enviat al governador romà, acusat de proclamar-se 'rei dels jueus', que el condemnà a morir crucificat. La condemna de Jesús ha oposat durant segles i segles les tradicions jueva i cristiana. Fins no fa gaires dècades, els cristians insistien a dir que havien estat els jueus els responsables de la mort de Jesús, i que el governador romà, Ponç Pilat, tan sols havia cedit a les pressions dels jueus. Avui hi ha historiadors que creuen que això és un mite inventat els primers segles de l'era cristiana a fi de consolidar la fe cristiana i diferenciar-la del judaisme.
Palestina en temps de Jesús'Palestina', forma moderna de Filistea, o 'país dels filisteus', comprenia en temps de Jesús una franja de territori a banda i banda del riu Jordà. Avui, en canvi, Palestina abasta únicament la riba occidental d'aquest riu que desemboca a la mar Morta. Palestina va ésser l'escenari d’una gran part dels esdeveniments narrats a la Bíblia. En temps de Jesús, el segle I, els romans tenien ocupada Palestina, on ja havia penetrat la cultura grega. Això va afavorir la divisió del poble jueu, que, a diferència de grecs i romans, creia en un sol déu. A l'època de Jesús les divisions del judaisme eren ben perceptibles. A més dels essenis, dels quals parlarem a continuació, hi havia els saduceus, que col·laboraven amb les autoritats romanes; els zelotes, que s'oposaven feroçment al domini romà; els hassidim, temerosos que la cultura grega no fes perdre la religió jueva; i els fariseus, que es regien per normes de conducta molt rígides. Amb aquests, Jesús hi va tenir greus disputes i els va dedicar improperis molt severs, reproduïts als evangelis.
Els essenisEl segle I hi havia a Palestina una comunitat jueva que Jesús devia conèixer, la dels essenis. Aquesta gent vivia al desert, predicaven la fraternitat i el despreniment de les riqueses, i celebraven ritus de purificació a base d'aigua (esseni' significa, probablement, 'pur'). Hi ha estudiosos que opinen que el baptisme cristià deriva d’aquests ritus purificadors practicats pels essenis. De fet, Jesús mateix fou batejat per Joan el Baptista en aigües del Jordà. Els essenis també creien que els patiments del poble d'Israel eren deguts a la manca de fe, debilitada pel paganisme grec i romà.
Pau de Tars
+ Sant Pau va fer quatre grans viatges amb l'objectiu de difondre el missatge cristià.
A Tars, una de les ciutats més cultes de l'Imperi Romà, situada a la província de la Cilícia (Anatòlia sud-oriental), hi va néixer fa prop de dos mil anys un home que havia de tenir una gran influència en el destí del cristianisme. Aquest home, de nom Saule, era un jueu ciutadà romà, que es va destacar com a defensor intransigent de les pràctiques religioses jueves, fins al punt que de jove va perseguir infatigablement els primers cristians. Un bon dia, prop de la ciutat de Damasc, una visió li va recriminar que perseguís els cristians, tal com diuen els Fets dels Apòstols, un dels setanta-tres llibres de la Bíblia. Saule, ara anomenat Pau, es va convertir a la fe cristiana, que va predicar incansablement per l'Àsia Menor i Grècia. L'últim dels seus quatre grans viatges missioners el va dur a Roma, on, segons la tradició, va morir decapitat. Els viatges i les epístoles de Pau van contribuir enormement a difondre el missatge cristià.
|
Investiga
I també...
- Vols saber quines són les semblances i les diferències entre les religions cristiana i jueva? Cerca-les aquí.
- El Sermó de la Muntanya, consignat a l'Evangeli de Mateu, constitueix un bon compendi de la doctrina de Jesús. El pots llegir en aquesta pàgina.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |