Edu365.cat

El 27 de març de 1993, ara fa deu anys, es va morir, a la ciutat de València, el poeta Vicent Andrés Estellés, nascut seixanta-nou anys abans a Burjassot (l’Horta). Estellés és considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes més importants del País Valencià des del segle XV, val a dir, des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Els primers passos vers la literatura els féu al diari valencià Las Províncias, on hi desenvolupà tot tipus de tasques, des de treballs d'arxiu fins a reportatges de tota mena, passant per la crítica de llibres i de cinema. Abans, durant el període de joventut, va exercir diversos oficis: mecanògraf, orfebre i aprenent de forner (l'ofici familiar).

La vocació poètica d'Estellés es manifestà per primera volta a les primeries de la dècada de 1950, amb la publicació del llibre 'Ciutat a cau d'orella' (1953). Fou llavors que entrà en contacte amb els cercles literaris on s'hi aplegaven Joan Fuster, Xavier Casp i altres membres de l'incipient catalanisme de postguerra.

Ara, va ésser durant la dècada de 1970 quan Estellés assolí una gran popularitat, amb obres com el 'Llibre de meravelles' (1971) , on va reflectir magistralment la crua i dura postguerra al País Valencià. Fou també llavors quan es començà a publicar l'Obra Completa, iniciada amb 'Recomane tenebres' (1972) i culminada el 1990 amb el desè llibre, 'Sonata d'Isabel', en homenatge a la seva muller.

D'ençà aleshores, s'inicià el reconeixement de públic i de crítica. L’any 1975 va rebre la Lletra d'Or, el 1978 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i sis anys després el de les Lletres Valencianes. Les traduccions fetes a l’anglès, el castellà, l’alemany i l’italià avalen internacionalment l'obra poètica d'Estellés, de to marcadament popular, quotidià, i on l'amor, la mort i el compromís amb el país en són elements indefugibles.