|
|
|
> Els xiïtes, aliats dels Estats Units? > Saddam Hussein i l'islam > L'origen de la divisió entre xiïtes i sunnites
dilluns, 31 de març de 2003
Arran de l'inici de la guerra a l'Irac els mots 'xiïta' i 'sunnita' apareixen escrits en els mitjans de comunicació gairebé cada dia. No fa gens estrany, car els xiïtes i els sunnites són els dos grans corrents de la religió islàmica al 'país dels dos rius' i, per extensió, a tot el món.
El xiisme compta amb cent-cinquanta milions de fidels a tot el món, però localitzats sobretot a dos països del Pròxim Orient: l'Iran i l'Irac. En aquest darrer país la comunitat xiïta hi és majoritària: el 62 per cent de la població professa aquesta variant de la fe musulmana. Els xiïtes consideren que Mahoma va designar un successor, Alí, cosí i gendre del profeta, a qui va transmetre la veritat oculta de l'Alcorà, el llibre sagrat de la comunitat musulmana. Aquesta creença ha afavorit l'aparició de dirigents espirituals i polítics que s'autoproclamen els guies de la comunitat xiïta. Un fet que és prou palès a l'Iran, país veí de l'Irac i majoritàriament xiïta, on des de 1979 hi governa un règim islàmic, que, això no obstant, s'ha moderat en els darrers anys. Per contra, els sunnites es consideren els continuadors de la tradició instaurada per Mahoma i creuen que l'autoritat religiosa no recau en ningú, sinó únicament en l'Alcorà. Malgrat ésser majoritaris al món islàmic, els sunnites són minoritaris a l'Irac. Ara, el percentatge de seguidors d'aquest corrent islàmic tampoc hi és escadusser, car arriba al 34 per cent. En total, els dos corrents abasten el 96 per cent de la població iraquiana. Amb tot, cal fer notar que el règim de Saddam Hussein és laic.
Els xiïtes, aliats dels Estats Units?Abans que s'iniciés la guerra els estrategues nord-americans comptaven que la comunitat xiïta, molt present al migdia de l'Irac, es rebel·laria contra Saddam Hussein, fent més fàcil l'ocupació del país per part de les tropes angloamericanes. Però, a hores d'ara, no es pot pas dir que els xiïtes hagin rebut l'exèrcit atacant amb els braços oberts. A Bàssora, el feu xiïta més populós de l'Irac, les tropes no han aconseguit d'entrar a la ciutat, malgrat tenir-la encerclada. I és que els xiïtes estan força escarmentats del que va succeir ara fa dotze anys, després que s'acabés la guerra del Golf Pèrsic. Aleshores, els Estats Units van afavorir la revolta xiïta contra Saddam Hussein, però aquest va respondre amb una gran massacre i amb la destrucció dels símbols més estimats per la comunitat xiïta. Els soldats iraquians fins i tot van bombardejar el santuari de Najaf, on es troba la tomba d'Alí, considerat el fundador del xiisme. Els Estats Units, en veure-ho,.....se'n van desentendre.
Saddam Hussein i l'islamUn dels arguments utilitzats pel govern dels Estats Units per a justificar l'atac a l'Irac es refereix a les connexions entre el règim de Saddam Hussein i organitzacions radicals islàmiques com Al-Qaida. Aquesta acusació resulta, si més no, curiosa, sobretot si es té en compte la història recent de l'Irac. No oblidéssim pas que el 1980 l'Irac va iniciar una guerra amb l'estat veí de l'Iran, llavors governat pel radicalisme islàmic d'arrel xiïta de l'aiatol·là Khomeynî. I tampoc cal passar per alt que Saddam Hussein ha reprimit feroçment els xiïtes en els darrers vint anys. En l'esmentada guerra entre l'Irac i l'Iran, per exemple, els xiïtes eren col·locats en la primera línia de foc, essent els primers en caure víctimes dels trets enemics. El dictador iraquià, que prové d'una família sunnita de la localitat de Tikrit, ha edificat un règim laic al cost d'humiliar contínuament la comunitat xiïta de l'Irac, majoritària, cal no oblidar-ho, al país. Fins i tot dins el col·lectiu sunnita existeixen grups que s'oposen frontalment a Hussein, en veure que només utilitza l'islam amb fins polítics, val a dir, per a mantenir-se al poder. És el cas de la Germandat Musulmana, un moviment clandestí.
L'origen de la divisió entre xiïtes i sunnites
+ L'Umma, la comunitat de fidels musulmans, és dividida en dos grans corrents: el sunnita i el xiïta.
L'origen de la divisió del món islàmic entre les dues branques principals, la sunnita i la xiïta, es deu al fet que el profeta Mahoma no va designar explícitament cap successor. Els aristòcrates de La Meca, ciutat emplaçada a l'actual Aràbia Saudí, se'n van autoproclamar hereus, instaurant així el califat o dinastia dels omeies. Però Alí, que ja hem dit abans que era el gendre i cosí del profeta, s'hi va oposar perquè pensava que el successor natural havia de pertànyer a la família de Mahoma. Alí fou mort l'any 39 de l'hègira, que equival al 661 del calendari gregorià. I poc més de vint anys després, el fill d'Alí, Hussein, era també assassinat pels omeies a la localitat de Karbala. Però aquestes dues morts no van ésser endebades, car van provocar el naixement del corrent xiïta, partidari de la línia successòria instaurada per Alí. Ara, cal dir que el corrent majoritari a l'interior de l'islam continua essent el sunnita. El 84 per cent de la comunitat de fidels musulmans és sunnita, per tan sols el 15 per cent de xiïtes.
|
Investiga
> Saps quins són els cinc pilars bàsics de l'islam? Esbrina-ho a la pàgina que l'Institut Català de la Mediterrània dedica a la religió de Mahoma.
> Els sunnites són els partidaris de la sunna. Saps què designa, exactament, la sunna? Cerca'n la resposta en aquesta pàgina.
> Què diferencia les religions monoteistes de les politeistes? Esbrina-ho fent un clic aquí.
> El xiisme és majoritari a l'Irac i l'Iran, però també té molts seguidors en d'altres països. Quins? Te'n podràs assabentar clicant aquesta web.
I també...
- Najaf, a l'Irac, és un dels llocs sagrats del xiisme, no endebades acull les relíquies d'Alí, cosí i gendre de Mahoma. Clica aquest lloc web i aprendràs moltes coses sobre aquesta mítica ciutat.
- L'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam, consta de diversos capítols. Quants? Trobaràs la resposta en aquesta breu explicació de la fe islàmica.
- Saps quines són les ciutats del Pròxim Orient més emblemàtiques per als fidels musulmans? La resposta, en aquest mapa.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |