|
|
|
> 75 anys d'història > 'Chicago' i El Pianista', els films guanyadors > Els Razzies, els altres Oscar
dimarts, 25 de març de 2003
De la cerimònia dels Oscar d'enguany, se'n parlarà, i no sols perquè és la que fa setanta-cinc. Fins no fa gaires hores s'especulava que potser es retardaria a causa de la guerra de l'Irac. Finalment, no va ésser així, i el Kodak Theatre es va omplir amb el bo i millor del cinema mundial.
Això no obstant, la guerra a l'Irac va planar sobre la cerimònia, aquesta vegada més sòbria del que és habitual. Així, alguns actors no hi van assistir en senyal de protesta. El cantant Eminem i l'actor William Smith en són els més representatius. I, dels que hi van anar, n'hi ha que van fer intervencions contra la guerra o una crida per la pau. És el cas dels guardonats Adrien Brody, Michael Moore i Pedro Almodóvar. L'absència de la catifa vermella, que dóna la benvinguda a les estrelles del 'setè art', l'escurçament de la cerimònia i dels parlaments dels guardonats, i els símbols pacifistes que alguns assistents duien a les solapes, tot plegat va acabar de conformar una gala atípica. Per acabar-ho d'adobar, mentre es feien les habituals pauses, la cadena nord-americana ABC informava de les darreres notícies provinents del front de guerra. Deixant de banda les referències bèl·liques, cal dir que el film 'Chicago' va ésser el gran guanyador de la nit dels Oscar del 2003, amb sis estatuetes: millor film, millor actriu de repartiment (Catherine Zeta-Jones), millor direcció artística, millor vestuari, millor edició i millor so. L’Oscar a la millor interpretació va ésser per a l’actor Adrien Brody, protagonista de 'El pianista', i l’australiana Nicole Kidman va guanyar el de la millor actriu per la interpretació de Virginia Woolf a 'The Hours'. 'El pianista' també va guanyar un premi important, el de millor guió adaptat; el millor guió original va ésser per al director espanyol Pedro Almodóvar, per 'Hable con ella'.
75 anys d'història
+ Els Oscar acompleixen enguany setanta-cinc anys.
El 4 de maig de l'any 1927, un grup de trenta-sis persones van decidir de crear l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de Hollywood. El nou president, Samuel B. Mayer, i els estudis de cinema de la Metro Goldwyn Mayer proposaren de crear uns guardons cinematogràfics amb l'objectiu de millorar la qualitat dels films i perfeccionar les tècniques de producció. Dos anys més tard, el 16 de maig de 1929, es van concedir els primers Oscar, essent-ne el gran triomfador el genial actor Charles Chaplin, que va obtenir els guardons de millor director, millor actor i millor guió pel film 'El Circ'. D'ençà aleshores, l'expectació pels Oscar ha crescut any rere any, fins a convertir-se en un espectacle seguit per milions de persones a tot el món.
'Chicago' i El Pianista', els films guanyadorsEnguany, 'Chicago' i 'El Pianista' han estat els grans triomfadors de la nit dels Oscar. El primer film, un musical d'allò més espectacular, ha obtingut sis estatuetes, entre les que en destaquen el de la millor pel·lícula i millor actriu de repartiment, que ha anat a parar a Catherine Zeta-Jones. 'El Pianista', que narra la dramàtica experiència del músic Vladdyslaw Szpilman als camps d'extermini nazis, s'ha endut el premis a la millor direcció (Roman Polanski) i actor principal (Adrien Brody). La gran derrotada en la setanta-cinquena edició dels Oscar ha estat la milionària producció 'Gangs of New York', que, tot i tenir deu nominacions, no s'ha endut cap estatueta.
Els Razzies, els altres OscarJust un dia abans de la nit en què es proclamen els guanyadors de les estatuetes d'or, s'anuncien uns premis que ja comencen a ser habituals, els Razzies, que assenyalen els pitjors films de l'any, convocats per la Golden Raspberry Award Foundation. Evidentment, els 'triomfadors' d'aquests, diguem-ne , poc prestigiosos guardons, mai assisteixen a recollir-los per col·locar-los en un lloc preeminent de les luxoses cases que habiten. Sigui com sigui, el rànquing dels Razzies és encapçalat per Madonna, que, pel que sembla, té més d'èxit fent de cantant que no pas d'actriu. No endebades, enguany s'ha endut per cinquena vegada el premi a la pitjor interpretació femenina.
|
Investiga
> Saps per què se'n diuen Oscar, dels premis que concedeix l’Acadèmia de les Arts i les Ciències? La resposta, ben curiosa, la trobaràs en aquest lloc web.
> Saps qui van ésser els inventors del cinema? I l'any de naixement de l'art cinematogràfic, que el saps? Les respostes són aquí.
> Vols aprendre a fer la fitxa tècnica d'un film? Doncs clica aquesta adreça.
> Saps el nom de les dues actrius que han optat més vegades a l'Oscar? Te'n podràs assabentar clicant aquesta pàgina.
I també...
- Les referències a la guerra de l'Irac han estat presents en els discursos pronunciats pels guardonats amb els Oscar. Comprova-ho tu mateix llegint el que ha dit Michael Moore, que s’ha endut l’Oscar al millor documental. Hi estàs d’acord, amb les paraules que ha pronunciat? Per què?
- Vols veure les millors imatges de la cerimònia de lliurament dels Oscar d'enguany? Cerca-les en aquesta pàgina. Les trobaràs per poc que t'hi fixis.
- Saps qui ha estat la persona de més edat en ésser guardonada amb un Oscar? I el film pel qual va rebre el premi, que el saps? Cerca'n les respostes en aquesta pàgina. Les trobaràs per poc que tafanegis.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |