|
|
|
|
|
 |
 |
 > Per què hi ha guerra? > Una guerra sense consens > Els estudiants 'envaeixen'... els carrers
dilluns, 24 de març de 2003
Malgrat les protestes populars, la guerra de l'Irac, llargament anunciada, ja ha començat. Dijous, a les 3.40 de la matinada, les tropes nord-americanes i britàniques van començar a bombardejar Bagdad, la capital del país. D'aquesta manera s'obria la primera fase de la guerra, pretensiosament anomenada 'llibertat iraquiana'.
Feia unes poques hores que havia vençut l'ultimàtum de quaranta-vuit hores donat pels Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya perquè Saddam Hussein abandonés l'Irac. Aquests tres estats, cal no oblidar-ho, han envaït l'Irac passant per sobre el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'organisme internacional que té la responsabilitat de decidir si hi ha motius per a declarar una guerra o no. La decisió d'envair l'Irac sense el consentiment de la comunitat internacional ha dut a una divisió política que pot tenir conseqüències molt greus en un futur no gaire llunyà. Cal no oblidar que des de la fi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) les decisions polítiques s'han pres dintre les Nacions Unides, un organisme internacional fundat el 1945 per a assegurar la pau al món. Relegar aquest organisme de diàleg i entesa pot fer que el món entri en un període d'inestabilitat. En efecte, si els Estats Units poden declarar una guerra unilateralment, qualsevol país es pot sentir legitimat a fer igual. Conscients d'aquest fet, centenars de milers de persones de totes les cultures i països s'han aplegat a les principals ciutats del món per rebutjar la guerra com a forma de resoldre els problemes. En aquest sentit, cal parlar de la reacció dels estudiants, els primers a ocupar places i carrers per dir un 'no a la guerra' claríssim. Una reacció, dit sigui de passada, que deu haver deixat bocabadats els qui consideren que la joventut d'ara no té valors ni conviccions.
 
Per què hi ha guerra?
+ L'Irac és un país que compta amb importants reserves petrolieres.
A l'hora d'analitzar les causes que han portat a una guerra contra l'Irac, no es pot pas dir que hi hagi gaire unanimitat. Per molts, segurament la gran majoria, l'excusa d'enderrocar Saddam Hussein amaga l'ambició dels Estats Units de controlar un país amb molts recursos naturals, sobretot petroli i aigua: pensem que l'Irac és el segon país del món en reserves de petroli, i que és banyat per dos grans rius, el Tigris i l'Eufrates. També hi ha qui pensa que la guerra és deguda a les pressions del sector armamentístic dels Estats Units, molt poderós i influent. De totes maneres n'hi ha que sostenen que els Estats Units volen ocupar l'Irac per instaurar un procés democratitzador al Pròxim Orient i resoldre el conflicte entre israelians i palestins, que fa més de cinquanta anys que dura. Els més agosarats arriben a parlar d’un xoc de civilitzacions, entre un Occident imbuït de tradició cristiana i un Pròxim Orient bàsicament musulmà. Com podeu veure, de raons que tracten d'explicar la guerra, no en falten pas, però això no impedeix pas que la majoria dels ciutadans s'hi oposi rotundament.
Una guerra sense consens
+ L'atac a l'Irac s'ha fet prescindint de l'opinió de les Nacions Unides.
Aquests darrers mesos la crisi de l'Irac ha dividit la comunitat internacional. Hi ha hagut divergències dins la Unió Europea, l'OTAN i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, l'organisme que, si s'hagués respectat el dret internacional, era el que havia de decidir si hi havia raons per a anar a la guerra o no. Però la divisió més profunda ha aparegut entre els ciutadans, contraris a la guerra, i els governs decidits a enderrocar Saddam Hussein amb les armes, no pas amb la raó. Tot plegat fa que la guerra d'ara sigui molt diferent de la del Golf Pèrsic del 1991, motivada perquè l'Irac havia ocupat un país veí, Kuwait. Aleshores es va formar una gran coalició internacional, amb països àrabs i tot. A diferència d'ara, tots els organismes internacionals van secundar la intervenció armada.
Els estudiants 'envaeixen'... els carrers)
+ Estudiants manifestant-se a la Diagonal de Barcelona poques hores després de l'esclat de la guerra.
Quan feia ben poques hores que el president dels Estats Units, George Bush, havia anunciat l'esclat de la guerra, gent de tot el món es va manifestar, a milers, a totes les grans ciutats per condemnar la guerra una vegada més. A Grècia, més de cent mil individus, la majoria joves, van ocupar els carrers de la capital, Atenes, demanant la fi de la guerra. Això mateix va passar a Berlín, Londres i a moltes capitals occidentals, on els estudiants es van manifestar espontàniament contra una guerra que no admeten. Al nostre país les protestes foren també multitudinàries. A Barcelona, les marxes van omplir la Diagonal i una manifestació de deu mil estudiants va acabar envoltant el consolat nord-americà. Els estudiants de la UAB mereixen un esment especial. En efecte, després de tallar l'autopista A-7 a l'alçada de Bellaterra, van anar a peu, per la A-7 i la A-2, fins a Barcelona passant per Sant Cugat, Rubí, el Papiol i Molins de Rei. A Alacant, Girona, Palma, Tarragona, València i moltes ciutats més els estudiants també van expressar, de moltes maneres, l’aversió que senten per la guerra. Cal dir, a més, que totes aquestes primerenques manifestacions del passat dijous, dia de l’inici de la guerra, van ésser únicament el preludi de les grans concentracions en contra de la guerra que es van produir a tot el món el 22 de març, sobretot als Estats Units i Europa.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> L'Irac frontereja amb uns quants països. Quins? La resposta, en aquest mapa.
> Els estudiants foren els primers a reaccionar contra la guerra amb manifestacions que van omplir els carrers de les grans ciutats. Si en vols veure les imatges, fes un clic aquí.
> La majoria de la població de l'Irac és de religió musulmana, però de quin corrent? Cerca'n la resposta a la pàgina que la Universitat de Barcelona dedica a aquest país.
> La Fundació per la Pau ha fet una declaració , 'Ara més que mai, sí a la pau, no a la guerra', que condemna la intervenció armada a l'Irac. Si voleu, la podeu prou llegir. Què us en sembla? Quins arguments en destacaríeu?
I també...
- Els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya van donar un ultimàtum a l'Irac, i això que la majoria dels membres del Consell de Seguretat s'havien manifestat contraris a l'atac. En aquest dossier especial de VilaWeb, dedicat al Consell de Seguretat, hi trobaràs la posició que sostenien els quinze estats membres d'aquest organisme de les Nacions Unides.
- Vols saber quins són els principals protagonistes del conflicte iraquià? En tens prou de clicar aquí.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |