|
|
|
> Tradicions falleres > Un origen incert > Les Falles als Pirineus
dimarts, 18 de març de 2003
Les Falles són les festes majors de València i la celebració més popular del País Valencià. La pirotècnia, la música, i el culte a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Desemparats caracteritzen la festivitat, que es clou el 19 de març amb la tradicional 'cremà', quan els monuments fallers que s'han construït durant l'any són devorats per les flames.
La festa de les Falles abasta cinc dies, del 15 al 19 de març, l'anomenada 'setmana fallera'. L'acte que assenyala l'inici d'aquest gran ritual del foc és la 'plantà', val a dir: la col·locació de les falles, grans i infantils, que després es convertiran en cendra, encara que les falles més monumentals es comencen a muntar abans de mitjan del mes de març. Aquests monuments fallers són, justament, l'element central de les festes. Es tracta d'una construcció de cartró-pedra o algun altre material similar, format per unes figures (els anomenats ninots) que representen personatges populars, com ara famosos i polítics. Tot sovint, aquestes veritables obres d'art tenen intencions burlesques i satíriques. A la ciutat de València es on s'hi fan les falles més espectaculars., però això no vol pas dir que en tingui l'exclusiva fallera. També Alzira, Borriana, Calp, Dénia, Gandia o els pobles de l’Horta i del Camp de Túria esmercen, com tants més, tots els esforços de l'any en aquestes figures peculiars i satíriques, a les que, any rere any, neixen de les cendres per convertir-se en els autèntics protagonistes de la festa.
Tradicions falleres
+ El truc és un joc de cartes molt arrelat a les terres valencianes.
El ritual del foc de les falles valencianes és acompanyat de tot un seguit de costums i tradicions ben arrelades al País Valencià. Els carrers il·luminats i engalanats; el pregó de les festes, l'anomenada 'Cridà'; la Cavalcada del Ninot, on els fallers desfilen disfressats parodiant temes d’actualitat; l’ofrena de flors en homenatge a la Mare de Déu dels Desemparats; tots aquests són actes molt representatius de la 'setmana fallera'. Per no parlar del truc, un joc de cartes originàriament àrab i molt arrelat a les terres valencianes.
Un origen incert
+ Les Falles, una festa molt arrelada al País Valencià.
Les falles són una festa on el foc hi juga un paper central, car simbolitza, entre moltes altres coses, la renovació. En totes les èpoques i en diferents contrades, aquest element de la natura ha estat present en les més diferents celebracions. Les falles valencianes, serien, doncs, un exemple més, si bé molt espectacular, d'aquest costum ancestral. Ara, cal dir, no obstant, que encara avui no hi ha un consens sobre l'origen de les falles valencianes. Hi ha qui en situa els inicis en el costum dels fusters valencians de recollir la fusta sobrant i fer una foguera en homenatge al patró d'aquest antic ofici, Sant Josep. D'altres en canvi pensen que la més popular de les festes valencianes prové de les antigues celebracions paganes que donaven la benvinguda al solstici d'estiu, i que l'Església l'hauria cristianitzat dedicant-la a Sant Josep. I encara hi ha qui creu que les falles van néixer del costum quaresmal de llançar a la foguera un ninot que representava personatges rebutjats per la tradició catòlica, com ara Luter o Judes.
Les Falles als PirineusLes falles no es fan només al País Valencià. Al Pirineu són moltes les poblacions que celebren aquest ritual de foc i renovació que es remunta als temps precristians i que dóna la benvinguda a l'estació de l'estiu. A l'Alta Ribagorça és on aquesta celebració és més arrelada, no debades s'hi fa la tradicional baixada de falles per la muntanya. Cada participant encén la seva falla al far, un gran arbre plantat en un punt de la muntanya i inicia el descens guiat pel cap de colla. El resultat és del tot espectacular, amb les torxes flamejants en plena foscor. La festa acaba amb l’arribada a la plaça del poble, on s'hi encén una foguera. Les baixades de falles són molt típiques a poblacions com Durro, Barruera, Boí, el Pont de Suert, Vilaller, Erill-la-Vall, Taüll i Isil. En aquesta darrera localitat del Pallars Sobirà la baixada de falles fins i tot ha estat declarada d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
|
Investiga
> A Isil s'hi fa una de les falles més celebrades de les valls pirinenques. En podràs conèixer tots els detalls fent un clic aquí.
> Durant el temps que duren les falles, al País Valencià és costum d'organitzar un joc de cartes que es coneix amb el nom de truc. Si en vols aprendre les regles i divertir-te jugant-hi, entra en aquesta pàgina.
> Saps què són els llibrets de falla? La resposta és aquí.
> En els darrers anys, la festa fallera ha estat objecte de polèmica pel presumpte ús polític que se n'ha fet. Te'n podràs assabentar, d’aquesta polèmica, clicant aquesta pàgina.
I també...
- De ben segur que n'has sentit a parlar, però, saps exactament que és una 'mascletà'? La resposta és aquí. La trobaràs per poc que hi tafanegis.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |