|
|
|
|
|
 |
 |
 > Les Nacions Unides > El Consell de Seguretat > Els Estats Units i Europa
dimarts, 4 de març de 2003
En les darreres setmanes, les posicions a l'entorn de la crisi de l'Irac s'han polaritzat en dos bàndols clarament definits. D'una banda, hi ha els qui es mostren disposats a usar la força de les armes i atacar l'Irac. De l'altra, els partidaris del diàleg i d'esgotar totes les vies pacífiques i, així, evitar els sofriments que comporta qualsevol guerra.
La posició favorable a una intervenció armada que posi fi al règim despòtic de Saddam Hussein és encapçalada pels governs dels Estats Units i la Gran Bretanya, amb el suport dels dirigents d'Itàlia i Espanya. Per contra, Alemanya, França i Bèlgica, (tots tres, membres fundadors de la Unió Europea), són els qui més s'oposen a la guerra. Però més enllà dels enfrontaments entre governs i polítics d'arreu del món, hi ha un fet innegable: la majoria de l'opinió pública és manifestament contrària a la guerra. I no només a Europa, sinó també als Estats Units, on hi ha diversos col·lectius que s'hi oposen de forma contundent. Aquesta oposició es va palesar el passat 15 de febrer, quan més de deu milions de persones van protagonitzar una protesta històrica contra la guerra. En principi, la manera com s'ha de resoldre la crisi de l'Irac l'ha de prendre el Consell de Seguretat, organisme que té la funció de garantir la pau i la seguretat internacional i que és format per quinze estats membres. D'aquests, cinc en són membres permanents (EUA, Rússia, França, la Gran Bretanya i la Xina) i els altres deu són elegits per l’Assemblea General de les Nacions Unides per a un període de dos anys (Alemanya, Guinea, Mèxic, el Paquistan, Espanya, Síria, Angola, Bulgària, el Camerun i Xile). Ara, hi ha qui creu que la decisió final no la prendrà aquesta institució sinó els Estats Units, bé pressionant els demés membres del consell, bé prescindint de la decisió final que adopti aquest organisme internacional. Sigui com sigui, no sembla que haguem d'esperar massa per saber quin en serà el desenllaç.
 
Les Nacions Unides)
+ Franklin Delano Rossevelt, impulsor de les Nacions Unides.
La fundació de les Nacions Unides va ésser impulsada pel president nord-americà Franklin Delano Rossevelt l'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial (1939-1945). Justament, la idea va sorgir amb l'objectiu d'assegurar un futur dominat per la pau i l'entesa entre totes les nacions del món, després d'un conflicte bèl·lic que havia provocat milions de víctimes. Així, el 26 de juny de 1945 naixien les Nacions Unides, conegudes sobretot per les sigles ONU. Ara, cal dir que abans que existís aquest organisme ja en va existir un altre que va ésser fundat amb els mateixos objectius: la Societat de Nacions. Aquesta institució també va néixer després d'un conflicte bèl·lic, la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i fou igualment impulsada per un president dels Estats Units, Woodrow Wilson. Malgrat aquestes semblances, la Societat de Nacions va tenir una durada molt més curta. Ni tan sols va ésser ratificada pel senat nord-americà.
El Consell de Seguretat
+ Imatge de l'emblema de les Nacions Unides.
El Consell de Seguretat és l'òrgan executiu de les Nacions Unides i, en principi, l'encarregat de mantenir la pau i la seguretat internacional i emprendre 'una acció militar contra un agressor. A més, té la funció de decidir quan i on s'han d'enviar els soldats (cascos blaus) i a quins països se'ls ha d'imposar sancions. A la pràctica, però, les coses són bastant més complicades. Precisament, la crisi de l'Irac està enfrontant els membres del Consell de Seguretat, sobretot els països que en formen part de forma permanent: els EUA, la Gran Bretanya, la Xina, Rússia i França. Els dos primers (sobretot els nord-americans) són favorables a emprendre un atac militar contra el règim de Saddam Hussein, mentre que russos, francesos i xinesos es mostren partidaris d'esgotar totes les vies pacífiques. Segurament, la manera com es resolgui la crisi iraquiana assenyalarà el futur del Consell de Seguretat: si es fa una guerra sense el vistiplau de l'ONU, aquesta perdrà credibilitat. Però si els estats que en formen part en respecten les resolucions que adopti, de ben segur que en sortirà enfortida. VilaWeb ha fet un dossier especial on s'analitza la posició de cadascun dels membres del consell.
Els Estats Units i Europa
+ Els Estats Units i la Unió Europea, dos protagonistes ben diferents de la política internacional.
Després de la caiguda del mur de Berlín (1989) i l'enfonsament del comunisme a Rússia i els països de l'est, els Estats Units es van convertir en l'única potència mundial. D'ençà aleshores, ningú ha pogut fer ombra al poder militar i econòmic nord-americà. Endemés, després dels atemptats de l'11 de setembre els Estats Units han adoptat una política exterior molt agressiva, com ho demostra la posició que manté en la crisi de l'Irac. Per contra, la Unió Europea, i especialment França i Alemanya, països que en van ésser fundadors, són partidaris de resoldre els conflictes de manera pacífica i de crear una Europa forta que faci de contrapès al poder nord-americà. No oblidéssim pas que la Unió Europea es va crear precisament per a evitar la guerra, sobretot entre francesos i alemanys, que en poc més de cent anys s'han combatut tres vegades. Ara, a la Unió Europea no tothom està d'acord amb aquests dos grans països. La Gran Bretanya, Itàlia i Espanya són més favorables als Estats Units. La crisi de l'Irac ha palesat que la Unió Europea, com passa amb el Consell de Seguretat, també es troba dividida.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Saps a quina ciutat nord-americana s'elaborà i signà la carta fundacional de les Nacions Unides. La resposta, en aquesta pàgina.
> Franklin Delano Rossevelt, l'impulsor de les Nacions Unides, ha estat l'únic president dels Estats Units que ha estat escollit tres vegades consecutives per dirigir el país. Saps quants anys abastà el seu mandat? Esbrina-ho fent un clic aquí.
> Xile i Angola són dos dels deu membres no permanents del Consell de Seguretat. Coneixes la posició que han adoptat tots dos països en relació a la crisi de l'Irac? Aquí hi trobaràs la respostes.
> Quin és el dia de les Nacions Unides? Saps el motiu pel qual es va triar aquesta data i no una altra? La web de l'ONU te'n dóna les respostes.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |