|
|
|
> Joc de guerra contra la guerra > Contrastant, comptant gent > Bombes que cauen abans de la guerra
dilluns, 17 de febrer de 2003
El cap de setmana del 15 i 16 de febrer, milions de persones d'arreu del món es van manifestar per la pau i en contra d'una guerra a l'Irac. Gent de totes les edats i de diferents cultures es van aplegar en centenars de ciutats amb un objectiu comú: expressar el rebuig a la guerra com a forma de solucionar els problemes.
Des d'Austràlia fins a la costa oest dels Estats Units, més de deu milions de persones van sortir als carrers, en la que es pot qualificar com la manifestació pacifista més gran de la història. Al nostre país, la protesta més multitudinària es va produir a Barcelona, on s'ha dit que hi van participar més d'un milió de persones, tot i que el col·lectiu Contrastant va rebaixar considerablement aquesta xifra. En qualsevol cas, centenars de milers de persones van omplir els carrers del centre de la ciutat com feia temps que no es veia. La manifestació de València va ésser seguida per moltes persones, gairebé mig milió. I el mateix es pot dir d'altres ciutats de casa nostra. Al continent europeu és on el clam en favor de la pau es va fer sentir amb més força. I, curiosament, van ésser els països amb governs favorables als plans militars nord-americans on es van produir les majors concentracions de gent. Així per exemple, a Roma, la capital d'Itàlia, la manifestació va aplegar més de dos milions de persones. I això que el govern italià de Silvio Berlusconi ha recolzat la política del president dels Estats Units, George Bush. Fins i tot als mateixos Estats Units s'han produït actes contra la guerra. A Nova York, gairebé mig milió de persones van sortit a carrer amb temperatures sota zero. Un fet que demostra que molts nord-americans no estan d’acord amb els preparatius de guerra que està duent a terme el govern del seu país.
Joc de guerra contra la guerra
+ Els jocs de guerra també poden ésser antibèl·lics.
Els preparatius de guerra que estan duent a terme, sobretot, els governs dels Estats Units i la Gran Bretanya indiquen que es pot acabar produint un conflicte bèl·lic a l'Irac. I aquesta possibilitat ha d'ésser motiu de preocupació perquè, si s'acaba concretant, pot provocar la mort de persones innocents, raó per la qual més de 10 milions de ciutadans d'arreu del món s'han manifestat el passat cap de setmana a favor de la pau. Però hi ha diverses maneres de posar de manifest que les guerres són de tot absurdes. Una d'aquestes la trobem en aquesta mena de joc geopolític sobre el Pròxim Orient. És una animació en flash de funcionament senzill. En resum, es tracta de representar el president Bush que, acompanyat dels membres del seu govern i amb un bon arsenal d'armament, ataca militarment l'Irac i desferma una seguida de conseqüències, que més val que no arribin a passar mai. I és que, malgrat en principi no ho pugui semblar, els jocs de guerra també poden ésser absolutament contraris a la guerra.
Contrastant, comptant gent
+ El col·lectiu Contrastant fa un recompte exhaustiu del número de participants a les manifestacions.
Després d'haver-se produït una manifestació, comença gairebé sempre un ball de xifres sobre el número real de persones que hi han participat. Passa tot sovint que el govern, les forces d’ordre públic i els col.lectius participants en la protesta donen un número de participants que no s'assemblen en res. Cadascú dóna les dades que més li convenen. Per tal d'evitar aquesta confusió, al nostre país ja fa temps que funciona el col.lectiu Contrastant, integrat per professors de secundària. Contrastant va néixer amb l'objectiu d'analitzar, de diverses formes, la realitat de la societat en què vivim. I una d'aquestes formes consisteix, justament, a comptar la gent que participa en les diferents manifestacions que omplen els carrers per un motiu o altre. Utilitzant mètodes molt rigorosos, basats en el tipus de manifestació, l'àrea ocupada i la densitat, aquest col.lectiu dóna unes xifres que, malgrat el marge d'error que sempre pot haver-hi, almenys no han estat manipulades.
Bombes que cauen abans de la guerraLes manifestacions arreu del món intenten aturar la guerra, però de fet cada dia cauen bombes sobre l'Irac. Al gener, per exemple, hi ha hagut atacs de l'aviació nord-americana sobre l'Irac durant tretze dies. I la setmana passada, avions dels EUA han atacat objectius en aquest país de l'Orient Mitjà. Les incursions han provocat víctimes civils i la històrica ciutat de Bàssora, al migdia de l'Irac, n'ha resultat particularment afectada. L'aeroport de la ciutat iraquiana ha estat diverses vegades bombardejat. A la xarxa hi ha una pàgina web dels Estats Units, U.S. Bombing Watch, que enregistra dia a dia els atacs de l'aviació nord-americana contra l'Irac. Una altra web, Iraq Body Count, duu el recompte del número de morts civils que han estat causats a l'Irac per l'aviació dels EUA aquest mes de febrer. En aquesta pàgina trobareu el detall de cada incident: com, on i de quina manera ha passat.
|
Investiga
> Durant molt de temps s'ha pensat que la manifestació més nombrosa de tota la història al nostre país es va produir l'11 de setembre de 1977 a Barcelona, quan, suposadament, entre un milió i un milió i mig de persones van sortir al carrer. Això no obstant, el col.lectiu Contrastant ha donant xifres totalment diferents, després d’haver fet un estudi minuciós sobre aquella mítica manifestació. El podràs llegir fent un clic aquí.
> Es calcula que més de deu milions de persones han participat en les manifestacions en contra d’una guerra a l’Irac. En aquesta pàgina hi trobaràs tot un seguit de fotografies sobre les protestes que han comptat amb major èxit de participació.
> Vols saber les ciutats on s'han produït les manifestacions més multitudinàries en contra de la guerra? En tens prou de fer clic a la pàgina oficial d' Indymedia.
> En el Fòrum Social de Florença es va acordar de fer diferents manifestacions en contra de la guerra a l'Irac per al dia 15 de febrer. El Diari de l'Escola va fer una notícia sobre aquest fòrum celebrat a la ciutat italiana. El podràs llegir fent un clic aquí.
I també...
- Des dels atemptats de l'11 de setembre, el govern dels Estats Units tracta de combatre el terrorisme internacional amb la força de les armes. Però hi ha qui pensa que la millor manera d'acabar amb el terrorisme passa per solucionar les desigualtats socials. Entra en aquesta pàgina de les Nacions Unides i compara les estadístiques en salut i economia dels següents països: Suècia, Canadà, l'Afganistan i Corea del Nord. Quina conclusió en treus?
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |