|
|
|
> Un ral.li polèmic > Els primers aventurers > Els orígens de la cursa
dilluns, 20 de gener de 2003
L'any 1977 el francès Thierry Sabine es va perdre mentre participava al Ral.li Abidjan-Niça. Tot i que va estar a punt de morir, des d'aleshores Sabine es va sentir fascinat pel desert i pel continent africà. La conseqüència immediata d'aquesta fascinació es va concretar en la creació del ral.li més famós del món, el Dàkar, que enguany ha arribat a la vint-i-cinquena edició.
Tradicionalment, el Ral.li Dàkar ha fet el trajecte des de París, d'on es donava el tret de sortida de la cursa, fins a Dàkar, ciutat situada a la costa atlàntica del continent africà. Aquest recorregut explica el fet que la cursa es conegui habitualment amb el nom de París-Dàkar, tot i que en els darrers anys no s'hagi iniciat a la capital francesa i sense perdre de vista que la veritable dificultat de la cursa comença en terres africanes. Les etapes més dures del Dàkar han estat sempre les que creuaven el mític desert de Teneré, de més de sis-cents quilòmetres en mig de l'abisme, qualificat per poble Tuareg com 'el desert dels deserts'. Això no obstant, el ral.li ha canviat de fesomia amb el pas dels anys. En les primeres edicions, sense tecnologia GPS i amb una estructura del tot minsa, els participants lluitaven més per sobreviure que no pas per arribar primers a la meta. Avui les coses han canviat molt. Fins al punt que el Dàkar d'enguany no fa l'habitual trajecte entre París i Dàkar. La cursa no s'ha iniciat a la capital francesa sinó a Marsella. I tampoc té el final a Dàkar sinó a la ciutat egípcia de Xarm el-Xeic. I ni tan sols passa pel desert del Teneré. Malgrat tot, la duresa en continua essent la principal característica.
Un ral.li polèmic
+ El Ral.li París-Dàkar ha servit com a plataforma de reivindicacions polítiques.
Tot i la fama que ha adquirit amb els anys, el cert és que el Ral.li Dàkar compta amb nombrosos col.lectius que s'hi mostren contraris, amb arguments ben diversos. Hi ha qui en critica l'ostentació i la prepotència occidental de fer un ral.li que recorre països molt poc desenvolupats on la pobresa i la fam hi causen grans estralls. D'altres s'hi oposen per la contaminació que provoca el ral.li en països encara força verges, en un moment a més en que cada vegada són més les veus que aposten per la mobilitat sostenible i la utilització de fonts d'energia renovable, inesgotables i al mateix temps no contaminants. Des de l'Àfrica, la cursa també ha servit d'excusa de reivindicacions polítiques. Grups com el Front Polisari han amenaçat més d'una vegada amb boicotejar la cursa com a mesura de pressió en el conflicte que manté amb l'estat marroquí.
Els primers aventurersEn el tombant del segle XIX, la Gran Bretanya era la gran dominadora del món, i molts dels joves del país estaven imbuïts d'un gran idealisme que els portava a afrontar reptes i aventures de gran risc. Sovint eren joves de bona família, cultes i intrèpids, formats a les elitistes universitats de Cambridge i Oxford. Un d'ells fou George Mallory, que va intentar pujar a l'Everest tres vegades, i que va perdre la vida en la darrera d'elles: encara avui no se sap si va ser el primer escalador en trepitjar el cim. També cal fer esment de David Livingstone, el gran aventurer que es va perdre explorant el llac Tanganika fins que fou trobat pel periodista Henry Morton Stanley, protagonitzant tots dos una divertida i coneguda anècdota.
Els orígens de la cursaLa primera edició del Rally París-Dàkar es va fer l'any 1979, fruit d'una idea de Thierry Sabine. Aquest pilot francès, obsessionat amb l'Àfrica, ja havia participat anteriorment en ral.lis en terres africanes. En un d'ells, el Abidjan-Niza, va estar a punt de perdre-hi la vida. Sabine es va proposar que si aconseguia sobreviure, organitzaria la cursa més dura de quantes s'havien fet fins aleshores, amb un recorregut que passés pel mític desert del Teneré (Níger). El pilot francès se'n va sortir, i l'any següent s'iniciava el ral.li més dur i famós del món. Ell mateix hi va participar cinc vegades, però també fou allí on hi trobà la mort l'any 1986: l'helicòpter en què viatjava es va estavellar quan intentava reunir els participants, perduts en una tempesta de sorra.
|
Investiga
> Tradicionalment, la meta del ral.li s'ha situat a la ciutat de Dàkar. Saps de quin estat de l'Àfrica és capital aquesta ciutat? Trobaràs la resposta en aquest mapa del continent africà.
> El Dàkar d'enguany travessa tres països del continent africà. Quins? Cerca'n la resposta en la pàgina oficial del Dàkar 2003. La trobaràs per poc que t'hi fixis.
> El Dàkar ha passat molts anys per les terres que els Tuareg ocupen des de fa segles. Què en saps d'aquest poble? Aquesta pàgina electrònica et permetrà de conèixer-lo millor.
> David Livingstone va ésser un dels exploradors més mítics del segle XIX. Saps què volia trobar en la darrera expedició que va emprendre a l'Àfrica? Cerca'n la resposta en la web del Centre David Livingstone, on a més podràs conèixer de primera mà les múltiples aventures que va viure l'insigne aventurer.
I també...
- Has seguit l'actualitat del Ral.li Dàkar? Saps el nom dels guanyadors d'enguany en les modalitats de motos, cotxes i camions? Cercal's aquí.
- George Mallory estava realment obsessionat amb l'Everest, la muntanya més alta de la Terra. La figura d'aquest jove escalador està voltada de misteri, sobretot pel fet que es desconeix si va arribar al sostre del món l'any 1924. En aquest article podràs aprofundir en aquest misteri que encara captiva els afeccionats a l'excursionisme.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |