|
|
|
|
|
 |
 |
 > Beethoven: el geni que no hi sentia > L'efecte Mozart > La música en els gens
dijous, 19 de desembre de 2002
Existeixen diferents parts del cervell de les persones que s'activen en funció del tipus de música que s'estigui escoltant. El to i el ritme musicals són els responsables de les diferents respostes del cervell. Aquesta és almenys la conclusió que es deriva de l'estudi realitzat per un grup d'investigadors del Darmouth College, als Estats Units.
El professor Peter Janata, que ha dirigit l'estudi, va observar l'efecte que produïen distints tons musicals sobre el cervell d'un grup de persones que es van oferir com a voluntaris. Janata va explicar que una zona del cervell responia amb una melodia interpretada en sol major o fa menor, mentre que una altra zona s'activava quan la melodia era tocada en fa major. El mateix Janata sosté que els compositors sempre han sabut 'manipular' la música, que tant el cervell com la música són dos misteris meravellosos i que s'està començant a saber com reaccionen l'un i l'altre. Per a seva banda, Roderic Swanston, del Royal College of Music, va afirmar que l'estudi posa damunt la taula un munt de qüestions interessants. Swantson creu que el fet que els músics coneguin la manera de commoure l'audiència no vol dir de cap manera que escriguin música amb aquesta intenció, i que el fet d'emocionar-se amb una determinada melodia podria explicar-se per raons culturals i no solament genètiques. Per això demana que es realitzin estudis amb nadons, que no tenen encara desenvolupat el gust musical.  
Beethoven: el geni que no hi sentia
+ Beethoven, un geni musical amb un caràcter molt independent.
Ludwig van Beethoven va ésser un gran músic alemany que va viure en un període històric en què es van posar en qüestió moltes de les creences i actituds que s'havien mantingut inamovibles durant molts segles. Nascut a la ciutat alemanya de Bonn, Beethoven era un músic assedegat de llibertat, un fet que és prou observable en les seves composicions musicals. Però tenia un caràcter difícil i reservat, dues característiques que es van veure afavorides per la seva progressiva disminució del sentit de l'oïda. De fet, la seva novena simfonia, una de les més conegudes pels afeccionats a la música, la va compondre quan la seva sordesa era ja pràcticament total. Però malgrat això, la música de Beethoven encara fa vibrar d'emoció milions de persones d'arreu del món.
L'efecte Mozart)
+ Mozart va ésser un músic molt precoç.
Wolfgang Amadeus Mozart ha estat un dels genis musicals més grans de tots els temps. Nascut a la ciutat austríaca de Salzburg l'any 1756, hom reconeix en la seva música una vivacitat i genialitat indiscutibles. I no només això. Segons un grup de científics del Royal College of Physicians, la música del violinista i compositor té també propietats curatives. La investigació, feta pública l'any passat, demostrava que la sonata K448 de Mozart feia disminuir les possibilitats de sofrir atacs epilèptics. Actualment, s'estan fent noves investigacions amb la intenció de trobar efectes curatius en altres melodies. Els investigadors creuen que la música de Johann Sebastian Bach, el gran compositor del Barroc, podria tenir efectes semblants a la de Mozart.
La música en els gens
+ Les habilitats musicals tenen a veure amb el codi genètic.
L'any 2001 un equip de científics del Saint Thomas's Hospital de Londres va realitzar un estudi per mesurar les aptituds musicals en les persones. Els resultats de la investigació concloïen que l'anomenat oïda musical es transmet de generació en generació a través del codi genètic. Segons els investigadors, de músic hom no si fa sinó que ja hi neix. Es a dir, que les capacitats per a la composició musical són innates. Això no obstant, no tothom està totalment d'acord amb aquestes conclusions. En saber els resultats de l'estudi, diversos membres del Royal College of Music van afirmar que més enllà de la predisposició genètica, també cal tenir en compte l'esforç i la dedicació.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Vols escoltar un fragment de 'la flauta màgica' de Mozart? La pàgina que l'Edu 365 dedica al compositor austríac t'ofereix aquesta possibilitat. Solament et cal clicar damunt l'escenari que es troba en el centre de la pàgina.
> Saps amb quin diminutiu anomenaven Mozart els seus pares i a seva família? Cerca'n la resposta clicant aquí.
> Vols saber per a què s'utilitza el diapasó? Cerca-ho en aquesta pàgina electrònica.
> En què consisteix la forma musical que es coneix amb el nom de 'lied'? Quin compositor és famós per les seves composicions de lieder? Cerca'n les respostes en aquesta pàgina de l'XTEC dedicada a la música. Les trobarà per poc que tafanegis.
I també...
- Beethoven ha estat considerat el precursor del Romanticisme musical. Què en saps de la música romàntica? En aquesta adreça electrònica te'n podràs informar prou bé.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |