Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Centenari de la Gran Guerra

Guerra mundial i total

El president nord-americà Wilson

Voluntaris catalans a la Gran Guerra


dimecres, 18 de juny de 2014
La capital de Bòsnia i Hercegovina, Sarajevo, ara fa cent anys era una tranquil·la ciutat de província a la perifèria de l'imperi austro-hongarès. Però el 28 de juny de 1914 es va convertir en la protagonista involuntària de l'esclat d'un conflicte bèl·lic sense precedents i que va merèixer el nom de la Gran Guerra. En efecte, aquell dia un jove estudiant serbi, Gavrilo Princip, va assassinar l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria, i la seva muller. L'escalada de tensió entre Àustria i Sèrbia arran del regicidi va desembocar, al cap d'un mes, en una declaració formal de guerra.

Fins a una trentena de països es van implicar en el conflicte, dividits en dos grans bàndols: els aliats, encapçalats per França, l'imperi britànic, Sèrbia, l'imperi rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia; i les Potències Centrals, amb els imperis alemany, austrohongarès i otomà (turc), a més de Bulgària. Després de quatre anys de lluita acarnissada als fronts europeu i del Pròxim Orient i no pas menys de setze milions de morts, la Primera Guerra Mundial es va cloure amb la signatura de l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals.

Guerra mundial i total


El conflicte del 1914 al 1918 fou, a Europa, una guerra total marcada pels militarisme exarcerbat i els progressos en la indústria de l'armament. L'ús generalitzat de l'aviació i de gas verinós va contribuir decisivament a la mort de milions de soldats en les trinxeres del continent europeu. Però també hi van perdre la vida moltíssims civils, un set milions, en alguns casos a causa de genicidis com l'orquestrat per les autoritats turques contra els armenis el 1915. El conflicte va sacsejar de soca-rel els grans imperis d'Europa, va marcar la fi de la supremacia del vell continent i va accelerar la irrupció dels EUA com a potència militar i econòmica mundial.

El president nord-americà Wilson


El president nord-americà Thomas Woodrow Wilson va impulsar el 1919 la Societat de Nacions (el precedent de l'ONU) amb el designi de promoure la pau mundial i la cooperació social, econòmica i cultural. Abans, el 8 de gener de 1918, havia pronunciat el cèlebre discurs dels Catorze Punts, amb què ja pretenia establir una pau justa i duradora. El discurs de Wilson recollia el dret d'autodeterminació de les minories nacionals, un esment que va tenir molt de ressò a Catalunya: de fet, s'hi engegà una campanya per l'autogovern i s'elaborà un projecte d'estatut d'autonomia que topà amb la negativa del govern i del parlament espanyols.

Voluntaris catalans a la Gran Guerra


Al nostre país, Catalunya Nord va ser el territori més implicat en la Gran Guerra, tal com mostren els monuments erigits en bona part de municipis en record dels homes mobilitzats per l'exèrcit francès que van morir en combat. Però no sols hi van participar nord-catalans. Tot i que Espanya, sense cap pes a Europa, es va mantenir al marge de la Gran Guerra, a Catalunya un miler de voluntaris es van allistar a la Legió Estrangera convençuts que lluitar per França, símbol de llibertat i progrés, era lluitar pel reconeixement dels drets de Catalunya. Els voluntaris van participar en les principals batalles (Somme, Verdun...), curiosament sota les ordres d'un rossellonès, Josep Joffre, comandant en cap de l'exèrcit francès. Però el seu sacrifici no es va veure recompensat: amb l'armistici del 1918, les victorioses potències aliades no van fer ni un gest per la causa catalana.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • La BBC ha desmuntat deu grans mites sobre la Primera Guerra Mundial. També ha analitzat els deu invents que es van popularitzar amb aquell conflicte.
  • El concepte de guerra total fou encunyat el segle XX per a descriure un conflicte bèl·lic en què els països mobilitzen tots els seus recursos disponibles (humans, militars, industrials, agrícoles, naturals, tecnològics, científics...) per a destruir la capacitat de l'enemic.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Cent anys després, les marques de les trinxeres encara són visibles.
L'Imperial War Museum de Londres explora la Primera Guerra Mundial.
La cadena Arte ha creat una màquina del temps sobre la Gran guerra.
British Pathé: films de la Primera Guerra Mundial.
    Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua