VilaWeb - Diari escola: L'abdicació de Juan Carlos de Borbó

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimarts, 28 de gener de 2025

> Per la via ràpida

> Demanda de referèndum

> La dinastia borbònica

dijous, 5 de juny de 2014

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va convocar dilluns al matí una compareixença d'urgència amb els mitjans de comunicació. La convocatòria, insòlita, era per a anunciar la decisió del rei d'Espanya, Juan Carlos de Borbó, d'abdicar la corona. Poc després, el mateix monarca va explicar davant les càmeres la renúncia després de quasi quatre dècades com a cap de l'estat. Va justificar-se perquè calia deixar pas a una nova generació, encarnada en el seu fill, Felipe de Borbó. En el discurs, breu, es va estar d'esmentar el seu estat de salut, l'ampli qüestionament de la monarquia (tant a Espanya com al nostre país) i la implicació d'alguns membres de la família reial en escàndols financers i casos de corrupció. Com tampoc no va comentar directament el procés sobiranista català, que pot haver influït en l'abdicació.

La renúncia de Juan Carlos I és la tercera abdicació que es produeix en les velles monarquies europees en poc més d'un any. I és que el 2013 van deixar el càrrec tant la reina Beatriu dels Països Baixos com el rei Albert II de Bèlgica. La primera va cedir el tron el 30 d'abril en favor del seu fill Guillem Alexandre argüint que 'aquesta responsabilitat havia de restar en mans d'una altra generació'. El segon va abdicar a setanta-nou anys en favor del seu fill Felip.

Per la via ràpida

Des de l'anunci de la renúncia de Juan Carlos I fins a l'entronització de Felipe VI és previst que passin poc més de dues setmanes: el govern i el congrés espanyols han accelerat al màxim els tràmits per a la successió. Dimarts mateix es van reunir de manera extraordinària per activar un reial decret que s'ha d'aprovar en lectura única a les corts. Aquest mecanisme, encara més ràpid que no el d'urgència, és possible gràcies a la majoria absoluta de les dues grans forces espanyoles, PP i PSOE, que van patir una duríssima davallada en les eleccions europees del 25 de maig passat.

Demanda de referèndum

La notícia de l'abdicació del rei ha generat la reacció dels partidaris de la república. En els centenars de concentracions antimonàrquiques del mateix dilluns al vespre planava la demanda de convocar un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia, en comptes de perpetuar-la amb una llei de successió pactada a corre-cuita per PP i PSOE. Cal recordar que el rei Juan Carlos I fou imposat pel dictador Francisco Franco, protagonista al seu torn del cop d'estat del 1936 contra la república proclamada després de la fugida d'Alfons XIII, el 1931.

La dinastia borbònica

Amb el nom de Casa de Borbó s'engloben un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de la ciutat francesa de Borbó. Els seus membres foren principalment reis de Navarra (1555-1792), de França (1589-1792, 1814-1830), de les Dues Sicílies (1735-1860) i del ducat de Parma (1731-1860). Després de la guerra de Successió al tron hispànic i la victòria del pretendent francès Felip V, els Borbons es van imposar també com a casa regnant a Espanya (1700-1868, 1874-1931, 1975~). I, des del 1964, són al capdavant del Gran Ducat de Luxemburg.

MATERIALS

Casa Reial
Format:Web
Portal oficial de la Casa Reial espanyola.
Juan Carlos I
Format:Web
Biografía del rei abdicat, elaborada pel Cidob.
Dinastia borbònica
Format:Web
Entrada de la Viquipèdia sobre la Casa de Borbó.

QUE HO SABIES?

Juan Carlos perdrà la inviolabilitat de què gaudeix ara com a rei espanyol des del moment en què signi l'abdicació. I les infantes Elena i Cristina deixaran de pertànyer a la família reial, que quedarà reduïda a sis membres: els nous reis; les seves filles Elionor i Sofia, i els encara monarques espanyols, Juan Carlos i Sofia.
El pressupost de la Casa Reial d'enguany és de 7.775.040 euros, una xifra que no inclou la despesa total perquè també hi ha ministeris que tenen partides destinades a finançar-la.