Edu365.cat

Al començament del segle XX, l'Ajuntament de Barcelona va començar a ésser molt conscient de la importància que tenia l'educació en els infants. Per això va posar fil a l'agulla a tot un seguit de projectes de renovació pedagògica amb la intenció d'obrir escoles a l'aire lliure, atès que la llei d'aleshores solament permetia als municipis ce crear i gestionar centres de característiques especials. La primera que va néixer de l'impuls decidit del regidor Lluís Nicolau d'Olwer i la mestra i pedagoga Rosa Sensat fou l'Escola del Bosc, oberta el 8 de maig de 1914 a la muntanya de Montjuïc amb l'objectiu d'oferir als fills dels obrers de les fàbriques de Barcelona, especialment els qui tenien problemes respiratoris, un entorn més saludable i sense la contaminació de la ciutat.

L'Escola de Bosc, seguint els principis de la Waldschule de Charlottenburg d’Alemanya, les escoles Plein Air de França i les Open Air Schools d’Anglaterra, es va mantenir durant els primers anys fidel al caràcter profundament social i també al concepte d'educació integral de l'alumnat. Però l'adveniment de la dictadura de Francisco Franco, el 1939, va tallar de soca-rel el projecte educatiu, de fet, de tot el sistema escolar del país. Tot i que a l'Escola del Bosc van restar durant molts anys un grup de mestres d'abans de la guerra, la represa de l'esperit originari no es va poder materialitzar fins els anys 1970, de la mà d'un corrent pedagògic de recuperació dels principis de la institució.