Edu365.cat

El cinema i la literatura han ofert sovint una imatge dels víkings com a poble de guerrers escandinaus que, a bord dels temuts drakars, van terroritzar entre els segles VIII i XII dC l'occident europeu amb atacs sanguinaris i despietats en cerca de botins. La realitat, amb tot, no és ben bé així. D'entrada, els anomenats genèricament víkings eren, de fet, un conjunt de pobles de parla germànica originaris de les actuals Dinamarca, Noruega i Suècia que es van dedicar a comerciar principalment amb pells, ambre i esclaus. En ocasions van recórrer al pillatge i l’extorsió.

Entre els segles VIII i XI dC van atacar les costes d'alguns països de l’occident europeu, van colonitzar territoris del nord de l’Atlàntic i van explotar rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci. Així com els víkings noruecs i danesos (també anomenats normands, ‘homes del nord’) es van fer presents a les actuals Anglaterra, Escòcia i Irlanda, a més de Normandia, els suecs (o varegs) es van desplaçar principalment cap a l’est europeu.

Per ajudar a trencar mites i motlles de la cultura víking, el Museu Marítim de Barcelona acull fins el setembre una exposició que endinsa el visitant en aspectes com el comerç, els costums, la vida domèstica, els rituals de mort, el poder de la mitologia i el simbolisme dels vaixells, a partir dels últims descobriments i recerques arqueològics.