VilaWeb - Diari escola: El món acomiada Mandela

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimecres, 17 de juliol de 2024

> La causa d'un home

> Sud-àfrica, després de l'apartheid

> Una bandera que reflecteix la pluralitat

dimarts, 10 de desembre de 2013

Des de dijous, el món sencer ret homenatge a la figura de l'ex-president sud-africà Nelson Rolihlahla Mandela, símbol mundial de la lluita contra el racisme i defensor dels drets humans i la igualtat social. A tot arreu, les mostres de condol i record del premi Nobel de la pau del 1993 són nombroses, però és a Sud-àfrica, és clar, on es fan les més importants. Avui mateix s'hi ha fet un multitudinari acte a l'estadi Soccer City de Johannesburg, el mateix lloc on va fer l'última aparició pública el 2010.

Sud-àfrica comença així una setmana de dol nacional, amb actes commemoratius fins diumenge. A més, tothom qui ho vulgui pot acomiadar-se'n a través dels llibres de condol que hi ha per tot el país i a les ambaixades de tot el món. Demà dimecres i dijous s'instal·larà la capella ardent, i dissabte el cos de Mandela es traslladarà a la capital, Pretòria, on el Congrés Nacional Africà (ANC) li retrà l'últim homenatge. Posteriorment serà portat fins a casa seva, al poble de Qunu, on serà soterrat després d'una cerimònia tradicional thembu. Es complirà, així, el seu desig de descansar al costat de la família. Els actes commemoratius es tancaran diumenge amb un funeral d'estat al mateix municipi de Qunu.

La causa d'un home

Durant la major part del segle XX, Sud-àfrica va viure sota un règim de segregació racial de les poblacions no blanques, que eren molt discriminades. Mandela, nat el 1918, va oposar-se coratjosament a aquesta segregació ('apartheid', en llengua afrikàner), oficial des del 1948, i va afiliar-se al Congrés Nacional Africà, moviment instituït per sud-africans negres el 1912. Empresonat el 1964, va passar vint-i-set anys a la presó, fins l'11 de febrer de 1990. El seu alliberament fou el principi de la fi del sistema de l'apartheid, abolit els primers anys 1990. El 1994 Mandela va atènyer la presidència de la República de Sud-àfrica, després de guanyar les primeres eleccions multiracials del país.

Sud-àfrica, després de l'apartheid

Mandela, president fins el 1999, va menar una política de reconciliació, bo i projectant llum sobre el passat recent del país, amb el propòsit últim de cloure les ferides obertes per tants anys de racisme. Passades dues dècades de la fi de l'apartheid, Sud-àfrica ha consolidat progressivament el sistema democràtic. Amb un població de més de cinquanta milions d'habitants (el 80% negres; el 9%, mestissos; el 9%, blancs i el 2,5%, indis), la República de Sud-àfrica és la primera potència política i econòmica de l'Àfrica i l'únic país d'aquest continent que forma part del G-20, grup de les primeres vint economies mundials. El país és ric en recursos naturals i el turisme és un factor de riquesa important. Però topa amb moltes dificultats, que l'actual crisi econòmica, d'abast internacional, agreuja. Les eleccions del 1994 van portar la igualtat política entre blancs i negres, però no la igualtat econòmica. Hi ha molta pobresa, desocupació i un elevat índex de criminalitat i corrupció política.

Una bandera que reflecteix la pluralitat

Un canvi delicat, l’endemà de l'apartheid, va ésser el de la bandera. Mandela no va voler que la bandera del nou país fos la de la lluita antiapartheid i va proposar-ne una de nova que barrejava els colors de l'antic règim segregacionista amb els colors dels opositors al règim, com a símbol de reconciliació. Va ésser adoptada oficialment el 1994 i vol representar la gran diversitat ètnica i lingüística del país (la constitució reconeix onze llengües oficials). Una diversitat no reconeguda durant una bona part del segle XX.

MATERIALS

Nelson Mandela
Format:Web
Entrada a la Viquipèdia.
The Long Walk of Nelson Mandela
Format:Web
Repàs històric de la vida del dirigent sud-africà.
About South Africa
Format:Web
Tota mena de dades sobre el país.

QUE HO SABIES?

'La nostra lluita ha atès un moment decisiu, la nostra marxa vers la llibertat és irreversible'. Aquestes paraules, Mandela les pronuncià l'11 de febrer de 1990, el dia que fou alliberat.
Mandela va ésser convidat a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, un esdeveniment que li va servir d'inspiració per a continuar lluitant 'quan el futur de Sud-àfrica no era clar'.
El novembre del 2009, l'assemblea general de les Nacions Unides va proclamar el 18 de juliol Dia Internacional de Nelson Mandela, el dia del seu aniversari, en reconeixement a la contribució de l'ex-president de Sud-àfrica a la cultura de la pau i la llibertat.