Edu365.cat

Tot i l'adversitat mostrada pels governs aragonès, balear, valencià i espanyol, amb mesures contra l'ús i estatus del català, la nostra llengua continua avançant en conjunt cap a la normalitat lingüística. És una de les grans conclusions de 'L'informe sobre la situació de la llengua catalana (2012)', presentat la setmana passada per la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i elaborat per encàrrec de les entitats Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua.

Malgrat aquest entorn sociopolític hostil, es diu a l'estudi, el català fa camí i fins i tot ha superat, l'any passat, la xifra rodona dels deu milions de parlants. Això vol dir que el 72,4% de la població dels territoris de parla catalana (ço és, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja, Andorra, l'Alguer i el Carxe) en té coneixement i el sap parlar (10,1 milions); 12,8 milions entenen la llengua (91,7%), i 7,3 milions diuen que la saben escriure (52,6%). Però també es fa evident, en l'informe, que hi ha 'profunds desequilibris territorials accentuats per les ofensives polítiques i judicials' contràries a la preponderància de la llengua en l'ensenyament, l'administració i els mitjans de comunicació públics als territoris governats pel PP.

Tota aquesta animadversió, pensen les entitats al darrere de l'informe, posa de manifest l'anomalia lingüística del català, 'un cas únic a la Unió Europea', on aquesta llengua ocupa de fet una posició mitjana, no pas minoritària: en concret, se situa en el setzè lloc de les llengües de l'Europa dels vint-i-vuit en nombre de parlants, però escala fins la setena posició si s'hi sumen els qui la tenen com a segona llengua o tercera llengua, just per darrere de l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, el rus i l'italià.