Edu365.cat

Quaranta-tres anys separen la data en què el Mercat del Born va tancar les portes fins la reobertura definitiva de l'espai, convertit en un gran centre cultural. En aquest temps s'han succeït tot de projectes desestimats i d'iniciatives paralitzades. Dels projectes descartats el 1990 perquè acollís una macrollibreria de la FNAC i una facultat de la Universitat Pompeu Fabra es va passar a la projecció de la nova biblioteca provincial de Barcelona el 1997. Però, aleshores, la descoberta de les restes medievals de resultes de les excavacions per adequar l'espai a la biblioteca van suscitar, novament, un debat sobre l'ús del recinte. Finalment, el 2003 l'ajuntament hi va projectar un centre cultural. Les obres han anat fent via de manera discontínua, amb una nova aturada important l'any 2009 per a refer l'estructura del sostre. El 9 de setembre, finalment, s'ha reobert al públic: un gran espai singular i excepcional carregat de simbolisme que relliga tres segles d'història catalana.

Els qui ja han visitat el Born CC han pogut observar, als balcons del voltant del recinte, un conjunt de pancartes vermelles amb cognoms en lletres grosses. És una iniciativa personal, no institucional, de l’artista barceloní Frederic Perers, que va viure des de casa seva, al carrer de la Ribera, tot el procés d'excavacions de l'antic Mercat del Born. Cada lona gegant, explicava l'autor, porta un dels setanta-tres cognoms de les famílies que se sap que vivien a l'espai excavat. 'És un projecte que vaig idear ara fa deu anys, com a veí. Arran del reportatge 'El Born, un vincle amb el passat', emès per TV3 el 2003, vaig quedar garratibat pel drama que havia viscut la gent del barri el 1714: el 17% de la Barcelona de l'època fou enderrocada per imposició després del setge. És a dir, una cinquena part dels habitatges de tota la ciutat se'n van anar a terra, i la població expulsada del barri es calcula que fou de cinc mil habitants (la població de Girona o Vic d'aleshores), dels quals el 70% se'n van haver d'anar fora de la ciutat.'

Aquest any i el vinent es compleixen tres-cents anys del setge i caiguda de Barcelona durant la guerra de Successió al tron hispànic. El conflicte, que es va allargar més d'una dècada i en què van participar les principals potències europees, va dividir la península Ibèrica en dos bàndols: el borbònic, partidari del pretendent Felip d'Anjou, i l'austriacista, favorable al pretendent Carles. A grans trets, els territoris de la Corona d'Aragó (l'Aragó, Catalunya, el Regne de València i les Illes) es van posicionar en favor d'aquest últim i van plantar cara, amb el suport d'Anglaterra, els Països Baixos i Portugal, a l'embat dels exèrcits franco-espanyols. El juliol del 1713, les tropes de Felip V van començar el setge de Barcelona, que no va caure fins l'11 de setembre de l'any següent. La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona ja han presentat els actes commemoratius prevists, com també l'Ajuntament de Cardona, l'últim municipi que va resistir al Principat contra els borbònics.