Edu365.cat

El 9 de maig passat, les Corts de l'Aragó van aprovar, amb el vot favorable del Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès Regionalista (PAR), la nova llei de llengües, segons la qual els dos idiomes minoritaris d'aquest territori, l'aragonès i el català, passen a denominar-se insòlitament amb l'acrònim lapapip ('llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i pre-pirenaica') i la sigla LAPAO ('llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental'). La 'llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó', malgrat el títol, deixa desprotegits els dos idiomes, que havien assolit un cert reconeixement amb l'anterior llei de llengües aprovada el 2009 pel PSOE i la Chunta Aragonesista.

Amb l'aprovació de la setmana passada, doncs, es deroga la llei de llengües anterior, que reconeixia el català a la Franja de Ponent, tot i que mantenia l'espanyol com a única llengua oficial. A més, els topònims en català hi deixaran d'ésser oficials. La llei, criticada per l'oposició del PSOE, CHA i IU i el Consell Escolar de l'Aragó, l'ha tirada endavant sense consens el PP. Aquesta aprovació tan ràpida contrasta amb la tramitació de la llei anterior, promoguda pel govern del socialista franjolí Marcel·lí Iglesias, que va trigar vuit anys a passar d'avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l'estatut d'autonomia aragonès, aprovat l'any 1996.