Edu365.cat

L'any 1700, el rei Carles II de Castella es va morir a Madrid sense descendència. Al testament, el monarca de la casa d'Àustria cedia els seus regnes al duc Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França. La decisió va trasbalsar l'equilibri de poder a Europa perquè la seva entronització, amb el nom de Felip V, permetia d'unir dinàsticament una monarquia hispànica en decadència, però encara amb un gran imperi americà, i la borbònica francesa, hegemònica al continent europeu.

Anglaterra, els Països Baixos i l'imperi germànic van decidir oposar-s'hi creant la Gran Aliança, que proposava un candidat alternatiu a succeir Carles II: l'arxiduc Carles d'Àustria, fill segon de l'emperador Leopold I. Un any més tard declaraven la guerra als Borbó. Al bàndol aliat, s'hi van sumar Portugal i Savoia, juntament amb els partidaris austriacistes peninsulars, sobretot concentrats en els territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, el Principat, el Regne de València i les Illes). Tot i la superioritat militar de l'aliança, durant la dècada bèl·lica l'exèrcit borbònic va acabar arraconant els partidaris de l'arxiduc Carles a Catalunya. Des de Londres van començar a guanyar pes les veus que pressionaven perquè s'obrissin converses amb França per arribar a una pau, oimés després de la mort de Josep I, fill primogènit de Leopold I i germà de Carles d'Àustria, que va ésser coronat emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic el 12 d'octubre de 1711.

Tot plegat va precipitar les converses de pau. Després de vuit mesos de negociació, l'11 d'abril de 1713 representants diplomàtics de tot Europa van deixar enllestit al municipi neerlandès d'Utrecht un conjunt d'acords bilaterals que posaven fi a una devastadora guerra, que es calcula que va deixar més d'un milió de morts. La Gran Aliança reconeixia Felip V com a monarca hispànic en canvi d'importants beneficis econòmics i territorials, especialment per a la Gran Bretanya.