VilaWeb - Diari escola: Deu anys de guerra a l'Irac

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimecres, 17 de juliol de 2024

> Cap a la guerra

> Manifestacions sense precedents

> Deu anys després

dimecres, 20 de març de 2013

Malgrat les enormes protestes populars a tot el món, la guerra de l'Irac va començar el 20 de març de 2003 a les 3.40 de la matinada, amb el bombardeig nord-americà i britànic de Bagdad, la capital del país. S'obria així la primera fase del conflicte, ara fa just deu anys, definit pels agressors com el de la 'llibertat iraquiana'. Feia unes poques hores que havia vençut l'ultimàtum de quaranta-vuit hores donat pels dirigents dels EUA, la Gran Bretanya i Espanya des de les illes Açores perquè el tirà Saddam Hussein abandonés l'Irac, després de quasi tres dècades llarges al poder.

L'ordre d'intervenir-hi va saltar-se el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU), l'organisme internacional on se solen decidir si hi ha raons per a anar a la guerra o no. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en efecte, les decisions polítiques s'han mirat de prendre dins l'ONU, un organisme internacional fundat el 1945 per a assegurar la pau al món. Amb la decisió nord-americana i del grup d'aliats europeus de declarar la guerra unilateralment, doncs, es relegava aquest organisme de diàleg i entesa de la comunitat internacional.

Cap a la guerra

El president dels EUA George W. Bush, fill d'un altre president que ja havia intervingut militarment contra Saddam Hussein el 1990 arran de la invasió de Kuwait, va argumentar l'atac bèl·lic contra l'Irac per la suposada presència d'armes de destrucció en massa i per possibles lligams entre el règim iraquià i la xarxa fonamentalista islàmica d'al-Qaida, responsable dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington. Ni l'una cosa ni l'altra no es va poder provar mai, però tot i així es va tirar endavant la intervenció. Per molts analistes l'excusa d'enderrocar Saddam Hussein amagava l'ambició dels EUA de controlar un país amb molts recursos naturals, sobretot petroli i aigua: pensem que l'Irac és el segon país del món en reserves de petroli, i que és banyat per dos grans rius, el Tigris i l'Eufrates. I alguns altres hi afegien la pressió del sector armamentístic nord-americà, molt poderós i influent.

Manifestacions sense precedents

Si la declaració unilateral de la guerra va generar controvèrsia en el si de la comunitat internacional, la divisió més profunda va aparèixer entre els ciutadans, contraris a la guerra, i els governs decidits a enderrocar Saddam Hussein amb les armes, no pas amb la raó. Centenars de milers de persones de totes les cultures i països es van aplegar a les principals ciutats del món per a rebutjar la guerra com a manera de resoldre els problemes, en una mobilització mundial sense precedents. El 15 de febrer de 2003, arran de la imminència de l'atac, hi va haver la que és considerada la manifestació mundial més gran de la història, amb milions de participants en tots els continents. A casa nostra, el grup Contrastant 'es va veure parcialment desbordat' pel nombre de gent que havia acudit a la manifestació convocada per la plataforma Aturem la Guerra aquell 15-F, en la qual va arribar a comptar 340.958 persones, la xifra més alta en tots els seus recomptes. Un dels col·lectius més mobilitzats, ací i a tot arreu, va ésser el dels estudiants.

Deu anys després

L'atac combinat de les forces nord-americanes i britàniques (148.000 soldats i 45.000, respectivament) va anorrear en ben poques setmanes l'exèrcit iraquià i va conduir, ràpidament, a l'ocupació del país. El 13 de desembre es va localitzar Saddam Hussein en un amagatall i el govern interí el va condemnar a mort per crims contra la humanitat, una sentència que es va executar el 30 de desembre de 2006. Tot i la mort del dictador, el país va entrar fa deu anys en una onada de violència, especialment contra la població civil: segons dades del Ministeri de Sanitat iraquià, hi va haver cent cinquanta mil defuncions directament relacionades amb els tres primers anys de conflicte. Al país també es va instal·lar la inestabilitat política, amb la majoria de partits preocupats més per l’ampliació de la seva influència que no pas per la normalització del país.

MATERIALS

Saddam Hussein
Format:Web
Biografia de principal dirigent iraquià de 1979 a 2003.
George Walker Bush
Format:Web
George W. Bush va ésser el quaranta-tresè president dels EUA durant dues legislatures, del 2001 al 2009.
Cost of War
Format:Web
El cost de la guerra de l'Irac per als EUA.
Iraq Body Count
Format:Web
Recompte de civils morts a causa de la violència des de la invasió de l'Irac. En aquesta altra web hi ha les baixes militars nord-americanes.

QUE HO SABIES?

Durant els primers dies de la segona guerra de l'Irac, el març del 2003, milers d'internautes de tot el món es van afeccionar a llegir els escrits que penjava periòdicament a la xarxa un habitant de Bagdad. A través del bloc Where is Raed?, amb el pseudònim Salam Pax ('pau' en àrab i en llatí) Salam Abdulmunem explicava com es vivia a la capital del país en ple conflicte bèl·lic. Després de la guerra va col·laborar amb el diari The Guardian i ara treballa com a cap de comunicació de la UNICEF a l'Irac.
D'ençà que es deslliurà del control britànic el 1921, l'Irac havia estat governat sempre per dirigents pertanyents al corrent sunnita, molt minoritari al país. El mateix Saddam Hussein era sunnita, tot i que el règim que va presidir es deia laic. Des de la seva mort, les tensions amb la majoria xiïta han estat constants.