Edu365.cat

Després de la sorpresa causada pel papa Benet XVI quan va anunciar a mitjan febrer que volia deixar el càrrec, tal com va fer efectiu el 28 de febrer, l'església catòlica ha engegat el mecanisme per a buscar-li un successor. L'elecció d'un nou bisbe de Roma correspon a l'anomenat col·legi cardenalici, que agrupa tots els cardenals en una reunió a porta tancada o conclave (del llatí 'cum clave'). En general, aquesta assemblea de 'prínceps de l'església' elegeix el substitut d'un papa que s'ha mort i, només en casos excepcionals com l'actual, que ha abdicat.

L'elecció d'un nou papa no sol ésser gaire predictible, per molt que els mitjans de comunicació publiquin llistes dels candidats amb més possibilitats: i és que, com diuen els italians, 'qui entra papa al conclave en surt cardenal'. Hem de pensar que als conclaves hi ha representades tendències teològiques i espirituals que poden ésser molt diferents, això sense comptar que hi participen cardenals de tots els continents, amb sensibilitats culturals ben distintes. D'una altra banda, durant el conclave els cardenals estan completament aïllats i presten jurament de guardar-ne a perpetuïtat el secret: ni poden parlar amb ningú de fora, ni mantenir correspondència telefònica o epistolar, ni esbrinar què diuen els mitjans de comunicació.