Edu365.cat

'Quapropter bene conscius ponderis huius actus plena libertate declaro me ministerio Episcopi Romae, Successoris Sancti Petri, mihi per manus Cardinalium die 19 aprilis MMV commisso renuntiare ita ut a die 28 februarii MMXIII, hora 20, sedes Romae, sedes Sancti Petri vacet et Conclave ad eligendum novum Summum Pontificem ab his quibus competit convocandum esse.' Amb aquestes paraules, el papa Benet XVI va anunciar per sorpresa l'11 de febrer la intenció d'abdicar, una opció prevista per la legislació vaticana, però sense gaires precedents històrics. La declaració, Benet XVI la va pronunciar en llatí, una llengua considerada morta, però que justament durant el seu papat ha intentat revifar. El llatí, fet i fet, és la llengua oficial de la Santa Seu, però no va ser fins el maig del 2008 quan la web del Vaticà no va incloure'n una versió. En un gest semblant, l'entrada recent del papa a la xarxa social Twitter, al final del 2012, va comportar l'obertura de comptes oficials en nou idiomes, entre els quals el llatí.

La decisió d'incorporar la llengua llatina, encara que tímidament, a la comunicació vaticana ha format part, doncs, de la política de Benet XVI. En la tasca de revitalitzar-ne l'ús ha tingut dins el Vaticà un aliat entusiasta, el capellà nord-americà Reginald Foster, ara retirat a la seva Milwaukee natal (EUA). En una entrevista recent a la BBC resumia la situació actual d'aquesta 'llengua morta', que calcula que pot arribar a tenir cent parlants amb fluïdesa: 'Últimament, no pateixo pel llatí. Com les altres grans creacions humanes, com la música de Bach i Handel, sobreviurà. Però sí que m'amoïna el paper del llatí a l'església.' Des del 1985, doncs, Foster ha organitzat estades lingüístiques durant l'estiu a Roma (Aestiva Romae Latinitas) i setmanalment ha presentat el programa Latin Lover a Ràdio Vaticana.