Edu365.cat

El metro de Londres, el més antic del món, va commemorar la setmana passada el cent cinquantè aniversari. El 10 de gener del 1863, el famós Tube va obrir les portes als passatgers, l'endemà del primer viatge inaugural de dues hores i mitja. En l'obertura, més de quaranta mil persones van fer servir un transport que els crítics consideraven que asfixiaria els usuaris per l'alt nivell de fum que es concentrava a les estacions: i és que fins el 1905 els metros van anar amb vapor i, de fet, no eren estranys els mareigs entre els passatgers.

La primera línia del metro va ser la connexió entre les estacions de Paddington i Farringdon, aleshores coneguda com la Metropolitan Railway. Per primera vegada, els viatgers van poder connectar les dues estacions en un viatge subterrani, que evitava el caos de la superfície, on es concentraven els carros de cavalls i els primers taxis motoritzats, usats especialment per les classes més riques. El Londres del final del segle XIX era molt més metropolità i poblat que no el del principi del XX, amb una població que ja arribava als 2,5 milions d'habitants el 1851.

Un segle i mig després, el primer metro de la història ha evolucionat fins a arribar a 270 estacions, escampades per una xarxa de quatre-cents quilòmetres de vies i per on circulen cada any 1.107 milions de persones..., que es queixen sovint del preu, car, i de les avaries i incidències, habituals.