VilaWeb - Diari escola: Parlar amb les mans

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 21 de desembre de 2024

> Un llenguatge gestual...

> ...i plural

> Llengua de signes i cultura

dimecres, 21 de novembre de 2012

Les anomenades llengües de signes són el llenguatge propi dels sords, un llenguatge que els permet de comunicar-se i de relacionar-se, i que els és una eina de formació bàsica. La setmana passada es va presentar a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el Portal de la llengua de signes catalana, una web de referència que aplega tots els recursos lingüístics disponibles en l’estudi de la llengua de signes catalana (coneguda amb la sigla LSC) i els posa a l’abast dels usuaris, els investigadors i la societat en general.

El portal és una iniciativa de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca) i del mateix IEC, l’autoritat normativa d’aquesta llengua i, tal com estableix la Llei de signes catalana (aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el 26 de maig del 2010), té el deure de promoure’n la recerca i establir-ne l’estàndard en un futur. Amb tot, el reconeixement oficial de la LSC parteix del 1994, quan el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei favorable a la promoció i difusió de la llengua de signes catalana, que des del 2005 disposa d'una 'Gramàtica bàsica' per a promoure-la i refermar la qualitat de l'ensenyament d'aquesta llengua entre sords i no-sords.

Un llenguatge gestual...

A diferència del llenguatge oral, o parlat, en què la comunicació es basa en l'audició, el llenguatge propi dels sords és gestual, val a dir: es basa en un conjunt de gests que formen un codi lingüístic propi i que són percebuts visualment. Aquests gests són manuals, val a dir: fets amb les mans, però també n'hi ha de no manuals: de labials (fets amb els llavis), facials (amb la cara), linguals (amb la llengua)... Aquest llenguatge, que no té res a veure amb el mim, utilitza l'alfabet dactilològic, fet amb els dits.

...i plural

Del que hem dit fins ara, se'n desprèn que no hi ha una sola llengua de signes, sinó més d'una, lligades a un territori determinat, que no ha d'ésser necessàriament un estat. I és que la llengua de signes va molt lligada a la identitat de l'individu i al seu entorn social i cultural. Per exemple, la llengua de signes catalana, emprada al Principat, és diferent de la llengua de signes espanyola, igual com són diferents les llengües de signes del Quebec i del Canadà (aquesta darrera s'identifica amb l'anomenada llengua de signes americana, que fan servir els sords dels Estats Units).

Llengua de signes i cultura

El llenguatge de signes és, tal vegada, l'eina de comunicació més antiga de la història, més, probablement, que no el llenguatge parlat. Tanmateix, la idea, errònia, que el pensament depenia exclusivament de la parla es va mantenir fins ben entrat el segle XVIII, quan apareix la figura de mossèn De l'Epée, precursor de la llengua de signes francesa i inspirador de Thomas Hopkins Gallaudet, fundador, el 1817, de l'Asil Americà de Sords, erigit a Hartford (Connecticut, EUA). Tot amb tot, el darrer quart del segle XIX tornaren a prevaler els prejudicis, que van durar fins els anys 1960. És a partir d'aquesta dècada que s'aferma el reconeixement de les llengües de signes i la visió d'aquestes llengües com a elements definidors de la cultura dels sords.

MATERIALS

Portal de la llengua de signes catalana
Format:Web
Nova i completa web de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca).
Guia bàsica per a la comunicació en llengua de signes catalana
Format:Web
Recurs d'autoaprenentatge destinat a la comunitat universitària.

QUE HO SABIES?

Al nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya es diu: 'Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.'
A Washington, la capital dels Estats Units, hi ha l'única universitat del món d'humanitats adreçada als sords: la Universitat Gallaudet, així batejada en recordança de Thomas Hopkins Gallaudet. Establerta el 1864, en fou el primer president Edward Miner Gallaudet, fill del fundador de l'Asil Americà de Sords.