Edu365.cat

L'avinguda del Paral·lel de Barcelona és la principal artèria teatral i d'espectacles de la ciutat. Aquest lligam amb la vida nocturna no és nou, sinó que clava les arrels al final del segle XIX, quan en aquesta zona al capdavall de la Rambla i sota Montjuïc van començar a instal·lar-s'hi barraques, cabarets i music-halls, que més endavant es van convertir en locals per alternar representacions teatrals amb tota mena de varietats: la pantomima, el melodrama, la sarsuela i l'opereta, el vodevil, el sainet i la revista... Al començament del segle passat, el Paral·lel va esdevenir el reflex barceloní de barris d'oci de grans urbs mundials com el Montmartre de París i el Broadway de Nova York.

Però el que hi va succeir fins el 22 de gener de 1939, data en què es van tancar tots els teatres de Barcelona arran de la victòria feixista en la guerra del 1936-1939, va ser un cas únic al món, segons que expliquen els autors de l'exposició 'El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat', que s'està fins el 24 de febrer al CCCB: a diferència d'aquells exemples internacionals, el Paral·lel va proposar de seguida una oferta cultural genuïna i única a Europa, per la seva magnitud i singularitat, i va ser reflex del conflicte social i polític que caracteritzava la Barcelona de la primera meitat del segle XX, amb uns espectacles de continguts i formats perfectament diferenciats respecte de l'alta cultura burgesa.