VilaWeb - Diari escola: 21-O: eleccions a Euskadi i Galícia

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 21 de novembre de 2024

> Cap a una majoria 'abertzale'

> Primeres eleccions sense ETA

> Galícia: majoria absoluta del PP?

dimecres, 17 d'octubre de 2012

El president basc, Patxi López, va anunciar el 22 d'agost passat la convocatòria d'eleccions avançades per al 21 d'octubre, en lloc del març vinent, que és quan tocava. La crisi econòmica i la posició en minoria del seu govern, amb un pacte de legislatura amb el Partit Popular ja trencat, el van empènyer a avançar unes eleccions que l'oposició feia molts mesos que li demanava. 'Estic convençut que és l'hora d'obrir un nou temps de diàleg i d'acords per a avançar en la construcció d'un País Basc solidari', va explicar: 'Ara toca renovar el contracte social amb els ciutadans, cal que la societat basca elegeixi qui ha de comandar la nova situació.'

Una setmana després, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va convocar per aquesta mateixa data eleccions a Galícia. És la segona vegada que coincideixen les parlamentàries basques i gallegues, atès que el 2009 es van fer l'1 de març. L'avançament a Galícia, Núñez Feijóo el va qualificar de 'coherent' i 'responsable' a causa de la 'situació d'extraordinària dificultat econòmica' actual. Creia que deixar les eleccions per a la convocatòria ordinària, al març, 'suposaria una despesa addicional i un període electoral excessivament prolongat', de quatre mesos, entre la cita gallega i la basca.

Cap a una majoria 'abertzale'

A Euskadi, totes les enquestes preveuen un tomb electoral el 21 d'octubre. L'actual president socialista Patxi López, que va accedir al càrrec amb el suport inicial del PP, no sembla, doncs, que pugui revalidar la presidència. Són el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la coalició independentista EH Bildu, formada per Eusko Alkartasuna, Aralar i Alternatiba i encapçalada per l'escriptora Laura Mintegi, els partits que encapçalen els sondatges, a una certa distància del PSE-PSOE i el PP.

Primeres eleccions sense ETA

Més enllà del previsible canvi de color polític al govern, les eleccions d'Euskadi presenten dues grans particularitats més. D'una banda, hi torna a concórrer l'esquerra independentista, per mitjà de la coalició EH Bildu, després d'algunes vets i prohibicions en eleccions anteriors, en aplicació de la llei de partits espanyola. I, d'una altra banda, són les primeres sense ETA, que just un dia abans del 21-O farà un any que va anunciar l'abandonament definitiu de les armes. Són, per tant, les primeres eleccions en tres dècades llargues sense violència armada.

Galícia: majoria absoluta del PP?

A Galícia, el PP d'Alberto Núñez Feijóo fa comptes de revalidar la majoria absoluta de què gaudeix actualment, però els resultats sembla que seran ajustats i l'escó decisiu que té ara pot ballar cap a l'oposició. La clau, sembla que la tindran els votants indecisos. El PP passa hores baixes per la manera com gestiona la crisi a escala espanyola, però el PSdG-PSOE tampoc no sembla que es beneficiï d'aquesta situació. Per una altra banda, el nacionalisme gallec arriba a les eleccions fraccionat, arran de l'escissió del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) i el sorgiment de la formació d'Anova, de l'històric dirigent nacionalista Xosé Manuel Beiras, i de Compromiso por Galicia.

MATERIALS

Govern del País Basc
Format:Web
Web oficial del govern basc.
Eleccions basques
Format:Web
Portal del govern basc amb tota la informació electoral.
Govern de Galícia
Format:Web
Web oficial del govern basc.
Eleccions gallegues
Format:Web
Pàgina especial del govern gallec sobre les eleccions del 21 d'octubre.

QUE HO SABIES?

Des del 1980, les eleccions al Parlament basc, les havia guanyades sempre el Partit Nacionalista Basc, llevat del 1986, després de l'escissió que va donar origen a Eusko Alkartasuna, quan fou superat pel Partit Socialista d'Euskadi. Tanmateix, també aleshores la presidència va recaure en un polític del PNB, mercès a un acord de govern entre nacionalistes i socialistes. L'última legislatura, un acord de govern entre el PSE i el PP va tornar a desplaçar el PNB de la presidència, que malda per recuperar ara.
Dels 2.696.513 gallecs amb dret de vot, 397.284 són censats a l'estranger, una xifra que testimonia la gran tradició migratòria del país. És la dada de votants a l'exterior més alta de totes les eleccions fetes fins ara: supera en 61.927 el nombre d'emigrants inscrits a les eleccions del 2009, i en 92.066 el de les del 2005.