VilaWeb - Diari escola: Pere Calders: retrat d'un gran contista

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dimarts, 3 de desembre de 2024

> Ninotaire i periodista satíric

> Escrits d'exili

> Redescobriment i popularització

dimecres, 3 d'octubre de 2012

Dissabte passat, 29 de setembre, un dels escriptors més llegits de la literatura catalana hauria fet cent anys. Parlem de Pere Calders, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i mort a la mateixa ciutat el 21 de juliol de 1994. Acabats els estudis a l'Escola Superior de Belles Arts, va exercir en una primera etapa de ninotaire i periodista per a revistes durant la república.

Malgrat que es va donar a conèixer com a escriptor el 1936, quan tenia vint-i-quatre anys, amb el recull de contes 'El primer arlequí' i la novel·la curta 'La glòria del doctor Larén', la seva obra escrita no va rebre el reconeixement públic fins a les acaballes dels anys 1970, després de dues dècades llargues d'exili a Mèxic on no va deixar d'escriure ni d'implicar-se en revistes literàries. Des d'aleshores, la popularitat va anar lligada al nom d'un dels escriptors 'més estimats i estimables', en paraules de Joan Melcion.

Els últims anys de la seva vida, Calders va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i el premi Nacional de Periodisme (1993), i va ésser investit doctor honoris causa a la Universitat Autònoma de Barcelona (1992), on va cedir desinteressadament el seu fons en agraïment.

Ninotaire i periodista satíric

Pere Calders es va donar a conèixer els primers anys 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes, sobretot a 'l’Esquella de la Torratxa'. De fet, va dirigir juntament amb Avel·lí Artís i Gener, Tísner, l'última etapa d'aquest històric setmanari satíric, republicà i anticlerical de gran influx, fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872. La revsta va acabar la trajectòria amb el número 3.097, del 6 de gener de 1939, just abans de l'entrada de les tropes feixistes del general feixista Francisco Franco a Barcelona.

Escrits d'exili

L'adveniment de la dictadura va comportar l'exili de centenars de milers de persones, entre les quals Pere Calders, integrat durant la guerra de 1936-1939 al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Si bé ja havia començat a publicar obra escrita a Catalunya mateix, amb 'El primer Arlequí' (1936), 'La glòria del doctor Larén' (1936), 'Gaeli i l'home déu' (1938) i la crònica de guerra 'Unitats de xoc', des de Mèxic no va aturar l'activitat literària, ans l'augmentà. Amb Josep Carner i Agustí Bartra va fundar-hi la revista 'Lletres', va col·laborar en 'La Revista de Catalunya', 'La Nostra Revista' i 'Pont Blau', i va escriure alguns dels seus millors textos, com els contes de 'Cròniques de la veritat oculta' (1955), premi Victor Català i considerada l'obra més significativa.

Redescobriment i popularització

Calders va residir a Mèxic fins el 1962, any en què va decidir tornar a Catalunya, encara sota la dictadura. Va dedicar-se a tasques editorials i col·laboracions periodístiques i va escriure 'L'ombra de l'atzavara', amb què va guanyar el premi Sant Jordi (1963). Amb tot, l'any més important per al reconeixement popular i definitiu del Calders escriptor va ser el 1978, gràcies al muntatge teatral 'Antaviana' de la companyia Dagoll Dagom, a partir de peces de la seva narrativa, amb un gran èxit de crítica i públic que va aixecar molt d'interès per la seva obra. Aquell mateix any va publicar 'Invasió subtil i altres contes', on combinava magistralment la fantasia i l'humor i que es va convertir en un dels textos més utilitzats en l’incipient ensenyament de la llengua catalana a les escoles.

MATERIALS

SalesCaldersTísner
Format:Web
Web de la comissió del centenari de naixement de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, 'Tísner'.
Pere Calders
Format:Web
Pàgina de l'AELC dedicada a l'escriptor barceloní.
Pere Calders
Format:Web
Pere Calders a l'espai Lletra de la UOC.
Fons personal Pere Calders
Format:Web
Arxiu dels escrits de l'autor, dipositat a la UAB.

QUE HO SABIES?

Pere Calders va col·laborar en moltes publicacions literàries, però també en revistes infantils com Cavall Fort, que acaba de celebrar els cinquanta anys.